8 DE MAIG

Sant Bonifaci IV, papa

Sant Bonifaci IV, papa

Originari de les Marques (centre d’Itàlia), fou elegit bisbe de Roma el 25 d’agost de l’any 608. Bon administrador de les finances pontifícies sota sant Gregori Magne (540-604), Bonifaci ha passat a la història per haver convertir el temple pagà del Panteó, obtingut el 13 de maig de 609 a l’emperador Focas (602-610), en el temple dedicat a Santa Maria i a tots els Màrtirs. El 835 la festa de tots els Màrtirs esdevindrà la festa de Tots els Sants. Bonifaci (“el qui fa bé”) va morir el 8 de maig de l’any 615.

  1. Commemoració de Sant Víctor, màrtir. Originari de Mauritània, era soldat de l’exèrcit imperial. Quan l’emperador Maximià va imposar l’obligació de sacrificar els ídols, va deixar les armes, per la qual cosa el van portar a la ciutat de Lodi, on va ser decapitat. A Milà, a la província de la Ligúria (~ 304).
  2. Sant Acaci, soldat i màrtir. A Bizanci (s. IV).
  3. Sant Heladi, bisbe. A Auxerre, a la Gàl·lia Celta (s. IV).
  4. Sant Arseni. Segons la tradició, va ser diaca de l’Església de Roma, i en temps de l’emperador Teodosi es va retirar a la solitud on, consumat en totes les virtuts, va rendir el seu esperit a Déu. Al mont Scete, Egipte (s. IV/V).
  5. Sant Gibrià, prevere. Originari d’Irlanda, va recórrer la Gàl·lia com a pelegrí per amor a Crist. A la regió de Chalon-sur-Saòne, a la Gàl·lia (~ 515).
  6. Sant Desideri. Va ocupar anteriorment el càrrec de canceller a la cort i com a bisbe va dotar la seva Església amb relíquies de màrtirs. A Bourges, Aquitània (550).
  7. Sant Bonifaci IV, papa. Va obtenir de l’emperador Focas el temple del Panteó, el qual va transformar en església dedicada a la santíssima Verge i a tots els màrtirs, Va promoure la disciplina monàstica. A Roma, al costat de la basílica de Sant Pere (615).
  8. Sant Benet II, papa. D’esperit humil, mansuet i pacient, es va distingir pel seu amor a la pobresa i va ser insigne també per les seves almoines. A Roma, al costat de Sant Pere (685).
  9. Sant Metró, ermità. Es diu que va portar una vida aspra i penitent. A Verona, a la regió de Venècia (~ segle VIII).
  1. Sant Wir. Segons la tradició, es va dedicar a l’evangelització d’aquesta regió juntament amb els seus companys Plechelm i Odger. A Roermond, al costat del Mosa, a Brabant, Austràsia (~ 700).
  2. Beat Amat Ronconi. Es va distingir per la seva dedicació a l’hospitalitat i a l’atenció espiritual dels pelegrins. A Saludecio, del Picè, Itàlia (finals s. XIII).
  3. Beat Àngel de Massaccio, prevere de l’orde camaldulenc i màrtir. Va ser un incansable defensor de l’observança del precepte dominical. Al monestir de Santa Maria della Serra, també al Picè (~ 1458).
  4. Beat Lluís Rabatà, prevere de l’orde Carmelità. Fidelíssim en la seva observança de la Regla i resplendent en el seu amor als enemics. A Randazzo, Sicília (1490).
  5. Beata Maria Caterina de sant Agustí (Caterina Symon de Longprey), verge, religiosa de les Germanes Hospitalàries de la Misericòrdia de l’orde de Sant Agustí. Va viure fins a la seva mort dedicada a la cura dels malalts i va destacar pel consol que els proporcionava i l’esperança que els infonia. Al Quebec, del domini de Canadà (1668).
  6. Beata Ulrica (Francesca) Nisch, verge, religiosa de les Germanes de la Caritat de la Santa Creu. Com a infatigable serventa del Senyor, va viure sempre lliurada als treballs més humils, principalment en l’ofici d’ajudant de cuinera. A la localitat d’Hegne, Baden, Alemanya (1913).
  7. Beats set monjos trapencs van ser segrestats durant la Guerra Civil Algeriana. Retinguts durant dos mesos, van ser trobats morts. Al monestir de Nôtre-Dame de l’Atles de Tibhirine, a Algèria. (finals de maig de 1996).

 

MMaig calent i humit fa al pagès ric

MMaig calent i humit fa al pagès ric