Sant Oleguer, bisbe

Dia 6 de març: Dilluns, Sant Oleguer, bisbe

Aquest fill del secretari de Ramon Berenguer I, va fer col·lecció d’un munt de càrrecs (i tots ben emprats): canonge de la catedral de Barcelona, canonge agustinià de Sant Adrià del Besòs, abat de Sant Ruf d'Avinyó, legat pontifici (participà en les campanyes de recuperació de Dertosa/Tortosa i Larida/Lleida), bisbe de Barcelona i, alhora arquebisbe de la Tarragona (la independitzà de la seu de Narbona i la restaurà després de la devastació sarraïna). Home de confiança dels comtes de Barcelona, morí a Barcelona (1137) on havia nascut (1060).

Enterrat inicialment al claustre de la Catedral de Barcelona, fou traslladat a la capella del Santíssim. El seu culte va ser confirmat el 1675. A més de memòria lliure a l’arquebisbat de Barcelona, ho és als bisbats de Terrassa, Sant Feliu de Llobregat i Tarragona.

▼

«Sant Oleguer és un sant magraner de cireres.

Com que és un magraner, és cera blanca i tendra.

Sant Oleguer és un sant de carn tova de cera.

Díns el seu cos de carn, argelagues panteixen.

Blanc amb foc groc a l’aigua de l’aire. Les magranes

roges del magraner li fan una campana.

I el sant, blanc, lluminós, s’apropa al broc i canta:

“No tinguis por, no et torbis. Car és de matinada.

I jo sóc tot de cera i sóc de llum i d’aigua.

Tinc pel teu cap badat una coloma blanca».

Francesc Salva i Miquel (Fragment)

1. Sant Marcià, venerat com a bisbe i màrtir. A Tortona, a la Ligúria (data incerta).
2. Sant Victorí, màrtir. A Nicomèdia, Bitínia (data incerta).
3. Sant Quirze, prevere. A Trèveris, a la Gàl·lia Belga (~ s. IV).
4. Commemoració de sant Evagri, bisbe de Constantinoble, que, desterrat per l’emperador Valent, va descansar en el Senyor com a confessor eximi (~ 378).
5. Sant Julià, bisbe, que va reunir tres concilis en aquesta ciutat i va exposar amb escrits la doctrina ortodoxa, donant mostres de caritat i zel per les ànimes. A Toledo, Hispània (690).
6. Sant Fridolí, abat, que essent oriünd d’Irlanda, va pelegrinar per França fins que en aquesta localitat va fundar un doble monestir en honor de sant Hilari. A Sackingen, entre els helvecis (ara Suïssa) (s. VIII).
7. Sant Crodegang, bisbe. Va manar que el clericat visqués dins el recinte del claustre sota una íntegra norma de vida i va promoure d’una manera admirable el cant a l’Església. A Metz, Austràsia, al Regne Franc (766). Els Canonges Regulars del Laterà el celebren el 3 d’octubre (MO).
8. Passió de quaranta-dos sants màrtirs. Van ser capturats a Amorium de Frígia i portats al riu Eufrates, van rebre amb egregi combat la palma del martiri. A Síria (848).
9. Sant Oleguer, bisbe, que va assumir també la càtedra de Tarragona quan aquesta antiquíssima seu va ser alliberada del jou dels musulmans. A Barcelona (1137).
10. Beata Rosa, verge del Tercer Orde de Sant Francesc. Assídua en les obres de caritat, als divuit anys d’edat va consumar ràpidament el breu curs de la seva vida. A Viterbo, a la Toscana (1253).
11. Santa Coleta Boylet, verge. Durant tres anys va portar una vida molt austera, tancada en una petita casa al costat de l’església. Després de professar la Regla de sant Francesc, va reconduir molts monestirs de Clarisses a la forma primitiva de vida, insistint principalment en l’esperit de pobresa i de penitència. A Gant, Flandes (1447).