► 1. Sant Jeroni Emiliani, que en la seva joventut es va deixar portar per la còlera i la luxúria, però, després de ser empresonat pels seus enemics, es va convertir a Déu i es va lliurar a la cura dels més necessitats, especialment dels orfes i malalts. Juntament amb els companys que va aconseguir reunir, va donar inici a la Congregació dels Clergues Regulars de Somasca, i després, mentre atenia els malalts en aquesta mateixa població de Somasca, prop de Bèrgam, a Llombardia, va contreure la pesta i va morir piadosament (1537).

► 2. Santa Josefina Bakhita, verge, nascuda a la regió de Darfur, al Sudan, que essent encara nena va ser raptada i venuda en diversos mercats africans d’esclaus, sofrint dura captivitat, però en obtenir la llibertat va abraçar la fe cristiana i va ingressar a l’Institut de les Filles de la Caritat (Canossianes), passant la resta de la seva vida a Schio, prop
de Vicenza, lliurada a Crist i al servei dels altres (1947).

3. Commemoració de santa Cointa, màrtir, a qui els pagans, durant la persecució de l’emperador Deci, volien obligar a adorar els ídols, la qual cosa ella va rebutjar i, lligada de peus i mans, va ser arrossegada per carrers i places, patint un horrible suplici. A Alexandria, Egipte (249).
4. Sant Juvenci, bisbe, que va treballar amb valentia en favor de l’Evangeli. A Pavia, de la Ligúria (397).
5. Commemoració dels sants monjos màrtirs del monestir de Sant Dio, a Constantinoble (Istanbul, actualment Turquia), que van ser assassinats cruelment per la seva defensa de la fe catòlica, amb motiu de l’enviament de la carta del papa sant Fèlix III contra el patriarca Acaci (c. 485).

6*. Sant Jacut, abat, germà dels sants Winwaleu i Guethnoc, que va construir prop del mar el monestir que després va portar el seu nom. A la Bretanya Menor (s. VI).

7. Memòria de sant Honorat, bisbe, que davant l’imminent atac dels llombards va salvar una bona part del seu poble fent que es traslladés a Gènova. A Milà, a la Llombardia (c. 570).

8*. Sant Niceci, bisbe. A Vesontio (actualment Besançon), a Burgúndia (c. 610).

9. Sant Pau, bisbe, que, després de ser monjo, va ser elevat a la seu episcopal de la ciutat de Verdun, en la qual va promoure el culte diví i la vida regular dels canonges. A Verdun, a la Gàl·lia (c. 647).

10*. Beat Pere, anomenat “Igni” per haver passat il·lès pel foc, que va ser monjo de Valumbrosa i després bisbe d’aquesta ciutat; va treballar sense treva per restaurar la disciplina eclesiàstica. A Albano, al Laci (1089).

11. Sant Esteve, abat i fundador de l’orde de Grandmont, que va confiar als clergues la lloança divina i la contemplació, deixant l’administració dels assumptes temporals a la caritat dels germans llecs. A Muret, a la regió aquitana de Llemotges (1124).

12*. Beata Josefina Gabriela Bonino, verge, que sota la protecció de la Sagrada Família de Natzaret va fundar una congregació religiosa per educar els orfes i assistir els malalts pobres. A Savigliano, al Piemont (1906).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

• Caritat del Bon Pastor: Cor Immaculat de la Benaurada Verge Maria.

Els sants de guix pel febrer porten capa.