3 DE MARÇ

Sant Medir, pagès

Sant Medir, pagès

La vida tradicional: En els primers segles de l’Església, temps de persecucions, els cristians de les nostres primeres comunitats degueren de patir de debò, davant un imperi romà opressor. Tanmateix, els primers testimonis ens parlen d’una gran confiança en Déu, en els ministres de l’Església, i en una fe que feia miracles. És el cas de Sant Medir (“defensor”), pagès de Sant Cugat, que la tradició ens diu que sembrava faves vora el camí que venia de Barcelona. Aquell matí hi va reconèixer el fugitiu bisbe Sever que li va pregar que si els perseguidors li demanaven res que els respongués amb la veritat. Quan el bisbe se n’hagué anat, les faves van brotar i florir de cop. Al cap d’una estona, uns soldats van preguntar-li pel bisbe i el pagès digué que havia passat per allí quan sembrava les faves. Els soldats, que no estaven d’humor, van executar Medir a l’actual Sant Cugat.

La festa: L’any 1828 el forner Josep Vidal i Granés, del carrer Gran de Gràcia, va fer la promesa a Sant Medir que si es curava d’una greu malaltia, cada any peregrinaria a l’ermita del sant el dia de la seva festa. En pocs anys aquella peregrinació va esdevenir un romiatge en què participaven moltes colles del barri i més tard s’hi van afegir colles de Sarrià, de Sants i de Sant Gervasi. Té un vitrall sobre la primera capella al costat de l’Evangeli de la catedral de Barcelona.

  1. Sants Marí, soldat, i Asteri, senador, màrtirs sota l’emperador Gal·liè. El primer va ser denunciat com a cristià per un company envejós, va professar la seva fe davant del jutge amb paraules molt clares i, decapitat, va aconseguir la corona del martiri. Asteri, per haver honrat el cos del màrtir estenent per sota el seu propi vestit amb el qual es cobria, va merèixer, al seu torn, ser martiritzat. A Cesarea de Palestina (~ 260).
  2. Sants Emeteri i Celdoni, els quals, mentre complien la milícia als campaments al costat de Lleó, a la província de Galícia, per confessar el nom de Crist a l’inici de la persecució van ser conduïts a Calahorra, on van ser coronats amb el martiri. A Calahorra, a la Hispània Tarraconense (~ s. IV).
  3. Sants Cleónic i Eutropi, màrtirs en la persecució de l’emperador Maximià, essent procurador Asclepiòdot. A Amàsia, al Pont, Turquia (s. IV).
  4. Sant Ticià, bisbe. A Brescia, a la regió de Venècia (~ 526).
  5. Sant Winwaleu, primer abat de Landévennec. La tradició narra que era deixeble de sant Budoc a l’illa de Lavret i que amb la seva vida va il·lustrar la regla monàstica. A la península d’Armòrica (Bretanya) (533).
  6. Santa Artelaides, verge. A Benevent, a la Campània (~ 570).
  7. Sant Anselm, fundador i primer abat d’aquest monestir, en el qual durant cinquanta anys va promoure la disciplina monàstica, tant amb els seus preceptes com en l’exercici de les virtuts. A Nonantola, a l’Emília (803).
  8. Santa Conegunda, emperadriu, que va aportar molts beneficis a l’Església juntament amb el seu cònjuge, l’emperador sant Enric. Després de la mort d’aquest va abraçar la vida cenobítica al monestir on s’havia retirat. En morir va fer a Crist hereu de tots els seus béns i el seu cos va ser col·locat al costat de les restes de sant Enric, a Bamberg. Al monestir de Kaufungen, a Hesse, Alemanya (1033/1039).
  9. Beat Frederic, prevere, que essent rector a la ciutat d’Hallum, va arribar a ser després abat del monestir de Mariéngaarde, de l’orde premonstratenc. A Frísia (1175).
  10. Beat Pere Geremia, prevere de l’orde dels Predicadors, que, confirmat per sant Vicenç Ferrer en el ministeri de la paraula de Déu, es va lliurar del tot a la salvació de les ànimes. A Palerm, Sicília (1452).
  11. Beat Jacobí de Canepacci, religiós de l’orde dels Carmelites, il·lustre per la seva dedicació a la pregària i a la penitència. A Vercelli, al Piemont (1508).
  12. Beats Lliberat Weiss, Samuel Marzorati i Miquel Pius Fasoli da Zerbo, preveres, de l’orde dels Germans Menors i màrtirs, que van morir lapidats a causa de la fe catòlica. A Gondar, Etiòpia (1716).
  13. Beat Pere Renat Rogue, prevere de la Congregació de la Missió i màrtir. En temps de la Revolució Francesa va rebutjar l’injust jurament imposat al clericat, va romandre secretament a la ciutat, per atendre amb el seu ministeri els fidels, i finalment, condemnat a la pena capital, va descansar en la misericòrdia del Senyor a la mateixa església on celebrava els sagrats misteris. A Vannes, de la Bretanya Menor, França (1796).
  14. Santa Teresa Eustoqui (Ignàsia) Verzeri, verge, fundadora de l’institut de les Filles del Sacratíssim Cor de Jesús. A Brescia, a la Llombardia (1852).
  15. Beat Innocenci de Berzo (Joan) Scalvinoni, prevere de l’orde dels Germans Menors Caputxins, que va brillar per la seva eximia caritat difonent la paraula de Déu i escoltant les confessions. A Bèrgam, a la Llombardia italiana (1890).
  16. Santa Caterina Drexel, verge, que va fundar la Congregació de les Germanes del Santíssim Sagrament i va utilitzar els béns de la seva herència amb llarguesa i benignitat per educar i ajudar indis i negres. A Filadèlfia, de l’estat de Pennsilvània, EUA (1955).

 

PPer sant Sever [6 de novembre] faves a fer sembra, i per sant Medir faves a collir

PPer sant Sever [6 de novembre] faves a fer sembra, i per sant Medir faves a collir