Santa Maria Goretti, verge i màrtir

Santa Maria Goretti, verge i màrtir

Jove italiana de família senzilla (1890), la Maria ajudà la seva mare vídua i els quatre germans. Un mes després de la seva Primera Comunió, morí apunyalada als 12 anys (1902), per l’Alessandro, el fill d’uns veïns, perquè «ell em volia fer cometre un pecat lleig, i jo no ho he volgut». Abans de morir el dia 6 de juliol, la Maria perdonà de tot cor el seu agressor. Aquest, després de vuit anys de presó, demanà perdó a sa mare, i pogué assistir a la canonització de la Maria (1950).

1. Santa Maria Goretti, verge i màrtir. Va passar una època infantil dura, en la qual ajudava la seva mare en les feines de la casa. Es va distingir per la seva pietat. Quan tenia dotze anys va morir en defensa de la seva castedat a causa de les ferides que li va produir amb un punxó un jove que intentava violar-la quan era sola a casa, propera a la localitat de Nettuno, al Laci, Itàlia (1902).
2. Santa Ciríaca, verge, màrtir en temps de l'emperador Dioclecià, que és venerada a la ciutat de Tropea, a Calàbria. A Nicomèdia, Bitínia (s. IV).
3. Sant Ròmul, diaca, venerat com a primer màrtir d'aquesta ciutat. A Fiesole, a la Toscana (data incerta).
4. Sant Sísoes, anomenat “el Gran”, ermità. Molt cèlebre per la perfecció amb què va practicar la vida monàstica. A Egipte (~ 429).
5. Commemoració de sant Pal·ladi, bisbe. Enviat des de la ciutat de Roma a Irlanda, va morir en aquest país quan sant Germà d'Auxerre lluitava a Anglaterra contra l'heretgia de Pelagi. A Escòcia (432).
6. Santa Moninne, abadessa del monestir de Killeavy, que ella mateixa havia fundat. A la regió d'Armagh, a Irlanda (517).
7. Sant Just, monjo. A la regió de Condat, al Jura, Burgúndia (s. VI).
8. Sant Goar, prevere. Oriünd d'Aquitània, amb l'aprovació del bisbe de Trèveris va construir un hospital i un oratori, per rebre els pelegrins i procurar la salvació de les seves ànimes. A la riba del Rin (s. VI).
9. Martiri de sant Tomàs Moro, que és commemorat, juntament amb sant Joan Fisher, el vint-i-dos de juny. A Londres, Anglaterra (1535).
10. Beat Tomàs Alfield, prevere i màrtir. En ser torturat va abjurar de la fe catòlica i, malgrat això, va ser expulsat d'Anglaterra, però després, penedit, va tornar a aquest país i, durant el regnat d’Elisabet I, va ser penjat al patíbul de Tyburn per haver divulgat una Apologia en favor dels catòlics. A Londres, Anglaterra (1585).
11. Beat Agustí Josep (Elies) Desgardin, monjo cistercenc i màrtir. Durant la Revolució Francesa, per odi a la religió va ser tret del seu monestir de Sept-Fonts i el van tancar en una vella nau, on es va lliurar a la cura dels seus companys malalts. També va emmalaltir i va morir. Davant de la costa de Rochefort, a França (1794).
12. Beata Susanna Àgata (Maria Rosa) de Loye, verge de l’orde de Sant Benet i màrtir. Reclosa en una presó, durant la Revolució Francesa, juntament amb trenta-dues monges de diferents ordes i comunitats religioses, va seguir fidel a la seva vocació monàstica. Va ser ella la primera condemnada a mort per odi al nom cristià i va pujar impàvida al patíbul. A Orange, també a França (1794).
13. Sant Pere Wang Zuolong, màrtir. Durant la persecució duta a terme pels seguidors del moviment Yihétuàn, va ser penjat per negar-se a retre culte als ídols i a abjurar de la fe cristiana. A Shuangzhong, prop de Jixian, a la província d’Hebei, a la Xina (1900).
14. Beata Maria Teresa Ledochowska, verge. Es va lliurar totalment a la cura dels africans oprimits i va fundar l'institut de Sant Pere Claver. A Roma (1922).
15. Beata Nazaria de Santa Teresa March Mesa, verge, nascuda a Madrid i emigrant amb la seva família a Mèxic. Plena de zel missioner, va consagrar la seva vida a l'evangelització dels pobres i necessitats en diverses nacions d'Amèrica Llatina i va fundar l'institut de les Missioneres Croades de l’Església. A Buenos Aires, Argentina (1943).