Santa Faustina Kowalska, verge
Santa Faustina Kowalska, verge
De condició social humil, Faustina (1905-1938) només va poder anar tres anys a l'escola i d'adolescent treballà de minyona. Als 20 anys entrà a les Germanes de Nostra Senyora de la Misericòrdia. Exercí tasques humils de portera, cuinera i jardinera i molt devota de la Mare de Déu i dels sagraments, començà a tenir experiències místiques. «Ni gràcies, ni revelacions, ni èxtasis, ni cap altre do concedit a l’ànima la fa perfecta sinó la comunió interior de la meva ànima amb Déu» (“Diari de la Divina Misericòrdia”). Aquesta devoció a la misericòrdia divina s'estengué a tota l'Església i és celebrada el segon diumenge de Pasqua.
- Santa Pelàgia, verge i màrtir, a la qual sant Joan Crisòstom li dedica grans lloances. A Antioquia, Síria (~ 302).
- Commemoració de santa Reparada, venerada a molts llocs com a verge i màrtir (~ s. IV).
- Sant Fèlix, bisbe, que, ordenat per sant Ambròs de Milà, va ser el primer bisbe de la seu de Como. A Como, a la província de la Ligúria, (s. IV).
- Sant Evodi, bisbe. A Rouen, a la Gàl·lia Celta (s. V).
- Santa Ragenfrida, abadessa, que amb els seus béns va fundar aquest cenobi i el va presidir dignament. Al monestir de Denain, a l’Hainaut (s. VIII).
- Sant Hug Canefri, religiós, que, després d'haver lluitat molt de temps a Terra Santa, va ser designat per a regir la Comanda de l'orde de Sant Joan de Jerusalem en aquesta ciutat, i es va distingir per la seva bondat i la seva caritat vers als pobres. A Gènova, de la província de Ligúria (~ 1233).
- Beats Joan Adams, Robert Dibdale i Joan Lowe, preveres i màrtirs. Durant el regnat de la reina Elisabet I, per haver servit el poble fidel cada un al seu poble, varen ser condemnats a mort i martiritzats atroçment a Tyburn. Així, van aconseguir el regne del cel. A Londres, Anglaterra (1586).







