Epifania del Senyor

EPIFANIA DEL SENYOR

«La solemnitat de l’Epifania celebra la manifestació de Crist als Reis d’Orient (cf. Mt 2,1-12), començant a realitzar-se l’adhesió dels pobles pagans a la fe en Crist. Així com Maria, Josep i els pastors de Betlem representen el poble d’Israel que va acollir el Senyor, els Reis són les primícies dels gentils, nou poble de Déu, que ja no es basa en l’homogeneïtat ètnica, lingüística o cultural, sinó únicament en la fe comuna en Jesús, Fill de Déu» (Papa Benet XVI).

► A l’arquebisbat de Barcelona: Santa Maria dels Reis. és patrona de l’església basílica de Santa Maria dels Reis o del Pi. Avui, a l’altar major, s’hi exposa el quadre dels “Tres Reis” del mestre Juan Carreño de Miranda (1614-1685), deixeble de Velázquez.

► «Col·lecta del catequista nadiu», «per a recordar als veritables protagonistes de l’evangelització en les esglésies de missió. A l’Amèrica, l’Àsia i sobretot a l’Àfrica la labor dels catequistes nadius és inestimable, per la proximitat al poble de Déu en la seva vida quotidiana i per com planten i conreen la llavor de la fe, per ensenyar a pregar als més petits i viure amb coherència als grans» (Papa Francesc).

1. Solemnitat de l’Epifania del Senyor, en la qual es recorden tres manifestacions del gran Déu i Senyor nostre Jesucrist: a Betlem, l’infant Jesús, en ser adorat pels mags; al Jordà, batejat per Joan, en ser ungit per l’Esperit Sant i reconegut com a Fill per Déu Pare; i a Canà de Galilea, en fer palesa la seva glòria transformant l’aigua en vi a les noces.
2. Sants Julià i Basilissa, màrtirs. A Antinòupolis, Tebaida (Egipte) (s. IV).
3. Sant Fèlix, bisbe, el qual va mostrar gran zel posant-se al servei dels seus ciutadans, va construir l’església catedral i va evangelitzar la població rural dels voltants. A Nantes, ciutat de la Bretanya Menor (França) (582).
4. Beat Macari, abat, que va ser el primer superior del monestir dels Escocesos de la ciutat de Würzburg. A Würzburg, ciutat de Francònia (Alemanya) (1153).
5. Sant Ramon de Blanes, protomàrtir mercedari. Capturat pels invasors musulmans, fou empresonat, colpejat i fuetejat, i finalment decapitat, en el dia de l’Epifania. Granada (1235). Celebrat com a sant entre els mercedaris i venerable per a l’Església.
6. Mort de sant Ramon de Penyafort, del qual es fa la memòria demà. A la ciutat de Barcelona (1275).
7. Trànsit de sant Pere Tomàs, bisbe de Constantinoble, de l’orde dels Carmelites, que va ser llegat del Pontífex Romà a Orient. A Famagusta, ciutat de Xipre (1366).
8. Sant Andreu Corsini, bisbe, de l’orde dels Carmelites, que es va distingir per la seva austeritat i per l’assídua meditació de la Sagrada Escriptura. Va regir sàviament l’Església que se li havia encomanat, va repoblar els convents buidats per la pesta, va prestar auxili als pobres i va reconciliar els dissidents. A Fiesole, ciutat de la Toscana (Itàlia) (1373).
9. Sant Joan de Ribera, bisbe, que va exercir també les funcions de virrei. Va ser molt devot de la santíssima Eucaristia, va defensar la veritat catòlica i va educar el poble amb les seves insistents instruccions. A la ciutat de València (1611).
10. Sant Carles de Sezze, religiós de l’orde dels Germans Menors, el qual des de la infància es va veure obligat a guanyar-se el pa de cada dia, i convidava els seus companys a la imitació de Crist i dels sants. Vestit amb el saial franciscà, es lliurava llargament a l’adoració del santíssim Sagrament de l’Altar. A Roma (1670).
11. Santa Rafaela Maria del Sagrat Cor de Jesús Porras Ayllón, verge, fundadora de la Congregació de les Esclaves del Sagrat Cor, que tinguda com a malalta mental, va passar santament els últims anys de la seva vida entre tribulacions i penitència. A Roma (1925).
12. Beat Andreu (Alfred) Bessette, religiós de la Congregació de la Santa Creu, que va treballar incansablement en la construcció de l’insigne santuari dedicat a sant Josep que s’alça a la ciutat de Mont-real. A Mont-real, ciutat de la província del Quebec, Canadà (1937).