Sant Severí de Nòrica, prevere i monjo

Sant Severí de Nòrica, prevere i monjo

Tot i néixer d’una noble família romana vers el 410, Severí (sever, auster) va fer honor al seu nom i va escollir la vida solitària d’ermità a l’Orient i més tard a la província romana de Nòric Ripense, a la riba del Danubi (avui Àustria). Allí no parava de predicar l’evangeli i cridar a tothom a una vida justa. En aquell temps, calia fundar monestirs, que anava visitant constantment. Després de la devastació d’Àtila, príncep dels huns, hi havia molta feina a fer: defensava els pobles desfets, amansia els violents, els presentava el camí de l’Evangeli i continuava fundant monestirs. La seva mort se situa vers el 482.

1. Sant Apol·linar, bisbe, home eximi per la seva doctrina i santedat, que va viure en temps de l’emperador Marc Aureli. A Hieràpolis, ciutat de Frígia (Turquia) (s. II).

2. Sants màrtirs Teòfil, diaca, i Eladi, que, després de ser torturats amb cascos punxeguts, van ser cremats vius. A la província romana de Lybia (Líbia) (s. III).

3. Sants Llucià, Maximià i Julià, màrtirs. A Beauvais, ciutat de la Gàl·lia Belga (França) (~ 290).

4. Sant Pacient, bisbe. A la ciutat de Metz, també a la Gàl·lia Belga (França) (s. IV).

6. Sant Severí, prevere i monjo, que arribat a aquesta regió després de la mort d’Àtila, príncep dels huns, va defensar els pobles inermes, va amansir els violents, va convertir els infidels, va fundar monestirs i va impartir instrucció religiosa a aquells que la necessitaven. A l’antiga província romana de Nòrica (Alemanya), a les riberes del Danubi (~ 482).
7. Sant Màxim, bisbe. A la ciutat de Pavia, Ligúria (Itàlia) (~ 514).
8. Sant Jordi, monjo i eremita, que passava tota la setmana reclòs a la seva cel·la, però els diumenges pregava amb els germans i conversava amb ells sobre temes espirituals. Al monestir de Choziba, Palestina (~ 614).

8. Sant Natalà, bisbe, insigne per la seva caritat vers als pobres. A la regió d’Aberdeen, Escòcia (~ 678).

9. Sant Erjard, bisbe, oriünd d’Escòcia, el qual, desitjós d’anunciar l’Evangeli, va arribar a aquesta regió i va exercir la funció episcopal. A Ratisbona, ciutat de Baviera (Alemanya) (707).

12. Santa Gúdula, verge, que des de casa seva es va dedicar enterament a practicar la caritat i la pregària. A Moorsel, a la regió de Brabant (Bèlgica) (~ 712).
13. Sant Albert, bisbe, d’origen anglès, que va pelegrinar durant molt temps. A la ciutat de Cashel, Irlanda (~ s. VIII).
14. Sant Llorenç Justinià, bisbe, que va il·lustrar aquesta Església amb la seva doctrina de saviesa eterna. A la ciutat de Venècia (Itàlia) (1456).
15. Beat Eduard Waterson, prevere i màrtir, el qual, condemnat a mort per haver entrat al país com a sacerdot, va ser penjat en temps de la reina Elisabet I. A Newcastle upon Tyne, Anglaterra (1593).