Santa Perpètua i Santa Felicitat

Santa Perpètua i Santa Felicitat, màrtirs

Perpètua, filla de pare pagà, mare d’un infant de bolquers als 22 anys, i Felicitat, que donà a llum a la presó, foren batejades amb altres catecúmens allà mateix, i després d’assotats, els llançaren a les feres abans de ser decapitats. Era el 7 de març del 203, a Cartago, durant la persecució de Septimi Sever. Es conserva una narració commovedora del seu empresonament i martiri que deixa constància del rigor de les persecucions romanes i de l’heroisme dels qui les van sofrir per fidelitat a Crist. És un dels documents més impressionants de l’antiguitat cristiana. La Perpètua Felicitat, sota el cel, només es troba en el Crist Crucificat (Cf. Ac 4,12)

1. Memòria de les santes màrtirs Perpètua i Felicitat, que sota l’emperador Septimi Sever van ser detingudes a Cartago juntament amb altres adolescents catecúmens. Perpètua, matrona d’uns vint anys, era mare d’un infant de pit, i Felicitat, la seva serva, estava llavors embarassada, per la qual cosa, segons les lleis no podia ser martiritzada fins que donés a llum. En arribar el moment, entre els dolors del part s’alegrava de ser exposada a les feres. Totes dues van anar de la presó a l’amfiteatre amb el rostre alegre, com si anessin cap al cel. A Cartago (203).
2. Passió dels sants Sàtir, Sadurní, Revocat i Secundí, màrtirs. Durant la persecució de l’emperador Septimi Sever, aquest últim va morir a la presó, mentre que els altres, maltractats per diverses bèsties i fent-se l’òscul de la pau, van acabar degollats. A Cartago (203).
3. Passió de sant Eubul (Ebul), màrtir, destrossat per lleons i decapitat. Havia estat company de sant Adrià i va aconseguir la glòria dos dies després d’aquest. A Cesarea de Palestina (309).
4. Sants Basili, Eugeni, Agatodor, Elpidi, Eteri, Capitó i Efrem, bisbes i màrtirs. A la regió del Quersonès (~ s. IV).
5. Sant Pau, de sobrenom “el Simple”, deixeble de sant Antoni. A la Tebaida, Egipte (s. IV).
6. Sant Gaudiós, bisbe. A Brescia, a la regió de Venècia (s. V).
7. Sant Ardó Esmaragde, prevere, que va ser company de sant Benet d’Aniana a la vida cenobítica. Al monestir d’Anià, a la Septimània (843).
8. Sant Pau, bisbe, que per defensar el culte de les sagrades imatges va ser expulsat de la pàtria i va morir a l’exili. A Prusa, Bitínia (850).
9. Trànsit de sant Tomàs d’Aquino, la memòria del qual se celebra el dia 28 gener. Al monestir de Fossanova, de l’orde cistercenc, al Laci (1274).
10. Beats màrtirs Joan Larke i Joan Ireland, preveres, i Germà Gardiner, que, per la seva fidelitat al Pontífex Romà, van ser penjats a Tyburn en temps del rei Enric VIII. A Londres, Anglaterra (1544).
11. Santa Teresa Margarida Redi, verge, que havent entrat a l’orde de les Carmelites Descalces, va avançar per l’ardu camí de la perfecció i va morir essent encara jove. A Florència, a la Toscana (1770).
12. Sant Joan Baptista Nam Chong-sam, màrtir. A Seül, Corea (1866).
13. Sants màrtirs Simeó Bemeux, bisbe, Just Rances de Bretenières, Lluís Beaulieu i Pere Enric Durie, preveres de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtirs, que van ser degollats per afirmar amb decisió que havien vingut a Corea en nom de Crist per salvar les ànimes. Al poble de Sai-Nam-Hte, a Corea (1866).
14. Beat Leònides Fedorov, bisbe i màrtir, el qual, essent exarca apostòlic dels catòlics russos de ritu bizantí, va merèixer ser deixeble fidel a Crist fins a la mort, sota un règim contrari a la religió. A la ciutat de Kírov, Rússia (1934).