DIUMENGE: SANTÍSSIM COS I SANG DE CRIST

Dia 7 de juny, DIUMENGE: SANTÍSSIM COS I SANG DE CRIST Aquesta festa va néixer el segle XIII com a resposta del poble cristià a la controvèrsia de Berenguer que negava la presència real de Crist. Els franciscans tingueren un paper important en la seva divulgació, que el Papa Urbà IV (1264) volgué estendre a tota l'Església. Ja el segle XIII trobem la pràctica de la processó solemne. L'eucaristia és el do que el Senyor ens fa del seu Cos i de la seva Sang per tal que l'Església sigui ferment d'amor i d'unitat. «El món no esgotarà el sentit d'aquest misteri que és el misteri de la vida tota... El dia de Corpus és el dia de la majestat de l'amor... Tot vol dir quelcom molt gran que no pot dir-se amb paraules» (Joan Maragall, 29.05.1902). ► 7 de juny: DIA (I COL·LECTA) DE LA CARITAT: «La Caritat i l’Eucaristia van unides, com molt bé expressa sant Pau a la primera carta als Corintis, quan mostra el seu enuig davant la incoherència dels que celebraven l’Eucaristia, però no s’immutaven davant la necessitat dels pobres (1Co 11,17-22). Demanem al Senyor que ens ensenyi a oferir consol i esperança a tothom, especialment els més necessitats. Que aquesta festa del Corpus ens ensenyi a viure la bellesa de la caritat» (Cardenal Joan Josep Omella, 19.06.2022).

1. Sant Colmà, bisbe i abat del monestir de Dromore, que ell mateix va fundar, i recordat per la seva gran tasca per Crist a la regió de Down. A Hibèrnia (ara Irlanda) (s. VI).
2. Sants màrtirs Pere, prevere, Walabons, diaca, Sabinià, Wistremund, Abenci i Jeremies, monjos, degollats per la seva fe en Crist durant la persecució musulmana. A Còrdova, a la regió hispànica d’Andalusia (851).
3. Sant Robert, abat de l’orde Cistercenc. Amant de la pobresa i de la vida de pregària, juntament amb dotze monjos va instaurar aquest cenobi, que al seu torn va ser origen d'altres tres cases. A Newminster, de Northumberland, a Anglaterra (1157).
4. Beata Anna de Sant Bartomeu, verge de l’orde de les Carmelites Descalces. Deixebla de santa Teresa de Jesús i dotada de gràcies místiques, va difondre i consolidar el seu orde a França. A Anvers, de Brabant (1626).
5. Trànsit de sant Antoni Maria Gianelli, bisbe de Bobbio, fundador de la Congregació de les Filles de Maria Santíssima de l’Hort. Es va distingir per la seva atenció vers als pobres, per la salvació de les ànimes i, amb el seu exemple i dedicació, va impulsar la santedat entre el clericat. A Piacenza, de la regió d’Emília (1846).
6. Beata Maria Teresa de Soubiran La Louvière, verge. Va fundar la Societat de Maria Auxiliadora, per a major glòria de Déu, i en ser-ne expulsada, va passar la resta de la seva vida en la humilitat. A París, França (1889).