30 DE MARÇ - Arquebisbat de Barcelona

Sant Joan Clímac, abat Aquest monjo basilià i escriptor bizantí del segle VI (~525-606), es deia Joan, però com que va escriure una de les obres més importants de l’espiritualitat cristiana titulada “L’Escala Espiritual”, el coneixem amb el sobrenom de “Clímac” (en grec, “escala”). Escrita per mediació de l’abat Joan de Raithu, i inspirada en la “Regla Pastoral” del papa Gregori el Gran, l’Escala descriu els 30 graons de l’ànima per pujar fins a Déu (com els 30 anys de la vida de Jesús). El llibre distingeix virtuts i defectes de la vida monàstica centrant-se en l’absència de passions (apatheia) i la pràctica de la “pregària del cor” (hesiquia). L’obra va ser traduïda al llatí, al siríac, l’armeni i l’eslau i va ser una de les més llegides pel cristianisme ortodox, especialment durant la Quaresma. Nombroses icones orientals representen la via d’aquesta escala, amb àngels i dimonis que intenten ajudar o entorpir l’ascens del monjo.

Sant Segon, màrtir. A Asti, a la regió Transpadana, nord d’Itàlia (data incerta).
Sant Domní, màrtir. A Tessalònica, a Macedònia (s. IV).
Sant Règul, bisbe. A Senlis, Gàl·lia Celta (s. IV).
Commemoració de molts sants màrtirs, que a Constantinoble, en temps de l’emperador Constanci i per ordre de Macedoni, bisbe arrià, van ser desterrats o torturats amb tota mena de turments (s. IV).
Sant Joan, abat, que va compondre la cèlebre obra Escala del Paradís, per a la instrucció dels monjos, on s’assenyala el camí del progrés espiritual com una ascensió per trenta esglaons cap a Déu, i per això va merèixer ser nomenat amb el sobrenom de “Climac”. Al mont Sinaí (649).
Sant Zòsim, bisbe, que primer va ser humil custodi del sepulcre de santa Llúcia i després abat del monestir d’aquesta localitat. A Siracusa, Sicília (~ 600).
Santa Osburga, primera abadessa del monestir d’aquesta localitat. A Coventry, Anglaterra (~ 1018).
Sant Clini, abat del monestir de Sant Pere de Silva. A prop d’Aquino, al Laci (d. 1030).
Sant Pere Regalat de Valladolid, prevere de l’orde dels Germans Menors, conspicu per la humilitat i el rigor de la penitència, que va fundar dos convents, perquè hi visquessin només dotze germans solitaris. A Aguilera, a la regió espanyola de Castella (1456).
Beat Amadeu IX, duc de Savoia, que en el govern que se li havia confiat va fomentar de totes formes la pau i, amb la seva ajuda i zel, va sostenir les causes dels pobres, vídues i orfes. A Vercelli, al Piemont (1472).
Sants màrtirs Antoni Daveluy, bisbe, Pere Aumaftre, Martí Lluc Huin, preveres, Josep Chang Chu-gi, Tomàs Son Cha-son i Lluc Hwang Sok-tu, catequistes, que per la fe de Crist van ser decapitats. Al petit poble de Su-Ryong, Corea (1866).
Beat Lluís de Casàurea (Arcàngel) Palmentieri, prevere de l’orde dels Germans Menors. Impulsat amb l’ardor de la caritat vers als pobres de Crist, va instituir dues congregacions, a saber, els Germans de la Caritat i les Germanes Franciscanes de Santa Isabel. A Nàpols, Itàlia (1885).
Sant Lleonard Murialdo, prevere, que va fundar la Pia Societat de Sant Josep, per educar en la fe i la caritat cristianes als nens abandonats. A Torí, també a Itàlia (1900).
Sant Juli Àlvarez, prevere i màrtir, que en la cruel persecució religiosa va testificar amb la seva sang la seva fidelitat a Crist Senyor i a la seva Església. Al petit poble de San Juliàn, al territori de Guadalajara, Mèxic (1927).
Beata Maria Restituta (Helena) Kafka, verge, de la Congregació de les Germanes Franciscanes de la Caritat Cristiana i màrtir, que, nascuda a Bohèmia, treballava en un hospital i durant la guerra va ser detinguda pels enemics de la fe i decapitada. A prop de Viena, Àustria (1943).

Filtra per:

Santoral

Sant Joan Clímac, abat

Agenda

Assenyalant amb la mà els seus deixebles, digué: -Aquests són la meva mare i els meus germans.