Sant Pedro Poveda i Inocencio de la Inmaculada, preveres, i companys màrtirs.

Sant Pedro Poveda i Inocencio de la Inmaculada, preveres, i companys màrtirs.

Entre els centenars de màrtirs de la persecució religiosa dels anys trenta del segle XX a España (1934 i 1936-1937)  hi ha l’andalús Pedro Poveda i el gallec Inocencio de la Inmaculada.

Pedro Poveda va néixer a Linares (Jaén) el 1874 i fou ordenat prevere el 1897 a Guadix. Promogué escoles en els barris de coves de la ciutat, i més endavant inicià la tasca de creació d’acadèmies per a la formació cristiana del professorat i Centres Pedagògics que cristal·litzaren en la Institució Teresiana (1911).

Inocencio de la Inmaculada va néixer a Valle de Oro (Lugo) el 1887 i s’ordenà de prevere el 1913. Després de passar per diverses comunitats amb tasques docents i pastorals, durant la revolució socialista d’Astúries fou afusellat al costat de vuit Hermans de la Salle el 9 d’octubre de 1934.

1. Sant Prosdòcim, a qui es considera el primer bisbe de la ciutat de Pàdua. A Pàdua, regió de Venècia (100).
2. Sant Atenodor, bisbe, germà de sant Gregori Taumaturg, que va ser tan avantatjat en les lletres divines, que, malgrat la seva joventut, se’l va considerar digne d'exercir el ministeri episcopal. A Neocesarea, Pont (~ 304).
3. Commemoració de sant Amarant, màrtir. A Albi, Aquitània (s. III/IV).
4. Sant Hieró i els seus nombrosos companys. A Malatya, Armènia (300).
5. Sant Herculà, bisbe i màrtir, que, per ordre de Tòtila, rei dels gots, va ser decapitat. A Perusa, a l’Úmbria (594).
6. Sant Baldo, bisbe, que va distribuir en almoines per als pobres els diners que li havia deixat el seu predecessor. A Tours, Nèustria (~ 552).
7. Sant Cungaro, abat, bretó d’origen, en nom del qual s’honren moltes poblacions i esglésies. Al lloc que després es va anomenar Congresbury, Anglaterra (s. VI).
8. Commemoració de sant Florenci, bisbe, successor de sant Arbogast. A Estrasburg, Burgúndia (693).
9. Sepultura de sant Willibrord, anglès de naixement, que ordenat bisbe d’Utrecht pel papa sant Sergi I, va predicar l’Evangeli a Frísia i a Dinamarca, i va fundar seus episcopals i monestirs fins que, aclaparat de treball i gastat per l’edat, va adormir-se en el Senyor dins dels murs d’un monestir que ell mateix havia aixecat. A Echtemach, Austràsia (739).
10. Sant Llàtzer, estilita, que va viure molts anys en diversos llocs sobre una columna, carregat a més de ferros i cadenes, i content, amb només pa i aigua, amb aquesta forma de vida tan austera, va atreure a molts fidels. Al mont Galesi, prop d’Efes, Àsia (1054).
11. Sant Enguelbert, bisbe i màrtir, que per defensar la justícia i llibertat de l’Església, anant de camí va ser assaltat per uns sicaris, que el van ferir fins causar-li la mort. A Colònia, a la regió de Lotaríngia, Germània (1225).
12. Beat Antoni Baldinucci, prevere de la Companyia de Jesús, totalment dedicat a la predicació de missions populars. Al petit poble de Pofï, Laci (1717).
13. Sants Jacint Castaneda i Vicenç Lé Quang Lièm, preveres de l’orde dels Predicadors i màrtirs, que van coronar els treballs evangèlics amb el vessament de la seva sang en temps del regnat de Trinh Sàm. A la ciutat de Ket Cho, a Tonquín (1773).
14. Sant Pere Wu Guosheng, catequista i màrtir, que va ser estrangulat per la seva fidelitat a Crist. A Zunyi, província de Guizhou, a la Xina (1814).
15. Beat Francesc de Jesús, Maria i Josep Palau Quer, prevere de l’orde dels Carmelites Descalços, que en el ministeri va suportar greus persecucions i, acusat falsament, va ser relegat a l’illa d’Eivissa i abandonat per tots. A Tarragona (1872). Celebrat el 20 de març, a Tarragona se celebra en aquest dia per no coincidir amb la Quaresma.
16. Beat Vicenç Grossi, prevere, que, dedicat al ministeri parroquial, va fundar l’Institut de Filles de l’Oratori. A Cremona, Itàlia (1917).