El monjo Norbert (1080-1134), d’origen aristocràtic, vestit amb l’hàbit premonstratenc, va fundar aquest orde de canonges, després que el pànic d’una tempesta li fes replantejar la seva vida tempestuosa: «He tractat els prínceps, he estat ric, m’he omplert de tots els plaers. Arreu he pogut veure que l’abundància dels béns és una miserable indigència. I ara la meva joia més gran és d’estar-ne alliberat» (Exhortació als monjos).

1. Sant Norbert, bisbe. Home de costums austers i dedicat totalment a la unió amb Déu i a la predicació de l’Evangeli. Va fundar prop de Laon, a França, l’orde Premonstratenc de Canonges Regulars, i després, designat bisbe de Magdeburg, a Saxònia, es va mostrar pastor eximi, reformant la vida cristiana i treballant per difondre la fe entre les poblacions veïnes (1134).

2. Sants Artemi i Paulina, màrtirs. A Roma, a la via Aurèlia, a dos mil·liaris de la ciutat (302)

3. Sant Besarió, anacoreta. Per amor de Déu es va comportar com a captaire i pelegrí. A Scete, Egipte (s. IV).

4. Sant Ceraci, bisbe. Va escriure al papa sant Lleó I per donar-li les gràcies pel seu escrit a Flavià i va preservar el seu ramat del contagi de l’heretgia. A Grenoble, Burgúndia (~ 452).

5. Sant Eustorgi II, bisbe. Conegut per la seva pietat, justícia i altres virtuts pròpies d’un pastor, va edificar un magnífic baptisteri. A Milà, a la província de Ligúria (518).

6. Sant Jarlat, bisbe. A Hibèrnia (ara Irlanda) (550).

7. Sant Claudi. Considerat bisbe i abat del monestir de Condat. A la serralada del Jura, nord dels Alps (~ 703).

8. Trànsit de sant Alexandre, bisbe de Fiesole. Quan tornava de la ciutat de Pavia, on havia anat a reclamar davant el rei dels llombards els béns de la seva església, retinguts per usurpadors, aquests el van tirar a un riu i el van ofegar. A la regió de Bolonya, a l’Emília (823).

9. Sant Hilarió, prevere i hegumen del monestir de Dalmau. Per defensar el culte de les sagrades imatges, va haver de suportar la presó, els assots i l’exili. A Constantinoble (845).

10. Sant Colmà, bisbe. A les illes Òrcades, pròximes a Escòcia (~ 1010).

11. Beat Falcó, abat. Al monestir de Cava, Campània (1146).

12. Sant Gilbert, abat de l’orde Premonstratenc. Després d’haver viscut com a eremita, va fundar el monestir i l’hospital de Neuffontaines. A Alvèrnia, Aquitània (1152).

13. Beat Bertran, bisbe d’Aquileia i màrtir. Va treballar en la formació del seu clericat, va alimentar amb els seus béns els pobres en temps d’escassetat, va defensar amb tenacitat els drets de l’Església i, ja nonagenari, va ser víctima d’uns sicaris. A Udine, a la regió de Venècia (1350).

14. Beat Llorenç de Villamagna de Màsculis, prevere de l’orde dels Germans Menors, il·lustre pel seu zel en predicar la paraula de Déu. A Ortona, als Abruços (1535).

15. Beat Guillem Greenwood, màrtir, de la cartoixa d’aquesta ciutat. Per la seva tenaç fidelitat a l’Església, en temps d’Enric VIII va consumar el seu martiri per la presó, la fam i la malaltia. A Londres, Anglaterra (1537).

16. Sant Marcel·lí Champagnat, prevere de la Societat de Maria. Va fundar l’institut dels Germans Maristes, per a la formació cristiana dels infants. A Saint-Chamond, a la regió de Lió, França (1840).

17. Sants màrtirs Pere Dung i Pere Thuan, pescadors, i Vicenç Duong, agricultor. En temps de l’emperador Tu-Duc, per negar-se a trepitjar la creu van ser condemnats a la foguera. A la ciutat de Luong My, a Tonquín (1862).

18. Trànsit del beat Rafael Guizar València, bisbe de Veracruz, Mèxic. Durant el temps de persecució va estar desterrat o va exercir el seu ministeri episcopal de manera clandestina. A Ciutat de Mèxic (1938).

19. Beat Innocenci Guz, prevere, de l’orde dels Germans Menors Conventuals i màrtir. Oriünd de Polònia, durant l’ocupació militar de la seva pàtria per un règim contrari a la religió i als homes, va ser assassinat pels guàrdies del camp de concentració a causa de la seva fe en Crist. A Sachsenhausen, a Alemanya (1940).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

Arxidiòcesi de Barcelona i diòcesi de Sant Feliu de Llobregat: Beat Josep Maria Peris Polo, prevere i màrtir (1936). Prevere de la Societat de Sacerdots Operaris Diocesans. Rector i formador al Seminari Conciliar de Barcelona (1933-1936). Al seminari, Festa. El Martirologi, el celebra el 15 d’agost, data del seu martiri.

Franciscans (OFM): Beat Dídac de Oddi-Vallinfreda, religiós (1919)

Serventes de Sant Josep: Santa Bonifàcia Rodríguez de Castro, verge (1905).

Maig fred i juny calent, omplen el graner i alimenten la gent