Santa Àgueda, verge i màrtir

Santa Àgueda, verge i màrtir

La tradició ens diu que Àgata (“bondat”) fou martiritzada a Catània (Sicília), probablement durant la persecució de Deci (250). En la seva Passió llegim que «un cop sola a la presó pregà al Senyor així: “Oh Déu meu Jesucrist, que em vau crear i des que sóc al món m’heu cuidat, doneu-me fortalesa i paciència per suportar els turments! Rebeu el meu esperit i acolliu-me en el si de la vostra misericòrdia!”». 

 ►Arquebisbat de Barcelona: A l’antic Palau Reial, a Barcelona, hi ha la capella de Santa Àgata. Iniciada per Jaume II d’Aragó el 1316, va ser Martí I l’Humà (1409-1410) qui va fer donació d’una relíquia de la santa: la pedra damunt de la qual hauria sofert el màrtir, encara tacada de sang, segons la veu popular. Dedicada en un inici a Santa Maria, el 1601 el papa Climent VIII va permetre, en una butlla, el canvi d’advocació, atès que custodiava la relíquia. El 1835 la capella fou desacralitzada i convertida en diversos usos. El 1856 se’n va iniciar una restauració dirigida per Elies Rogent. 

Altres sants del dia:

1. Memòria de santa Àgata, verge i màrtir, que a Catània, ciutat de Sicília, essent encara jove, enmig de la persecució va mantenir el seu cos incontaminat i la seva fe íntegra en el martiri, donant testimoni en favor de Crist Senyor (c. 251).
2. Commemoració de molts sants màrtirs que van morir en la persecució de l’emperador Maximià. Uns van ser ruixats amb plom fos, altres turmentats amb canyes entre les ungles, altres, vexats amb repetits turments, fins a merèixer tots ells del Senyor la palma i la corona del martiri. Al Pont (s. IV).
3. Sant Avit, bisbe, que, en temps del rei Gondebald, amb la seva fe i la seva activitat pastoral va defensar la Gàl·lia de l’heretgia arriana. A Viena, a la Gàl·lia Celta (518).
4. Sant Ingen, primer bisbe d’aquesta seu. A Sabiona, de la Rètia (c. 605).
5. Sant Lluc, abat, que va abraçar la vida monàstica, segons les institucions dels sants orientals, primer a Sicília, la seva pàtria, però a causa de la invasió dels sarraïns es va traslladar a altres llocs. Va morir al monestir dels sants Elies i Anastasi del Carbone, que ell mateix havia fundat. A Lucània (995].
6. Sant Sabes, monjo, anomenat el Jove, que juntament amb el seu germà sant Macari va difondre la vida cenobítica per Calàbria i Lucània, en temps de la devastació causada pels sarraïns. A Roma, al monestir de Sant Cesari (995).
7. Commemoració de sant Albuí, bisbe, que va traslladar a aquesta ciutat la seu episcopal de Sabiona. A Brixen, a la regió de Trento (1005/1006).
8. Santa Adelaida (Alícia), que va ser la primera abadessa del monestir de Vilich, en el qual va introduir la Regla de sant Benet; després va passar al monestir de Santa Maria de Colònia, on va morir. A Colònia, de Lotaríngia (1015).
9. Passió dels sants Pau Miki juntament amb vint-i-cinc companys, la festa litúrgica dels quals se celebra demà. A Nagasaki, Japó (1597).
10. Beata Francesca Mézière, verge i màrtir, que es va dedicar a educar nens i a curar malalts; durant la Revolució Francesa va ser condemnada a mort en odi a la fe. A Laval, França (1794).
11. Beata Isabel Canori Mora, mare de família, que després d’haver patit molt de temps, amb caritat i paciència, la infidelitat del marit, angoixes econòmiques i la persecució de familiars, va oferir la seva vida a Déu per la conversió, salut, pau i santificació dels pecadors, i va entrar a formar part del Tercer Orde de la Santíssima Trinitat. A Roma (1825).
12. Sant Jesús Méndez, prevere i màrtir, que va morir per Crist durant la persecució mexicana. A Valtiervilla, Mèxic (1928).