Santa Àngela de la Creu, verge

Santa Àngela de la Creu, verge

Nascuda i morta a Sevilla (1846-1932), fundà l’Institut de les Germanes de la Companyia de la Creu, amb una dimensió caritativa i social a favor dels més necessitats. No es reservà cap dret per a ella, sinó que ho deixà tot per al servei dels pobres, a qui acostumava a anomenar els seus «senyors»: «Com que la creu expressa sacrifici, ser veritable Germana de la Creu és tant com estimar, amb tota la nostra ànima» (Carta a les Germanes de Carmona, 1885). Va morir l’any 1932, i l’ajuntament republicà de la ciutat decidí immediatament, per unanimitat, dedicar-li un carrer. Fou canonitzada el 4 de maig de 2003.

1. Sant Domní, màrtir, metge jove, que en els començaments de la persecució de l’emperador Dioclecià va ser condemnat a les mines de Fenèsia, on, després de patir cruels vexacions, va ser llançat al foc per ordre del prefecte Urbà, l’any cinquè de la persecució, per haver-se mantingut ferm en la confessió de la fe. A Cesarea de Palestina (307).
2. Memòria dels sants Teòtim, Filoteu i Timoteu, màrtirs, que, essent encara joves, van ser destinats als jocs del circ per a la diversió de la plebs i se’ls va lliurar a les bèsties igual que sant Auxenci, que ja era ancià. A Cesarea de Palestina (307).
3. Sant Marc, bisbe d’Ecano. A Pulla (ara Troia) (s. V).
4. Sant Fibici, bisbe. A Trèveris, Renània, Austràsia (500).
5. Sant Guetnoci, venerat com a germà dels sants Winwaleu i Jacut. A la Bretanya Menor (s. VI).
6. Santa Bertila, la primera abadessa al cenobi de Chelles, al costat de Meaux, a la Gàl·lia Celta (s. VI).
7. Sant Gerald, bisbe, home d’admirable honradesa i senzillesa, al qual, essent canonge regular, es va obligar a acceptar l’episcopat, en la dignitat del qual va ser encara més humil. A Besiers, Gàl·lia Narbonesa (1123).
8. Beat Gòmides Keumurgian (Cosme de Carboniano), prevere i màrtir, que, essent pare de família, nascut i ordenat a l’Església d’Armènia, per mantenir fermament i propagar la fe catòlica professada en el Concili de Calcedònia, va patir enormement i finalment va morir degollat mentre recitava el símbol nicè. A Constantinoble (1707).
9. Sant Domènec Mau, prevere de l’orde dels Predicadors i màrtir, que en la persecució de l’emperador Tu-Duc, per exhortar els cristians a la professió de la fe portant el rosari, per la seva fidelitat a Crist va ser conduït al patíbul per ser degollat, amb les mans juntes, com per pujar a l’altar. Prop del riu Hu’ng Yèn, a Tonquín (1858).
10. Beat Guido Maria Conforti, bisbe i bon pastor, sempre en vetlla per la defensa de l’Església i de la fe del seu poble, el qual, mogut per l’anhel de l’evangelització dels pobles, va fundar la Pia Societat de Sant Francesc Xavier. A Parma, Itàlia (1931).
11. Beat Joan Antoni Burró Mas, religiós de l’orde de Sant Joan de Déu, màrtir per la seva professió evangèlica durant la persecució contra l’Església. A Madrid (1936). Se celebra, però, el 30 de juliol.
12. Beata Maria del Carme Viel Ferrando, verge i màrtir, que en la persecució religiosa va dur a terme una lluita gloriosa. A El Saler, sud de la ciutat de València (1936).
13. Beat Narcís Putz, prevere i màrtir, que mentre Polònia estava sota un règim estranger durant la guerra, va ser portat al camp de concentració de Dachau per la seva tenacitat en la fe i allí va morir esgotat per cruels turments. Prop de Munic, Baviera, Alemanya (1942).
14. Beat Bernat Lichtenberg, prevere i màrtir, que en veure trepitjada la dignitat de Déu i dels homes, no cessava de pregar en públic pels jueus inhumanament torturats i detinguts, i per això va ser també capturat i destinat al camp de concentració de Dachau, on, destrossat pels maltractaments però impàvid, va donar la seva vida per Crist. Al petit poble de Hof, Alemanya (1943).
15. Beat Gregori Lakota, bisbe de Przemysl i màrtir, que en veure menyspreada la fe de la seva pàtria per part dels perseguidors, va superar els turments corporals morint intrèpidament per Crist. Al camp de concentració de la ciutat d’Abez, a la Sibèria russa (1950).