Santoral

7 de juliol

Sant Ot, bisbe

Al mes de juliol, a l’era hi fa bon sol.
Dita popular

Sant Ot, bisbe

Emparentat amb algunes famílies comtals fou un bon pacificador del bisbat, i els canonges de la catedral de la Seu d’Urgell l’escolliren com a bisbe. Ell, que no se’n sentia digne, renuncià davant el papa Urbà II, però aquest el va ratificar com a bisbe durant la Pasqua del 1096. Ja com a bisbe titular restaurà i construí nombroses esglésies, promogué la vida religiosa del seu bisbat i exercí una caritat extraordinària. Va morir el 7 de juliol de 1122.
  1. Commemoració de sant Pantènus d’Alexandria, home apostòlic, enriquit amb tota mena de saviesa, coneixedor en alt grau de la Paraula de Déu i amant apassionat d'aquesta paraula. Explica la tradició que la seva fe i ardent caritat el van impulsar a anar al més llunyà orient a predicar l'Evangeli als gentils. Va retornar al final de la seva vida a Alexandria, on va descansar en pau, en temps de l'emperador Antoninus Caracal·la (s. III).
  2. Santa Edilburga, abadessa del monestir de Faremoutiers. Filla del rei dels Angles orientals, va glorificar Déu amb la seva gran abstinència i la seva perpètua virginitat. A Ebruelh, a la regió de Meaux, a Aquitània (695).
  3. Sant Edda, bisbe dels saxons occidentals, home il·lustre per la seva saviesa. Va traslladar el cos de sant Birí des de Dorchester a aquesta ciutat, on va fixar la seva seu episcopal. A Winchester, Anglaterra (706).
  4. Sant Willibald, bisbe. Va abraçar la vida monàstica, va recórrer com a pelegrí molts santuaris i llocs sants per tal d'establir-hi vida monàstica, fins que sant Bonifaci el va ordenar bisbe d'aquesta seu i va fer d'ell un valuós col·laborador seu en l'evangelització de Germania, convertint a Crist molts pobles. A Dryopolis (ara Eichstatt), a Francònia (787).
  5. Sant Mel Ruain, bisbe i abat. Va treballar incansablement en la renovació de la sagrada litúrgia, el culte dels sants i la vida monàstica. A Tallaght, Irlanda (789).
  6. Sant Ot. Va ser elegit bisbe per aclamació del poble quan era encara seglar. Un cop confirmat va defensar els més humils i va ser bondadós envers tothom. A Urgell, al comtat de Catalunya, del Regne d'Aragó (1122).
  7. Trànsit del papa beat Benet XI, dominic. Benigne i bondadós, conciliador i amant de la concòrdia, va promoure durant el seu breu pontificat la pau a l'Església, va restaurar la disciplina i va fomentar la vida cristiana. A Perusa, de l’Úmbria (1304).
  8. Beat Oddino Barotti, prevere, rector pobre i de conducta austera. Va consumir la seva vida entregant-se dia i nit a la cura de malalts i moribunds durant una pesta contagiosa. A Fossano, al Piemont (1400).
  9. Beats Rogeli Dickinson, prevere, i Raül Milner, pagès i pare de família, pobre i illetrat, però ferm en la fe. Durant el regnat d’Elisabet I, van ser empresonats i cruelment turmentats. Van morir al patíbul. Amb ells es commemora al beat Llorenç Humphrey, que havia abraçat la fe catòlica a la seva joventut i que va morir penjat en data incerta. A Winchester, Anglaterra (1591).
  10. Beat Joan Josep Juge de Saint-Martin, prevere i màrtir. Era canonge de Llemotges. Va ser detingut durant la Revolució Francesa per ser sacerdot i, tancat en condicions inhumanes en un nau, va passar d'aquest món al Senyor consumit per la malaltia. Al mar, davant de Rochefort, a França (1794).
  11. Beata Ifigènia de Sant Mateu(Francesca Maria Susanna) de Gaillard de la Valdène, verge, monja benedictina, màrtir durant la Revolució Francesa. A Orange, també a França (1794).
  12. Sants Antoni Fantosati, bisbe, i Josep Maria Gambaro, prevere de l’orde dels Menors. Durant la persecució promoguda pel moviment dels Yihétuàn, quan es van apropar a la costa per ajudar els fidels cristians, van ser lapidats. Prop de la ciutat d’Heu-Chow-Fou, a la província d’Hunan, a la Xina (1900).
  13. Sant Marc Ji Tianxiang, màrtir. Tot i tenir prohibit durant quaranta anys acostar-se al banquet eucarístic perquè li era impossible deixar l'ús de l'opi, malgrat això no va parar de seguir demanant una mort santa i, citat a judici, va professar amb fermesa la seva fe en Crist i va ser admès al banquet etern. A la ciutat de Ye-Tchoang-Teu, a la província d’Hebei, a la Xina (1900).
  14. Santa Maria Guo Lizhi, màrtir. Durant la mateixa persecució, es va comportar com una altra mare dels Macabeus i va donar ànims als set membres de la seva família que l'acompanyaven al lloc del suplici. Va demanar ser ella l'última en ser executada. Així, després d’haver-los vist partir prèviament a tots al cel, els va seguir. Al poble d’Hujiacun, a Shenxian, a la província xinesa d’Hebei (1900).
  15. Beat Pere To Rot, màrtir, pare de família i catequista. Durant la guerra va ser capturat per haver seguit exercint el seu ofici de catequista i va sofrir el martiri sota els efectes d'una injecció de verí letal. Al poble de Rakunai, a Nova Bretanya, a l’illa de Melanèsia (1945).
  16. Beata Maria Romero Meneses, verge de l'institut de les Filles de Maria Auxiliadora. En les diverses obres socials per a la formació de les joves, especialment les pobres i abandonades, va treballar amb eficàcia, difonent la devoció a l'Eucaristia i a la Santíssima Verge. A la ciutat de Lleó, a Nicaragua (1977).

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Només que tinguéssiu fe res no us seria impossible.

(Mt 17,14-20)