Una antiga inscripció a la seva sepultura resumeix les coordenades geogràfiques de la seva biografia: «Anglaterra el va acollir; França el va educar; Colònia, a Alemanya, conserva les seves restes mortals; a Escòcia va néixer (1266 a Duns, prop d’Edimburg).» El 1291 és ordenat de prevere amb els franciscans; va ser el gran professor de filosofia i teologia a Oxford i París (“Doctor subtilis”). Es va allunyar de París quan, en esclatar un greu conflicte entre el rei Felip IV el Formós i el papa Bonifaci VIII, Duns es va estimar més l’exili voluntari a haver de signar un document hostil contra el Papa, que el rei havia exigit de firmar als religiosos.

Va morir el 8 de novembre de 1308, amb només 43 anys, deixant un nombre rellevant d’obres. El papa Joan Pau II el va beatificar el 1993, definint-lo com a «cantor del Verb encarnat i defensor de la Immaculada Concepció». «El beat Duns Escot ens ensenya que l’essencial en la nostra vida és creure que Déu és a prop nostre i ens estima en Jesucrist, i, per tant, conrear un amor profund a ell i a la seva Església. Nosaltres som testimonis d’aquest amor en aquesta terra» (Papa Benet XVI).

Novembre, febrer i març són bons germans.