7 DE MARÇ

Santa Perpètua i Santa Felicitat

Perpètua, filla d’una família benestant de Cartago, de pare pagà, als 22 anys era mare d’un infant de bolquers; Felicitat, la seva serventa, donà a llum a la presó. Ambdues foren batejades amb altres catecúmens allà mateix, i després d’assotats, els llançaren a les feres abans de ser decapitats. Era el 7 de març del 203, durant la persecució de Septimi Sever. Perpètua ho escriví tot en un petit diari a la presó.

Son pare: «Tingues compassió dels meus cabells blancs. Mira els teus germans, la teva mare i la teva tia, mira el teu fill. Desisteix! No ens perdis a tots! Ningú de nosaltres no sabrà parlar amb el cap alt si a tu et passa alguna cosa». Resposta de Perpètua: «Al tribunal passarà el que Déu voldrà. Sàpigues que no estem sota el nostre poder, sinó sota el de Déu». La ‘Perpètua Felicitat’, sota el cel, només es troba en el Crist Crucificat (Cf. Ac 4,12).

► “Si el febrer no febreja, i el març no marceja, tot l’any li porta enveja”.