Amb el diumenge de Pentecosta (“dia cinquantè”) s’acaba el temps de Pasqua que ha durat 50 dies i ho hem celebrat com “un sol dia”:

«Fa deu dies va ascendir la naturalesa humana al tron de Déu i avui ha baixat l’Esperit Sant en ella. Perquè ningú dubti i es pregunti què ha fet Crist quan ha pujat al cel? Potser no ens ha reconciliat amb el Pare? Potser no ho ha fet per reconciliar-nos? Volent demostrar-nos que ha reconciliat el gènere humà, immediatament ens ha enviat el regal de la nostra reconciliació, el do i la gràcia de l’Esperit Sant. Nosaltres hem lliurat la fe i hem rebut del cel dons, hem professat l’obediència de la fe i se’ns ha lliurat el do de la justificació rebut justícia» (St. Joan Crisòstom, Homilia 1 sobre Pentecosta).

«Només l’Esperit pot suscitar la diversitat, la pluralitat, la multiplicitat i, al mateix temps, realitzar la unitat» (Papa Francesc, Pentecosta 2013).

SEQÜÈNCIA DE PENTECOSTA

“Veniu, oh Sant Esperit,

des del cel al nostre pit

amb un raig de llum divina.

Vós sou el consolador,
de l’ànima Habitador,
i dolcíssim refrigeri.

En els treballs sou confort,
en les penes sou conhort,
en la caliu sou temperi”

Avui també celebrem la festa de Sant Bonifaci, bisbe i màrtir

És el gran apòstol d’Alemanya i del regne dels francs. Nascut a Anglaterra (673) amb el nom de Winfrid; apòstol de Germània amb el benefactor nom de Bonifaci, entrà al Paradís (754) amb el nom de màrtir: els frisons, que evangelitzava l’envestiren i ell es cobrí amb el llibre dels Evangelis, però un cop d’espasa migpartí al mateix temps l’evangeli i l’evangelista (754).

S’esdevingué a Dokkum (Països Baixos), mentre celebrava l’eucaristia, amb 52 companys més. Havia professat com a monjo i fou abat de Nursling. Consagrat bisbe de Magúncia, amb l’ajuda de companys havia fundat altres esglésies a Baviera, Turíngia i Francònia. Havia rebut del papa l’encàrrec d’evangelitzar els pagans del continent.

Les cireretes, d’una a una pel maig, i pel juny, a grapats!