Dia 4 de març, dissabte: Sant Casimir de Polònia

 Els atributs de Sant Casimir ens mostren molt bé les dues facetes de la seva vida. La corona el ceptre, ens parlen del seu regnat com a rei d’Hongria, però la corona la trobem a terra: Casimir tenia una ànima pacífica que l’impedia lluitar contra els enemics. Per això li escau millor el santcrist i un lliri a la mateixa mà: i és que de ben jove es va consagrar a l’oració i a la penitència, i la seva principal preocupació eren els pobres, a qui ajudava. Morí el 1484, quan només tenia 25 anys. Canonitzat el 1521.

1. Sant Casimir, fill del rei de Polònia, que, essent príncep, va destacar pel zel en la fe, per la castedat i la penitència, la benignitat vers als pobres i la devota veneració a l’Eucaristia i a la Benaurada Mare de Déu, i encara jove, consumit per la tuberculosi, va descansar piadosament a la ciutat de Grodno, prop de Vílnius, Lituània (1484).

2. Sants Foci, Arquelau, Quirí i disset màrtirs més. A Nicomèdia, Bitínia (s. III/IV).

3*. Sant Basí, bisbe, de la família dels ducs del regne d’Austràsia, que primer va ser monjo, després abat de Sant Màxim de Trèveris i, elevat finalment a la seu episcopal de la ciutat, va aprovar la fundació del monestir d’Eptemach, realitzada per Santa Irmina. A Trèveris, Renània, Austràsia (705).

4*. Sant Apià, monjo, que, enviat des del monestir de Pavia, va portar una vida eremítica en aquesta ciutat. A Comacchio, a la província de Flamínia (s. VIII).

5*. Sant Pere, que havent seguit des de la seva joventut vida eremítica, va ser escollit bisbe de Policastro, però cansat de l’estrèpit de la vida exterior, va tornar al monestir, on, constituït abat, va restablir admirablement la disciplina. Al monestir de Cava, a la Campània (1123).

6*. Beat Humbert, tercer comte de Savoia, que havent estat coaccionat a deixar el claustre per ocupar-se del govern, va tornar més tard a la vida monàstica, vivint amb fidelitat. A Chambéry, Savoia, França (1188).

7*. Beats Cristòfol Bales, prevere, Alexandre Blake i Nicolau Homer, màrtirs, els quals, durant la persecució sota el regnat d’Elisabet I, van rebre al mateix temps la corona de la glòria. A Londres, Anglaterra (1590).

8*. Beata Plàcida (Eulàlia) Viel, verge, que va brillar pel seu zel i humilitat. Va dirigir la Congregació de les Escoles Cristianes de la Misericòrdia. Al cenobi de Saint-Sauveur-le-Vicomte, de Normandia francesa (1877).

9*. Beat Joan Antoni Farina, bisbe. Va dur a terme un intens treball en el camp de la pastoral. Va fundar l’institut de les Germanes Mestres de Santa Dorotea Filles dels Sagrats Cors per a la formació de les joves pobres i ajuda a les persones afligides. A la ciutat italiana de Vicenza (1888).

10*. Beats Miecislau Bohatkiewick, Ladislau Mackowiak i Estanislau Pyrtek, preveres i màrtirs, que en temps de guerra van ser empresonats per la fe de Crist i afusellats. A la vila de Berezwecz, prop de la ciutat de Glębokie, Polònia (1942).

► “Si no podes al març, no veremaràs”.