6 DE MARÇ

Sant Oleguer, bisbe

Aquest fill del secretari de Ramon Berenguer I, va fer col·lecció d’un munt de càrrecs (i tots ben emprats): canonge de la catedral de Barcelona, canonge agustinià de Sant Adrià del Besòs, abat de Sant Ruf d’Avinyó, legat pontifici (participà en les campanyes de recuperació de Dertosa/Tortosa i Larida/Lleida), bisbe de Barcelona i, alhora arquebisbe de la Tarragona (la independitzà de la seu de Narbona i la restaurà després de la devastació sarraïna). Home de confiança dels comtes de Barcelona, morí a Barcelona (1137) on havia nascut (1060).

Enterrat inicialment al claustre de la Catedral de Barcelona, fou traslladat a la capella del Santíssim. El seu culte va ser confirmat el 1675. A més de memòria lliure a l’arquebisbat de Barcelona, ho és als bisbats de Terrassa, Sant Feliu de Llobregat i Tarragona.

«Sant Oleguer és un sant magraner de cireres.

Com que és un magraner, és cera blanca i tendra.

Sant Oleguer és un sant de carn tova de cera.

Díns el seu cos de carn, argelagues panteixen.

Blanc amb foc groc a l’aigua de l’aire. Les magranes

roges del magraner li fan una campana.

I el sant, blanc, lluminós, s’apropa al broc i canta:

“No tinguis por, no et torbis. Car és de matinada.

I jo sóc tot de cera i sóc de llum i d’aigua.

Tinc pel teu cap badat una coloma blanca».

Francesc Salva i Miquel (Fragment)

► “Al febrer has de llaurar el que el març vulguis sembrar”.

► “Al febrer has de llaurar el que el març vulguis sembrar”.