Sant Pere Crisòleg, bisbe i doctor

Sant Pere Crisòleg, bisbe i doctor de l’Església

Pere (380-450) fou bisbe de Ravenna, al nord d'Itàlia, aleshores ciutat on residien els emperadors. Doctor de l'Església, cèlebre per la seva predicació d'inspiració bíblica, molt propera a la vida del poble. La seva eloqüència pastoral li valgué el nom de Crisòleg ("paraula d'or"): «Per què et canses d'esperar Déu? El pagès no sembraria mai amb delit, si no esperava amb el temps el fruit del seu treball... Espera, que amb la fe a esperar i amb la virtut de la paciència obtindràs l'heretatge de Déu» (Sermó 71). Doctor de l’Església (1729).

1. Sant Pere, de sobrenom “Crisòleg”, bisbe de Ravenna i doctor de l'Església, que, havent rebut el nom del sant apòstol, va exercir el seu ofici tan perfectament que va aconseguir capturar multituds a la xarxa de la seva celestial doctrina, sadollant-les amb la dolçor de la seva paraula. El seu trànsit va tenir lloc el dia trenta-u d'aquest mes a Imola, a la regió de l’Emília Romagna (c. 450).
2. Sants Abdó i Senén, màrtirs. A Roma, al cementiri de Poncià, a la via Portuense (~ s. III).
3. Santa Julita, màrtir, que, per negar-se constantment a oferir encens als ídols tal i com li ho manava el jutge, va ser llançada al foc. A Cesarea de Capadòcia (~ 303).
4. Santes Màxima, Donatil·la i Secunda, verges i màrtirs. Les dues primeres, durant la persecució duta a terme per l’emperador Dioclecià, van rebutjar, sense acovardir-se, l’ordre imperial que manava sacrificar als ídols, de manera que, en compliment de la sentència del procònsol Anulí, van ser, juntament amb la jove Secunda, llançades primer a les feres i després decapitades. A Tuburbo Lucernaria, ciutat d'Àfrica (304).
5. Sant Ursus, bisbe. A la ciutat d’Auxerre, a la Gàl·lia Celta (s. VI).
6. Santa Godeleva, màrtir, la qual, casada amb el senyor del lloc, va haver de patir molt per part del seu espòs i també de la mare d’aquest, essent finalment escanyada per dos criats. A Ghistelles, a Flandes (~ 1070).
7. Commemoració del beat Manes Guzmàn, prevere, germà de sant Domènec i col·laborador seu en la propagació de l’orde dels Predicadors, prudent conseller de religioses. A Caleruega, a la regió de Castella (~ 1235).
8. Beats Eduard Powell, Ricard Feather-stone i Tomàs Abel, preveres i màrtirs, doctors en sagrada teologia, que per oposar-se amb fermesa al divorci del rei Enric VIII i per romandre fidels al Pontífex Romà, després de passar un temps empresonats a la torre de la ciutat, van ser penjats a Smithfield. A Londres, a Anglaterra (1540).
9. Sant Josep Yuan Gengyin, màrtir, comerciant al mercat del poble, que en la persecució duta a terme pels seguidors del moviment Yihetuan va ser assassinat per ser cristià. A Daying, poble proper a la ciutat de Zaoqiang, a la província xinesa de Hebei (1900).
10. Beats màrtirs Brauli Maria (Pau) Corres Díaz de Cerio, prevere, i catorze companys [1], membres tots de l’orde de Sant Joan de Déu, que, fets presoners durant la persecució desencadenada contra els religiosos, van perdonar als seus enemics i van merèixer la felicíssima corona del martiri. A Calafell, al Baix Penedès (1936). La Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, per instància del Superior General de l’Orde Hospitalari, ha aprovat unificar la data de la memòria dels religiosos beatificats els anys 1992 i 2013, respectivament, i celebrar-los conjuntament el 25 d’octubre com els “Beats Màrtirs Hospitalaris de Sant Joan de Déu”.
11. Beats màrtirs Josep Maria Muro Sanmiguel, prevere, Joaquim Prats Baltuena, religiós, tots dos de l’orde dels Predicadors, i Zòsim Izquierdo Gil, prevere, que van aconseguir la corona de la glòria en morir per Crist durant la mateixa persecució. A la localitat de Castellseràs, prop de Terol (1936).
12. Beat Sergi Cid Pazo, prevere de la Societat Salesiana i màrtir, víctima en la persecució per haver donat sense por testimoni de la seva fe cristiana. A la ciutat de Barcelona (1936).
13. Sant Leopold (Bogdan) de Castelnuovo Mandic, prevere de l’orde dels Germans Menors Caputxins, que es va abrusar de zel per la unitat dels cristians i va gastar tota la seva vida treballant per a llur reconciliació. A Pavia, ciutat d'Itàlia (1942).
14. Beata Maria Vicenta de Santa Dorotea Chávez Orozco, verge, fundadora de l’institut de les Serves dels Pobres, que confiant només en Déu i en l’ajuda de la Providència, va donar proves eloqüents de delicadesa i diligència envers els desemparats i els pobres. A la ciutat de Guadalajara, a Mèxic (1949).
15. Beata Maria de Jesús Sagramentat Venegas de la Torre, verge, que va passar cinquanta-quatre anys guarint malalts pobres en una petita infermeria en la qual va fundar la Congregació de les Filles del Sagrat Cor de Jesús. A la ciutat de Guadalajara, a Mèxic (1959).

[1] Els seus noms són: beats Julià (Miquel) Carrasquer Fos, Eusebi (Antoni) Forcades Ferraté, Constanci (Saturnino) Roca Huguet, Benet-Josep Labre (Arsenio) Manoso Gonzàlez, Vicenç de Paül Canelles Vives, religiosos; Tomàs Urdànoz Aldaz, Rafael Flamarique Salines, Antoni Llauradó Parisi, Manuel López Arbari, Ignasi Tejero Molina, Enric Beltran Llorca, Domènec Pitarch Gurrea, Antoni Sanchís Silvestre i Manuel Jiménez Salado, novicis.