Santoral

31 de gener

Sant Joan Bosco, religiós

Darrer dia de gener una hora més ja té, qui la vulgui ben comptar i mitja hi trobarà.
Dita popular

Sant Joan Bosco, religiós

Nascut el 1815, orfe de pare als dos anys, en Joan entrà al seminari i s’ordenà prevere diocesà el 5 de juny de 1841. Ben aviat es dedicà a l’ensenyament i evangelització dels joves obrers dels afores de Torí, de qui es va apassionar: «Quantes vegades m'he hagut de convèncer d'aquesta gran veritat: més fàcil és enfurismar‑se que tolerar, amenaçar un jovenet que no pas persuadir‑lo... No dominem els nois si no és per servir‑los més bé» Per a consolidar la seva obra, fundà els Salesians i les Filles de Maria Auxiliadora.

A l’arquebisbat de Barcelona: Parròquia de Sant Joan Bosco de la ciutat de Barcelona al barri de Navas (districte de Sant Andreu). El temple es va inaugurar al 1974 i és atès per la comunitat dels salesians. El dia de Tots Sants del 2024 l’arquebisbe Omella va beneir, a la cripta, el columbari més gran d’Europa. La seva façana metàl·lica té forma de piràmide.

  1. Memòria de sant Joan Bosco, prevere, el qual, després d’una dura infantesa, va ser ordenat sacerdot i a la ciutat de Torí, a Itàlia, es va dedicar amb totes les seves forces a la formació dels adolescents. Va fundar la Societat de Sant Francesc de Sales i, amb l’ajuda de santa Maria Dominica Mazzarello, l’institut de les Filles de Maria Auxiliadora i dels Cooperadors Salesians, per ensenyar oficis al jovent i instruir-lo en la vida cristiana. Ple de virtuts i mèrits, va volar al cel en el dia d’avui a la ciutat de Torí, Itàlia (1888).
  2. Sants màrtirs Victorí, Víctor, Nicèfor, Claudi, Diodor, Serapió i Papies, que van consumar el seu martiri després d’innombrables suplicis, en temps de l’emperador Deci. A Corint, ciutat de l’Acaia (Grècia) (~ 250).
  3. Commemoració de sant Metran, màrtir d’Alexandria, Egipte, el qual, en temps de l’emperador Deci, es va negar a proferir paraules impies tal com li exigien els pagans, i per això van turmentar-lo cruelment, el van portar fora de la ciutat i el van apedregar fins a la mort (~ 249).
  4. Sants màrtirs Cirus i Joan, que, després de molts turments, van ser degollats per confessar a Crist. A la ciutat d’Alexandria (s. IV).
  5. Sant Geminià, bisbe, que va protegir a la seva Església de l’error dels arrians i la va mantenir en la fe ortodoxa. A Mòdena, ciutat de l’Emília (Itàlia) (s. IV).6
  6. Passió de sant Abraham, bisbe d’Arbela, el qual, en temps de Sapor, rei dels perses, va ser degollat per negar-se a adorar el sol. A Pèrsia (345).
  7. Sant Juli, prevere. A la ciutat de Novara, a la Ligúria (Itàlia) (s. IV in.).
  8. Commemoració de santa Marcel·la, vídua, la qual, com recorda sant Jeroni, abandonant les seves riqueses i dignitats, es va ennoblir amb la pobresa i la humilitat. A Roma (410).
  9. Sant Maedoc o Aidà, bisbe, que va ser el fundador del monestir i es va distingir per la seva austeritat. A Fems, Irlanda (~ 626).
  10. Sant Waldo (Gaudo), bisbe d’Evreux. Al territori de Coutances, a Nèustria (França) (s. VII).
  11. Sant Eusebi, que, nascut a Irlanda, es va fer pelegrí per Crist i després va ser monjo a l’abadia de Sankt Gall, acabant els seus dies com eremita. A Viktorsberg, prop de Rangvillach, a Vorarlberg, a la regió de Baviera meridional (Alemanya) (884).
  12. Beata Ludovica Albertoni, vídua, que va educar cristianament els seus fills i, en morir el seu espòs, va entrar al Tercer Orde de Sant Francesc i va prestar ajuda als necessitats fins a tal punt que, de ser rica, va arribar a ser pobra. A Roma (1533).
  13. Sant Francesc Xavier Maria Bianchi, prevere de l’orde de Clergues Regulars de sant Pau, el qual, dotat de carismes místics, va convertir a molts a una vida segons la gràcia de l’Evangeli. A Nàpols, ciutat de la Campània, Itàlia (1815).
  14. Sants màrtirs Agustí Pak Chong-won, catequista, juntament amb cinc companys màrtirs [1], tots els quals, per mantenir fidelment la professió de la seva fe cristiana, després de patir diversos turments van ser degollats, glorificant així a Déu. A Corea (1840).
  15. Beata Candelera de Sant Josep, verge i fundadora de les Germanes Carmelites Veneçolanes o Germanes Carmelites de Mare Candelària. Beatificada el 2008 a Caracas.

[1] Els seus noms són: sants Pere Hong Pyong-ju, catequista; Maria Yi In-dog, verge; Magdalena Son Sobyog, Àgata Yi Kyong-i i Àgata Kwon Chin-i.

 

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)