Sant Miquel dels Sants, prevere

Sant Miquel dels Sants, prevere En Miquel (“Qui com Déu”) nasqué a Vic el 1591. Volia ser religiós però, per la seva poca edat, cap convent li obria les portes. Als dotze anys fou acollit pels trinitaris de Barcelona i, a la recerca de més senzillesa i de més autenticitat, va recórrer diversos convents: Oteiza, Alcalá, Baeza... El 1622 fou nomenat superior del convent de Valladolid on fou sempre delicat, amable i somrient. Ell, però, es definia “ignorant, limitat i pecador”. Morí el 1625. És patró de la ciutat de Vic. VI JORNADA DE RESPONSABILITAT EN EL TRÀNSIT: Els bisbes animen a beneir els vehicles, «un sa i bon costum que cal potenciar i popularitzar», i a posar-se en les mans de Déu quan s’inicia el viatge, car això «no és màgia ni superstició, sinó confiança plena en Déu». I «és el Senyor qui es compromet a beneir als que demanen la seva benedicció amb la fórmula que ell mateix proposa» (2025).

1. Sant Antoni Maria Zaccaria, prevere, fundador de la Congregació dels Clergues Regulars de Sant Pau o Barnabites, per a la reforma dels costums dels fidels cristians. Va volar a la trobada del Salvador a Cremona, ciutat de la Llombardia (1539).
2. Sant Esteve de Nicea, bisbe i màrtir. A Reggio, de Calàbria (s. I).
3. Santa Cipril·la, màrtir. Segons explica la tradició, durant la persecució de Dioclecià va aguantar amb les mans durant molt de temps carbons ardents amb l'encens, perquè si els tirava no semblés que oferia culte als déus. Després va ser cruelment esquarterada i així la seva ànima, decorada amb la seva sang, va volar a la trobada de l'Espòs. A Cirene, a Líbia (s. IV).
4. Commemoració de sant Atanasi de Jerusalem, diaca de l'església de la Santa Resurrecció i màrtir. Va ser atroçment turmentat pel monjo heretge Teodosi perquè l’havia reprès per la seva impietat i per haver defensat el Concili de Calcedònia contra aquells que l’impugnaven (451/452).
5. Commemoració de sant Domici, anomenat “el Metge”, eremita a la muntanya Quros, a Armènia (s. V).
6. Santa Marta, mare de sant Simeó Estilita el Jove. A la muntanya Admirable, a Síria (551).
7. Sant Atanasi, hegumen, humil i pacífic, que va establir la vida cenobítica a la Gran Laura. Al mont Athos (~ 1004).
8. Sant Tomàs, abat. Al monestir de Santa Maria de Terreto, prop de Reggio de Calàbria (1000).
9. Beats Mateu Lambert, Robert Meyler, Eduard Cheevers i Patrici Cavanagh, màrtirs, forner el primer i mariners els altres. En temps de la reina Elisabet I, per la seva fidelitat a l'Església Romana i per ajudar els catòlics perseguits van ser penjats i esquarterats. A Wexford, Irlanda (1581).
10. Beats Jordi Nichols i Ricard Yaxley, preveres, Tomàs Belson, que es preparava per al sacerdoci, i Hunfred Pritchard. Tots ells, durant el regnat d’Elisabet I, per haver entrat uns a Anglaterra com a sacerdots, i altres, per col·laborar amb ells, van ser condemnats a mort i van patir el suplici al patíbul. A Oxford, ciutat d’Anglaterra (1589).
11. Sant Miquel dels Sants, prevere trinitari descalç a Valladolid, nat a Vic i patró d’aquesta ciutat (1625).
12. Santes Teresa Chen Jinxie i Rosa Chen Aixie, germanes, verges i màrtirs. Durant la persecució desencadenada pel moviment dels Yihétuàn, per salvaguardar l'honor de la seva virginitat i la seva fe cristiana van fer front valentament a les atrocitats dels seus perseguidors. Van morir llancejades pels seus botxins. Prop d’Huangeryin, a la regió de Ningjinxian, a la província xinesa d’Hebei (1900).