5 DE MARÇ

Sant Lluci I

Sant Lluci I, papa

D’origen romà, Lluci fou elegit papa (25.06.253-05.03.254) després de la mort de (sant) Corneli (253). L’emperador Gal, però, el va desterrar de seguida: Lluci, home evangèlic, era partidari de ser més benèvol amb els ‘lapsi’ (aquells que en la passada persecució de Dacià, el 250, s’havien salvat oferint sacrificis i ara volien tornar a l’Església) que no pas seguir la doctrina de l’antipapa Novacià. Amb l’emperador Valerià va poder tornar a Roma, on la tradició el fa màrtir (per haver donat un gran testimoni davant els màrtirs). «Som cridats a viure de misericòrdia, perquè a nosaltres en primer lloc se’ns ha aplicat misericòrdia» (Misericordiӕ Vultus 9, Papa Francesc).

  1. Commemoració de sant Teòfil, bisbe de Cesarea, Palestina, que en temps de l’emperador Septimi Sever va brillar per la seva saviesa i integritat de vida (195).
  2. Sant Conó, màrtir, hortolà de professió, que sota l’emperador Deci va ser obligat a córrer davant un carro amb claus clavats als peus. Va caure de genolls i, mentre pregava, va entregar l’esperit. A Pamfília, Turquia (~ 250).
  3. Sepultura de sant Lluci, papa, successor de Corneli, que va patir l’exili per la fe de Crist i va ser, en temps angoixants, eximi confessor de la fe, actuant amb moderació i prudència. A Roma, a la via Àpia, al cementiri de Calixt (254).
  4. Sant Focas, màrtir, pagès d’ofici, que va patir moltes injúries pel nom del Redemptor. A Sinope, al Pont (~ s. IV).
  5. Sant Adrià, màrtir, que en la persecució de l’emperador Dioclecià, el dia en què se solien celebrar les festes de la Fortuna dels habitants de Cesarea, per mandat del procurador i per la seva fe de Crist va ser llançat davant d’un lleó i després degollat amb espasa. A Cesarea de Palestina (309).
  6. Sant Geràsim, anacoreta. En temps de l’emperador Zenó, convertit a la fe ortodoxa per obra de sant Eutimi, es va lliurar a grans penitències. A tots aquells que sota la seva direcció s’exercitaven en la vida monàstica, els va oferir la norma d’una integra disciplina i la manera de mantenir-se. A Palestina, a la riba del Jordà (475).
  7. Sant Kierà, bisbe i abat. A Sahigir, a la regió d’Ossory, a Hibèrnia (ara Irlanda) (530).
  8. Sant Virgili, bisbe, que va rebre com a hostes sant Agustí i els seus monjos, quan viatjaven cap a Anglaterra per encàrrec del papa sant Gregori el Gran. A Arle, a la Provença (~ 618).
  9. Beat Cristòfol Macassoli, prevere de l’orde dels Germans Menors, insigne per la seva predicació i la seva caritat envers els pobres. A Vigevano, Llombardia (1485).
  10. Beat Jeremies de Valàquia (Joan) Kostistik, el qual, religiós de l’orde dels Germans Menors Caputxins, amb caritat i alegria va assistir incessantment els malalts durant quaranta anys. A Nàpols, de la Campània (1625).
  11. Sant Joan Josep de la Creu (Carles) Gaetano, prevere de l’orde dels Germans Menors. Seguint les petjades de sant Pere d’Alcàntara va restablir la disciplina de la Regla en molts convents de la província de Nàpols. A Nàpols, de la Campània (1734).
  • Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).
  • Mare de Déu de l’Àfrica.

 

MMarç ventós i abril plujós fan ésser el pagès orgullós

MMarç ventós i abril plujós fan ésser el pagès orgullós