El naixement de la Mare de Déu

EL NAIXEMENT DE LA MARE DE DÉU

A les acaballes del segle VII, el papa Sergi I portà a Occident aquesta festa mariana que celebrava, des del segle V, la dedicació de la basílica del lloc tradicional on havia nascut Maria (ara Basílica de Santa Anna). Celebrem que els plans de Déu envers la humanitat estan plens de misericòrdia. Avui és el dia dedicat a celebrar les “Marededéus Trobades”: la pietat medieval ha atribuït un origen extraordinari: Núria, Queralt, Meritxell, la Cisa, Gràcia, el Mont, el Tura... «A través de les diferents advocacions marianes, Maria comparteix les històries de cada poble» (Papa Francesc). És patrona principal de l’arxidiòcesi de Tarragona, i de la diòcesi de Solsona, de la d’Urgell (Núria) i del Principat d’Andorra (Meritxell).

1. Festa de la Nativitat de la benaurada Mare de Déu, de l'estirp d'Abraham, nascuda de la tribu de Judà i de la progènie del rei David, de la qual va néixer el Fill de Déu, fet home per obra de l'Esperit Sant, per alliberar la humanitat de l'antiga servitud del pecat.
2. Commemoració de sant Adrià, màrtir a Nicomèdia, de Bitínia, en l'honor del qual el papa Honori I va convertir en església la sala del Senat Romà. A Roma (data incerta).
3. Sants Faust, Dió i Ammoni, preveres i màrtirs, que van rebre la corona martirial juntament amb sant Pere, bisbe, en la persecució de l'emperador Dioclecià. A Alexandria, Egipte (~ 311).
4. Sant Isaac, bisbe. Per fomentar la vida cristiana, va traduir a l'idioma armeni la Sagrada Escriptura i la Litúrgia, es va adherir a la fe del Sínode Efesí i, finalment, va ser expulsat de la seu i va morir a l'exili. A la ciutat de Bagrevand, a Armènia Major (438).
5. Sepultura del papa sant Sergi I, d'origen sirià. Va treballar a favor de l'evangelització de Saxònia i de Frísia. Per tal d’intentar solucionar dissensions i litigis, va preferir la mort a consentir els errors. A Roma, a la basílica de Sant Pere (701).
6. Sant Corbinià. Ordenat bisbe, va obtenir fruits abundants predicant l'Evangeli per la regió bavaresa. A Freising, de Baviera (725).
7. Sant Pere de Chavanon, prevere. Es va retirar a aquesta localitat en cerca d’una vida més perfecta, i hi va construir i presidir un cenobi de canonges regulars. A Pébrac, territori de Le-Puy-en-Velay, França (~ 1080).
8. Beata Serafina Sforza. Després de patir moltes adversitats en la vida conjugal, va passar humilment, ja vídua, els restants anys de la seva vida sota la Regla de santa Clara. A Pesaro, a la regió italiana del Picè (1478).
9. Sant Tomàs de Villanueva, bisbe. Essent religiós de l'orde d’Ermitans de Sant Agustí, va acceptar l'episcopat per obediència i va destacar, entre d'altres virtuts pastorals, per un encès amor vers als pobres, fins el punt de lliurar-los tots els béns, inclòs el propi llit. A València (1555). El nou Martirologi el celebra el 10 d’octubre.
10. Beats màrtirs Tomàs Palaser, prevere, Joan Norton i Joan Talbot. La reina Elisabet I els va condemnar a mort, al primer per tomar a Anglaterra com a sacerdot i als altres per protegir-lo. Tots van morir al patíbul. A Durham, Anglaterra (1600).
11. Mort de sant Pere Claver, prevere, la memòria del qual se celebra demà. A Cartagena, Colòmbia (1654).
12. Beats Antoni de Sant Bonaventura, de l’orde dels Germans Menors, Domènec Castellet, de l'orde dels Predicadors, preveres, i vint companys [1], màrtirs, aquests últims laics, i molts d'ells nens, que, per Crist, van patir el martiri a foc o a espasa. A Nagasaki, Japó (1628). La memòria litúrgica dels beats Domènec Castellet i Vinyals i Lluís Eixarc i Bertran, preveres i màrtirs de l’orde dels Germans Menors, els bisbats de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat la celebren el dia 10 de setembre.
13. Trànsit del beat Frederic Ozanam. Home il·lustre en erudició i pietat, va defensar i va propugnar amb la seva eminent doctrina les veritats de la fe, va prestar assídua caritat als pobres a la Societat del Sant Vicenç de Paül i, com a excel·lent pare de família, va fer de la seva llar una església domèstica. A Marsella, França (1853).
14. Beats Josep Cecili (Bonifaci) Rodríguez Gonzàlez, Teodomir Joaquim (Adrià) Sainz Sainz i Evenci Ricard (Eusebi Alfons) Uijurra, màrtirs, germans de les Escoles Cristianes, tots els quals van aconseguir la palma del martiri en la persecució religiosa durant la guerra. A Almeria (1936).
15. Beat Marí Blanes Giner, màrtir. Essent pare de família, va rebre de Déu la vida eterna després de patir la mort a mans d'homes, en dies de la mateixa persecució religiosa. A Alcoi, prop d'Alacant (1936).
16. Beat Ismael Escrihuela Esteve, màrtir, pare de família que pel martiri es va fer partícip, en la mateixa persecució, de la victòria de Crist. A la ciutat de Paterna, a la comarca valenciana de l’Horta Nord (1936).
17. Beat Pasqual Fortuño Almela, prevere de l'orde dels Germans Menors i màrtir, que va ser coronat de glòria pel seu testimoni de Crist. A Vila-real, a la comarca castellonenca de la Plana Baixa (1936). El bisbat de Castelló el celebra el 6 de novembre i els Germans Menors, el 20 de novembre.
18. Beates Josepa de Sant Joan de Déu Ruano García i Maria Dolors de Santa Eulàlia Puig Bonany, verges de la Congregació de Germanetes dels Ancians Desemparats i màrtirs. Totes dues van rebre la corona de la glòria en el seu martiri cruent durant la mateixa persecució contra la fe religiosa. A la ciutat de Bunyol, a la comarca valencià de Foia de Bunyol (1936).
19. Beat Adam Bargielski, prevere i màrtir. Per salvar el seu rector, es va lliurar als enemics de la fe, va patir una cruel presó i va emigrar invicte a la glòria eterna. Al camp de concentració de Dachau, proper a la ciutat de Munic, a la regió de Baviera, Alemanya (1942).
20. Beat Ladislau Bladzinski, prevere de la Congregació de Sant Miquel i màrtir. En la persecució va ser deportat a treballs forçats en pedreres pels enemics de l'Església des de la seva pàtria, Polònia, i després va ser assassinat. A la localitat de Gross-Rosen, a Silèsia (1944).

[1] Els seus noms són: els beats Domènec de Nagasaki, religiós de l’orde dels Germans Menors; Tomàs de Sant Jacint i Antoni de Sant Domènec, religiosos de l’orde dels Predicadors; Llúcia Lluïsa, vídua; Joan Tomachi i els seus fills Domènec, Miquel, Tomàs i Pau; Joan Imamura, Pau Sadayu Aybara, Romà Aybara i el seu fill Lleó, Jaume Hayashida, Mateu Àlvarez, Miquel Yamada i el seu fill Llorenç, i Lluís Higashi i els seus fills Francesc i Domènec.