Sant Ramon de Penyafort, prevere de l’orde dels Predicadors, eximi mestre en dret canònic, que va escriure de manera molt encertada sobre el sagrament de la penitència. Elegit mestre general de l’orde, va preparar la redacció de les noves Constitucions i, ja de vell, va adormir-se en el Senyor a la ciutat de Barcelona (1275)

Sant Polieucte, màrtir, que, essent soldat, arran del decret de l’emperador Deci que obligava a oferir sacrificis als déus, va trencar els ídols, per la qual cosa va ser cruelment martiritzat fins a ser degollat, rebent així el baptisme amb la seva pròpia sang. A Malatya, ciutat d’Armènia (c. 250).

Passió de sant Llucià, prevere de l’Església d’Antioquia i màrtir, el qual, il·lustre per la seva doctrina i eloqüència, en ser portat davant el tribunal, enmig de continus interrogatoris acompanyats de turments es va mantenir intrèpid en confessar-se cristià. A la ciutat de Nicomèdia, Bitínia (ara Turquia) (312).

Sant Valentí, bisbe de la Rètia. A Passau, a l’antiga província romana Nòrica (ara Alemanya) (c. 450).

Sant Crispí, bisbe. A Pavia, ciutat de la Ligúria (ara Itàlia) (467).

Sant Valentinià, bisbe, que amb gran generositat va repartir almoines entre els pobres, va redimir els captius i va vestir a aquells que anaven nus. A la ciutat de Coira, a la regió dels helvecis (ara Suïssa) (548).

Sant Tiló, deixeble de sant Eligi, que va ser orfebre i monjo. Al monestir de Solenhac, a la regió de Llemotges, Aquitània (ara França) (c. 702).

Sant Cirus, bisbe, el qual, essent monjo a Paflagònia, va ser escollit per ocupar la seu de Constantinoble, però, deposat després d’aquesta, va morir finalment al desterrament. A Constantinoble (ara Istanbul, Turquia) (714).

Sant Alderic, bisbe, que es va esforçar a promoure el culte a Déu i als sants. A la ciutat de Cenomanum (ara Le Mans), al regne dels francs (ara França) (856).

Sant Canut, anomenat Lavard, màrtir, el qual, fet duc de Schleswig, va exercir el poder de manera justa i prudent, i va afavorir la pietat del seu poble. Va morir assassinat per enemics que rebutjaven la seva autoritat. Als boscos propers a Ringsted, Dinamarca (1131).

Trànsit del beat Mateu Guimerà, bisbe d’Agrigent, de l’orde dels Germans Menors, propagador devot del Santíssim Nom de Jesús. A Palerm, ciutat de Sicília (ara Itàlia) (1351).

Beat Ambròs Femàndez, màrtir, el qual es va dirigir a terres d’Orient per tal de treure’n profit, però, convertit, va ingressar a la Companyia de Jesús i, després de moltes privacions, va morir per Crist a la presó. A Suzute, ciutat de Japó (1620).

Sant Josep Tuàn, màrtir, el qual, pare de família i agricultor, per agenollar-se i pregar davant d’una creu, que es va negar a trepitjar, va ser degollat en temps de l’emperador Tu-Duc. Al petit poble d’An Bai, Tonquín (ara Vietnam del Nord) (1862).

Beata Maria Teresa (Joana) Haze, verge, fundadora de la Congregació de les Filles de la Creu, per atendre persones dèbils i pobres. A la ciutat de Lieja, Bèlgica (1876).

L’aigua del gener, omple les bótes i el graner, i la pica també.