4 DE JULIOL
Santa Isabel de Portugal, viuda

Als 12 anys, Isabel (1271-1336) fou donada en matrimoni a Dionís, rei de Portugal. Al llarg de la seva vida hagué de fer front a tota mena de proves, sobretot familiars. Fou una mare i esposa exemplar. Anomenada Reina de la Pau per la influència benèfica que va tenir sobre el seu marit, home bel·licós i violent. En quedar vídua, entrà en les pacífiques clarisses d’Estremoz, essent gran amiga dels pobres. Morí el 4 de juliol de 1336. Canonitzada el 1625.
- Santa Elisabet, reina de Portugal, admirable pel seu afany de posar pau entre reis enfrontats i per la seva caritat en favor dels pobres. Mort el seu espòs, el rei Dionís, va abraçar la vida religiosa al monestir de monges del Tercer Orde de Santa Clara d’Estremoz, a Portugal, que ella mateixa havia fundat. En aquest mateix monestir va morir quan s’ocupava d’aconseguir la reconciliació d’un fill i un nét seus que estaven enfrontats (1336).
- Sant Jucundià, màrtir. A Àfrica (data incerta).
- Sant Laureà, màrtir. A Vatan, a la regió de Bourges, Aquitània (s. III/IV).
- Sant Florenci, bisbe, lloat per sant Paulí de Noia com un home humil de cor, fort en la gràcia i dolç en la paraula. A Caors, Aquitània (s. V)
- Sant Valentí, prevere i eremita. A Langres, a Aquitània (~ s. V).
- Santa Berta, abadessa. Va ingressar juntament amb les seves filles Gertrudis i Deotila al monestir que ella mateixa havia fundat. Al cap d’uns anys, es va tancar en una cel·la, on va viure en completa clausura. A Blangy, a la regió de la Gàl·lia dels atrebats (~ 725).
- Trànsit de sant Andreu de Creta, bisbe de Gortina. Va cantar a Déu amb admirable art mitjançant pregàries, himnes i càntics, i va exaltar la Mare de Déu, la Verge Immaculada i assumpta als cels. A Erissos, a l’illa de Lesbos (740).
- Sant Ulderic, bisbe. Il·lustre per la seva admirable abstinència, la seva generositat i les seves vigílies. Va morir als noranta anys després d’haver estat bisbe durant cinquanta anys. A Augsburg, ciutat de Baviera (973).
- Beat Joan de Vespignano. A Florència, ciutat de la Toscana (s. XIII/XIV).
- Beats màrtirs Joan, prevere, anomenat Corneli i admès a la Companyia de Jesús feia poc temps, i els seglars que col·laboraven amb ell, Tomàs Borgrave, Joan Carey i Patrici Salmon. Tots ells, en temps de la reina Elisabet I, van glorificar Crist amb el martiri. A Dorchester, Anglaterra (1594).
- Beats màrtirs Guillem Andleby, prevere, i Enric Abbot, Tomàs Warcop i Eduard Fulthorp, seglars. Durant la mateixa persecució van ser condemnats a la pena capital per la seva fidelitat a l’Església i, passant per cruels suplicis, van volar al Cel, on van rebre el premi etern. A York, a Anglaterra (1597).
- Sant Antoni Daniel, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir. Després d’haver celebrat la missa, quan era a la porta de l’església protegint els seus neòfits de l’atac d’uns pagans, va ser ferit amb fletxes i després cremat. La seva memòria i la dels seus companys màrtirs se celebra el dinou d’octubre. A la regió dels hurons, a Canadà (1648).
- Beata Caterina Jarrige, verge, del Tercer Orde de Sant Domènec, cèlebre per la seva entrega als pobres i als malalts. Va defensar durant la Revolució Francesa els sacerdots perseguits, a qui va ajudar i visitar a la presó. A Mauriac, França (1836).
- Sant Cesidi Giacomantonio, prevere de l’orde dels Menors i màrtir. Durant la persecució duta a terme pels seguidors del moviment Yihétuàn, quan intentava protegir de les turbes el Santíssim Sagrament, va ser apedregat i, embolicat amb una tela amarada de petroli, va ser cremat viu. A la ciutat de Wan-sha-wa, a la província d’Hunam, a la Xina (1900).
- Beat Pere Jordi Frassati, jove militant en diverses associacions de seglars catòlics i gran esportista. Es va lliurar alegrement i amb totes les seves forces a les obres de caritat en favor de pobres i malalts, fins que, atacat per una paràlisi fulminant, va descansar en el Senyor. A Torí, ciutat d’Itàlia (1925).
- Beat Josep Kowalski, màrtir. En temps de guerra, va ser empresonat per Crist i, després de terribles turments, va consumar el martiri a la presó. Al camp d’extermini d’Oswiçcim (Auschwitz), prop de Cracòvia, Polònia (1942).
- Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).
- Tarragona: Dedicació de l’església-catedral (1331).
- Carmelites (O. Carm.): Beata Maria Crucificada Curcio, verge. Fundadora de les Carmelites Missioneres de Santa Teresa de l’Infant Jesús.
Qui no bat pel juliol, no bat quan vol
Qui no bat pel juliol, no bat quan vol