Sant Fèlix I, papa

Sant Fèlix I, papa

Aquest fill de Constanci, fou el 26è Papa de l’Església (269 a 274). El seu pontificat coincidí amb el govern de l’emperador Aurelià (270-275) que havia abandonat la política de les persecucions. Ratificà la deposició aprovada en el concili d’Antioquia del bisbe Pau de Samosata (tot i que l’emperador l’havia recolzat), afirmant la «divinitat i humanitat de Jesucrist» i les «dues naturaleses distintes en una sola persona». Ordenà enterrar als màrtirs sota els altars dels temples i celebrar la missa sobre els seus sepulcres. Cap al final del seu pontificat, Aurelià retornà a la política de persecucions, que acabaren amb la seva vida el 30 de desembre de 274 i fou enterrat en les catacumbes de Sant Calixte.

1. Sepultura de sant Fèlix I, papa, el qual va regir l’Església romana en temps de l’emperador Aurelià. A Roma, al cementiri de Calixt, a la via Àpia (274).
2. Sant Hermetes, exorcista i màrtir. A Bonònia (ara Widdin), Mèsia (s. III/IV).
3. Commemoració de sant Anisi, bisbe de Tessalònica, que va viure en temps de l’emperador Teodosi. Els Pontífexs Romans el van constituir vicari apostòlic a Eslavònia i sant Ambròs el va omplir de lloances (~ 406).
4. Sant Perpetu, bisbe, que va edificar la basílica de Sant Martí i moltes altres en honor dels sants i va regular a la seva Església la pràctica de dejunis i vigílies. A Tours, Gàl·lia Celta (491).
5. Sant Jucund, bisbe. A Aosta, Alps de Graies (~ 502).
6. Sant Geremar, abat del monestir que ell mateix va fundar en aquest lloc. A Flay, a la regió de Beauvais (~ 658).
7. Sant Egví, bisbe, que va fundar el monestir local. A Worcester, Anglaterra (707).
8. Sant Raineri, bisbe de Furcone (ara L’Aquila). El papa Alexandre II va lloar la seva habilitat en administrar els béns. A la regió dels Vestins, Itàlia (1077).
9. Sant Roger, bisbe. A Cannes, de la Pulla (s. XII).
10. Sant Llorenç, monjo segons la regla oriental, insigne per l'austeritat de vida i per la seva constant predicació. Al poble de Fraxanone, Sicília (~ 1162).
11. Beata Margarida Colonna, verge, que va preferir a les riqueses i delits del segle la pobresa per Crist, a qui va servir professant la Regla de santa Clara. A Palestrina, Laci (1280).
12. Beata Eugènia Rivasco, verge, que va fundar l’institut de les Germanes Filles dels Sagrats Cors de Jesús i Maria, a les quals va encomanar l’educació de nenes i la cura de malalts i de la infància necessitada. A Gènova, Ligúria, Itàlia (1900).
13. Beat Joan Maria Boccardo, prevere, el qual, treballant infatigablement en la cura de gent gran i malalts, va fundar la Congregació de Germanes de les Pobres Filles de Sant Gaietà. Al poble de Pancalieri, prop de Torí, Itàlia (1913).