Beata Ana de San Bartolomé, virgen

Beata Anna de Sant Bartomeu, verge No podem parlar de la carmelita Ana de San Bartolomé sense fer referència a Santa Teresa de Jesús. Ana havia nascut el 1549 a Almendral (Ávila) i va entrar en el primer convent carmelità, el de Sant Josep d’Ávila. Ja professa, la reformadora Teresa l’elegeix com a companya de viatges i l’atendrà fins a la seva mort (1582). Després d’estar en diversos convents a Espanya, passarà a França amb Maria Ana de Jesús per a implantar-hi la reforma. Serà priora de Pontoise i Tours i viatjarà fins a Amberes (Flandes) on trobarà la mort el 7 de juny de 1626. Serà beatificada el 6 de maig del 1917.

1. Sant Colmà, bisbe i abat del monestir de Dromore, que ell mateix va fundar, i recordat per la seva gran tasca per Crist a la regió de Down. A Hibèrnia (ara Irlanda) (s. VI).
2. Sants màrtirs Pere, prevere, Walabons, diaca, Sabinià, Wistremund, Abenci i Jeremies, monjos, degollats per la seva fe en Crist durant la persecució musulmana. A Còrdova, a la regió hispànica d’Andalusia (851).
3. Sant Robert, abat de l’orde Cistercenc. Amant de la pobresa i de la vida de pregària, juntament amb dotze monjos va instaurar aquest cenobi, que al seu torn va ser origen d'altres tres cases. A Newminster, de Northumberland, a Anglaterra (1157).
4. Beata Anna de Sant Bartomeu, verge de l’orde de les Carmelites Descalces. Deixebla de santa Teresa de Jesús i dotada de gràcies místiques, va difondre i consolidar el seu orde a França. A Anvers, de Brabant (1626).
5. Trànsit de sant Antoni Maria Gianelli, bisbe de Bobbio, fundador de la Congregació de les Filles de Maria Santíssima de l’Hort. Es va distingir per la seva atenció vers als pobres, per la salvació de les ànimes i, amb el seu exemple i dedicació, va impulsar la santedat entre el clericat. A Piacenza, de la regió d’Emília (1846).
6. Beata Maria Teresa de Soubiran La Louvière, verge. Va fundar la Societat de Maria Auxiliadora, per a major glòria de Déu, i en ser-ne expulsada, va passar la resta de la seva vida en la humilitat. A París, França (1889).