Nascut a Cremona el 1502, la seva mare l’encaminà en la vivència de l’Evangeli. Estudià medecina per tal de servir millor els malalts i teologia, per servir millor el Poble de Déu com a prevere. A Milà, responent a les inquietuds de reforma eclesial del seu temps, fundà la Congregació de Clergues Regulars de Sant Pau al convent de Sant Bernabé (per això anomenats Barnabites): «Els qui hem escollit per guia i pare un apòstol tan gran i tan excel·lent i volem seguir-lo ens hem d’esforçar per traduir en els nostres costums la seva doctrina i els seus exemples» (Exhortació als seus germans). El 1539 morí a Cremona, en braços de la seva pietosa mare.

També celebrem la festa de Sant Miquel dels Sants, prevere

Aquest trinitari singular nasqué a Vic el 1591. Volia ser religiós però, per la seva poca edat, cap convent li obria les portes. Als 12 anys fou acollit pels trinitaris de Barcelona i, a la recerca de més senzillesa i de més autenticitat, va recórrer diversos convents: Oteiza, Alcalá, Baeza… A Salamanca, des de la seva experiència d’intensa pregària, sorprenia professors i condeixebles especialment quan es comentaven temes referents a l’Encarnació, l’Eucaristia… El 1622 fou nomenat superior del convent de Valladolid on fou sempre delicat, amable i somrient. Ell, però, es definia ‘ignorant, limitat i pecador’. Morí el 1625. És patró de la ciutat de Vic.

Al juliol, una hora menys de sol