Sant Casimir de Polònia

Sant Casimir de Polònia

Anomenat “el pacificador” pels polonesos, Casimir (1458-1484) fou el tercer dels tretze fills de Casimir IV, rei de Polònia, i d’Isabel d’Àustria. De molt petit es va consagrar a l’oració i a la penitència, i la seva principal preocupació eren els pobres: «Convencia cada dia el seu pare que governés amb equitat el seu regne i es prenia com si fossin seves les causes dels indigents» (Biografia). Tractava de viure tan a fons l’evangeli que als 13 anys va preferir rebutjar una corona, la d’Hongria, abans que aconseguir-la per les armes. Morí de tuberculosi als 25 anys el 4 de març de 1484 a Hrodna (Bielorússia). Sense deixar les obligacions de príncep, la devoció a la Mare de Déu i a l’eucaristia l’acompanyaren sempre. Canonitzat el 1521.

COMENÇA EL TEMPS DE QUARESMA

IMPORTÀNCIA DE LA QUARESMA

• Tot l’Any Litúrgic té com a finalitat assimilar el Misteri/Vida de Crist, però especialment, i amb més intensitat la Pasqua. El temps de Quaresma, va néixer per a preparar-la millor, la Pasqua.
• Per Quaresma, pocs sants celebrats: Un signe del camí quaresmal és que la celebració litúrgica se centra gairebé exclusivament en Crist Jesús i en la preparació per a la Pasqua. Per això la celebració dels sants (que hi són, cada dia) no tenen tant de relleu. L'atenció de la comunitat està centrada en Crist que puja a Jerusalem, que es prepara per passar a través de la seva Mort a la Vida Gloriosa de la Pasqua.

Hi ha dues excepcions, però, ben evidents: Sant Josep (19 de març) i l’Anunciació (25 de març). També la celebració litúrgica més solemne d’alguns sants es trasllada a una altra data del calendari (per Quaresma, austeritat), com és el cas de Sant Benet: el dia de la seva mort i celebració seria el 21 de març, però el santoral permet celebrar-lo més solemnement el dia 11 de juliol (data de la translació de les relíquies).

1. Sant Casimir, fill del rei de Polònia, que, essent príncep, va destacar pel zel en la fe, per la castedat i la penitència, la benignitat vers als pobres i la devota veneració a l’Eucaristia i a la Benaurada Mare de Déu, i encara jove, consumit per la tuberculosi, va descansar piadosament a la ciutat de Grodno, prop de Vílnius, Lituània (1484).
2. Sants Foci, Arquelau, Quirí i disset màrtirs més. A Nicomèdia, Bitínia (s. III/IV).
3. Sant Basí, bisbe, de la família dels ducs del regne d’Austràsia, que primer va ser monjo, després abat de Sant Màxim de Trèveris i, elevat finalment a la seu episcopal de la ciutat, va aprovar la fundació del monestir d’Eptemach, realitzada per santa Irmina. A Trèveris (Renània, a Austràsia) (705).
4. Sant Apià, monjo, que, enviat des del monestir de Pavia, va portar una vida eremítica en aquesta ciutat. A Comacchio, a la província de Flamínia (s. VIII).
5. Sant Pere, que havent seguit des de la seva joventut vida eremítica, va ser escollit bisbe de Policastro, però cansat de l’estrèpit de la vida exterior, va tornar al monestir, on, constituït abat, va restablir admirablement la disciplina. Al monestir de Cava, a la Campània (1123).
6. Beat Humbert, tercer comte de Savoia, que havent estat coaccionat a deixar el claustre per ocupar-se del govern, va tornar més tard a la vida monàstica, vivint amb fidelitat. A Chambéry, Savoia, França (1188).
7. Beats Cristòfol Bales, prevere, Alexandre Blake i Nicolau Homer, màrtirs, els quals, durant la persecució sota el regnat d’Elisabet I, van rebre al mateix temps la corona de la glòria. A Londres, Anglaterra (1590).
8. Beata Plàcida (Eulàlia) Viel, verge, que va brillar pel seu zel i humilitat. Va dirigir la Congregació de les Escoles Cristianes de la Misericòrdia. Al cenobi de Saint-Sauveur-le-Vicomte, de Normandia francesa (1877).
9. Beat Joan Antoni Farina, bisbe. Va dur a terme un intens treball en el camp de la pastoral. Va fundar l’institut de les Germanes Mestres de Santa Dorotea Filles dels Sagrats Cors per a la formació de les joves pobres i ajuda a les persones afligides. A la ciutat italiana de Vicenza (1888).
10. Beats Miecislau Bohatkiewick, Ladislau Mackowiak i Estanislau Pyrtek, preveres i màrtirs, que en temps de guerra van ser empresonats per la fe de Crist i afusellats. A la vila de Berezwecz, prop de la ciutat de Glębokie, Polònia (1942).