Santoral

30 d'abril

Sant Pius V, papa

NNo donis l’hivern per passat fins que l’abril no sigui acabat.
Dita popular

Sant Pius V, papa

Dominic, Antonio Ghislieri fou elegit papa l’any 1566, prenent el nom de Pius V. Fou el gran home de les reformes del Concili de Trento: treballà per l’exemplaritat de clergues, religiosos i bisbes, contra els mals usos de la cúria romana, pel desplegament de les missions i per la correcció de la litúrgia (publicà el “Catecisme romà”, el “Breviari” i el “Missal”). Va morir l’1 de maig del 1572, envoltat de cardenals als quals va dir: “Us encomano la santa Església que tant he estimat. Procureu elegir-me un successor zelós, que no busqui res més que la glòria del Salvador i el bé del poble cristià”.

  1. Sant Pius V, papa, de l’orde dels Predicadors. Elevat a la seu de Pere, es va esforçar amb gran pietat i tenacitat apostòlica a posar en pràctica els decrets del Concili de Trento sobre el culte diví, la doctrina cristiana i la disciplina eclesiàstica, promovent també la propagació de la fe. Es va adormir en el Senyor a Roma, el primer dia del mes de maig (1572).
  2. Sant Quirí, màrtir. Essent tribú, va coronar la seva confessió de fe amb el martiri. A Roma, al cementiri de Pretextato, a la via Àpia (~ s. III).
  1. Sant Eutropi, primer bisbe de Saints, Aquitània. Havia estat enviat a la Gàl·lia, segons la tradició, pel Pontífex Romà. A Saintes, Aquitània (s. III).
  1. Sants Diodor i Rodopià, màrtirs. En la persecució de l’emperador Dioclecià van ser lapidats pels seus conciutadans. A Afrodísia, Cària (s. IV).
  2. Sant Donat, bisbe. En temps de l’emperador Teodosi va brillar per la seva eximia santedat. A Evorea, a l’Epir (s. IV).
  3. Sant Llorenç, prevere i màrtir. Va construir una font baptismal on batejava els nens que li confiaven per a la seva educació. Un dia, mentre es preparava per portar al bany de vida a un gran nombre de nens, uns impius el van matar juntament amb els neòfits. A Novara, de la Ligúria (s. IV).
  4. Sant Mercurial, bisbe. La tradició el considera l’instaurador d’aquesta seu episcopal. A Forli, a l’Emília (s. IV).
  5. Sant Pomponi, bisbe. Va construir una església dedicada a la Santíssima Mare de Déu dins de la ciutat i, en temps de l’ocupació dels gots, va defensar el seu ramat contra l’heretgia arriana. A Nàpols, de la Campània (s. VI).
  6. Beat Pere Diaca (o Levita), monjo del monestir del Celi. Per ordre del papa sant Gregori el Gran, va administrar amb prudència el patrimoni de l’Església Romana i, després de ser ordenat diaca, va servir amb fidelitat el pontífex. A Roma (605).
  7. Sant Aulus o Augul, bisbe. Segons explica la tradició, va fundar a la seva ciutat un hospital i va emancipar a molts serfs. A Viviers, al costat del Roine, Nèustria (s. VII).
  8. Mort de sant Erconvald, bisbe de Londres. Va fundar dos monestirs, un d’homes, que va presidir ell mateix, i un altre de dones, que va posar sota l’autoritat de la seva germana, santa Etelburga. A Barking, Anglaterra (693).
  9. Sants màrtirs Amador, prevere, Pere, monjo, i Lluís. Durant la persecució promoguda pels musulmans, van ser cruelment martiritzats per predicar insistentment l’evangeli de Crist. A Còrdova, a la regió hispànica d’Andalusia (855).
  10. Sant Gualfard, solitari. Era oriünd d’Alemanya i guarnicioner de professió, i després de passar diversos anys en la solitud va ser rebut pels monjos del monestir de Sant Salvador, prop de la ciutat. A Verona, a la regió de Venècia (1127).
  11. Sant Adjutori. Va ser fet presoner en una guerra i martiritzat per raó de la seva fe. Quan va tornar a la seva pàtria es va retirar a un lloc apartat per dur vida penitent. A Vemon, prop del riu Sena (~ 1131).
  12. Beat Guillem Southerne, prevere i màrtir. Després d’haver estudiat a Lituània, Espanya i Douai, quan va ser ordenat sacerdot va entrar a Anglaterra i, per aquesta raó, en temps del rei Jaume I va patir uns atroços suplicis que li van causar la mort. A Newcastle upon Tyne, Anglaterra (1618).
  13. Beat Benet d’Urbino, prevere de l’orde dels Germans Menors Caputxins. Va ser company de sant Llorenç de Bríndisi en la predicació entre hussites i luterans. A Fossombrone, del Picè, Itàlia (1625).
  14. Beata Maria de l’Encarnació Guyart Martin, religiosa. Essent mare de família, després de la mort del seu espòs va confiar el seu fill, encara petit, a la cura de la seva germana. Va ingressar a les Ursulines, on va establir la primera casa d’aquest Institut al Canadà i es va distingir per la seva activitat. Al Quebec, Canadà (1672).
  15. Sant Josep Benet Cottolengo, prevere. Confiant només en l’auxili de la Divina Providència, va obrir una casa per acollir tota classe de pobres, malalts i abandonats. A Chieri, prop de Torí, al Piemont (1842).
  16. Sant Josep Tuan, prevere de l’orde dels Predicadors i màrtir. Va ser denunciat en temps de l’emperador Tu-Duc i detingut mentre administrava els sagraments a la seva mare malalta, abans de ser degollat. Al petit poble d’An Bai, Tonquín (1861).
  17. Beata Paulina von Mallinckrodt, verge, fundadora de les Germanes de la Caritat Cristiana, per atendre els nens pobres i cecs i auxiliar els malalts i pobres. A Paderbom, Alemanya (1881).
 

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)