Eren dues noies que vivien a Cartago a principis del segle II. Perpètua era una aristòcrata de 22 anys, mare d’un nen de pit. Felicitat, una esclava, que va donar a llum tres dies abans del martiri. Ambdues mares van ser arrestades per ser cristianes i van proclamar amb gran valentia la seva fe enmig de l’amfiteatre, en ser llançades a les feres i decapitades. Era l’any 203, sota l’emperador Septimi Sever.

► “Si el febrer no febreja, i el març no marceja, tot l’any li porta enveja”.