8 DE NOVEMBRE

Beat Joan Duns Escoto, prevere

Una antiga inscripció a la seva sepultura resumeix les coordenades geogràfiques de la seva biografia: «Anglaterra el va acollir; França el va educar; Colònia, a Alemanya, conserva les seves restes mortals; a Escòcia va néixer (1266 a Duns, prop d’Edimburg).» El 1291 és ordenat de prevere amb els franciscans; va ser el gran professor de filosofia i teologia a Oxford i París (“Doctor subtilis”). Es va allunyar de París quan, en esclatar un greu conflicte entre el rei Felip IV el Formós i el papa Bonifaci VIII, Duns es va estimar més l’exili voluntari a haver de signar un document hostil contra el Papa, que el rei havia exigit de firmar als religiosos. Va morir el 8 de novembre de 1308, amb només 43 anys, deixant un nombre rellevant d’obres. El papa Joan Pau II el va beatificar el 1993, definint-lo com a «cantor del Verb encarnat i defensor de la Immaculada Concepció». «El beat Duns Escot ens ensenya que l’essencial en la nostra vida és creure que Déu és a prop nostre i ens estima en Jesucrist, i, per tant, conrear un amor profund a ell i a la seva Església. Nosaltres som testimonis d’aquest amor en aquesta terra» (Papa Benet XVI).

  1. Commemoració dels sants màrtirs Simpronià, Claudi, Nicòstrat, Càstor i Simplici, que, segons la tradició, eren escultors en marbre a Sírmium, Pannònia; per negar-se, en fidelitat al nom de Jesucrist, a esculpir la imatge del déu Esculapi, van ser llançats al riu per ordre de l’emperador Dioclecià i coronats per Déu amb la gràcia del martiri. Les seves restes van ser venerades a Roma, a la basílica del mont Celi, sota el títol dels Quatre Coronats (306).
  2. Sant Clar, prevere, deixeble de sant Martí, que al costat del monestir del bisbe va construir una casa, on va congregar a molts germans. A Tours, Gàl·lia Celta (397).
  3. Sant Deodat I, papa, que va estimar el seu clericat i el seu poble i va brillar per la seva senzillesa i saviesa. A la basílica de Sant Pere, Roma (618).
  4. Sant Wileat, bisbe, que, nascut a Northúmbria i amic d’Alcuí, va propagar l’Evangeli a Frísia i Saxònia després de sant Bonifaci i, ordenat bisbe, va fundar la seu de Bremen i la va governar sàviament. A Bremen, Saxònia (789).
  5. Mort de sant Godefrid, bisbe d’Amiens, que, educat en la vida monàstica des dels cinc anys, va patir molt per posar remei a les lluites a la ciutat entre els senyors i els plebeus, i per la reforma del clericat i el poble. A Soissons, França (1115).
  6. Beat Joan Duns Escoto, prevere de l’orde dels Germans Menors, el qual, oriünd d’Escòcia, va ensenyar les disciplines filosòfiques i teològiques a Cantorbéry, Oxford, París i, finalment, a Colònia, com a mestre il·lustre de subtil enginy i fervor admirable. A Colònia, Lotaríngia, Germània (1308).
  7. Beata Maria Crucificada (Isabel Maria) Satellico, abadessa de l’orde de les Clarisses, extraordinària en la contemplació del misteri de la creu i enriquida amb carismes místics. A Monte Novo, Picè, Itàlia (1745).
  8. Sants màrtirs Josep Nguyén Dinh Nghi, Pau Nguyèn Ngàn, Martí Ta Dúc Thinh, preveres, Martí Tho i Joan Baptista Còn, pagesos, que van ser degollats per causa de la seva fe cristiana, en temps de l’emperador Thièu Tri. A la ciutat de Nam Dinh, Tonquín (1840).

  • Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).
  • Canonges Regulars del Laterà i Orde Jerònim: Tots els Sants de l’Orde.
  • Carmelites (O. Carm.) i Carmelites Descalços (OCD): Santa Elisabet de la Santíssima Trinitat Catez, verge (1906). Dia propi: 9 de novembre.
  • Clarisses, Concepcionistes, OFM, i OFM Conv.: Beat Joan Duns Scoto, religiós (1308).
  • Missioners Combonians del Cor de Jesús: Commemoració dels germans, familiars i benefactors difunts.
  • Orde de Predicadors: Commemoració de tots els germans difunts de l’Orde.
  • Passionistes: Commemoració de tots els benefactors difunts.

 

Novembre, febrer i març són bons germans.

Novembre, febrer i març són bons germans.