Sant Vicenç Ferrer

Gran predicador dominic, Vicent (“vencedor”) va néixer a València (1350). Amb el seu llenguatge convincent i senzill atreia les multituds, no sols dels llocs de parla catalana, sinó de tot Europa. A Salamanca un dia que la gent li preguntava pels signes del judici final, els deia: “no hi ha millor senyal que la misericòrdia de Déu, que, per mitjà del pecador que és davant vostre, ha obrat fins ara més de tres mil miracles”. Defensà la unitat de l’Església quan el papa era a Avinyó.

Com que s’escau el Diumenge de Pasqua, litúrgicament, se celebra el dilluns després del diumenge II de Pasqua (12 d’abril). 

1. Sant Vicenç Ferrer, prevere de l’orde dels Predicadors. D’origen evalencià, va recórrer incansablement ciutats i camins d’Occident, sol·lícit per la pau i la unitat de l’Església. Va predicar en molts pobles l’Evangeli de la penitència i la vinguda del Senyor, fins que a Vannes, de la Bretanya Menor, França, va lliurar el seu esperit a Déu (1419).
2. Santa Irene, verge i màrtir. Per haver amagat els llibres sagrats en contra de la prohibició de l’emperador Dioclecià, va ser conduïda a un bordell públic i després cremada per ordre del prefecte Dolceci, sota el qual les seves germanes, Àgape i Quiònia, també havien patit juntes poc abans. A Tessalònica, Macedònia (204).
3. Santa Ferbuta, vídua, germana de sant Simeó, bisbe. Juntament amb el seu acompanyant, va ser martiritzada en temps del rei Sapor II. A Selèucia, Pèrsia (~ 342).
4. Commemoració de cent onze homes i nou dones, màrtirs, que, procedents de diverses ciutats règies, per haver refusat fermament renegar de Crist i adorar el foc, per mandat del mateix rei van ser cremats vius. A Selèucia, Pèrsia (344).
5. Passió dels sants màrtirs que, en la persecució sota Genseric, rei arrià, van rebre la mort a l’església el dia de Pasqua. Entre ells, van llançar una sageta a la gola del lector, mentre cantava l’“Al·leluia” a la trona. A Regie, Mauritània (s. V).
6. Sant Gerald, abat. Des del monestir de Corbie va ser elegit abat de Laon, però més endavant, després de diverses peregrinacions, es va retirar a l’espessor del bosc, on va fundar el seu monestir. Al monestir de Grande-Sauve, Aquitània (1095).
7. Sant Albert, bisbe, que va dedicar la seva vida a la pregària contínua i a buscar el bé dels pobres. A Montecorvino, a la Pulla (1127).
8. Santa Juliana, verge de l’orde de Sant Agustí, que va ser priora de Mont-Comillon, al costat de Lieja. Va portar una vida reclosa, en la qual, enfortida amb gràcies especials, va promoure la solemnitat del Cos de Crist. A Fosses, Brabant (1258). Els canonges Regulars del Laterà la celebren el dia 7 d’agost.
9. Santa Caterina Tomàs, verge. Va ingressar a l’orde de Canongesses Regulars de Sant Agustí, va destacar per la seva humilitat i l’abnegació de la voluntat. A la ciutat de Palma, a l’illa de Mallorca (1574).
10. Beata Maria Crescencia (Anna) Hòss, verge. Va ingressar al Tercer Orde de Sant Francesc i va procurar comunicar als altres el fervor de l’Esperit Sant, amb el qual ella mateixa cremava. A Kaufbeuren, al costat del riu Iller, a Baviera (1744).