3 DE MARÇ

Sant Medir

► La vida tradicional: En els primers segles de l’Església, temps de persecucions, els cristians de les nostres primeres comunitats degueren de patir de debò, davant un imperi romà opressor. Tanmateix, els primers testimonis ens parlen d’una gran confiança en Déu, en els ministres de l’Església, i en una fe que feia miracles. És el cas de Sant Medir (“defensor”), pagès de Sant Cugat, que la tradició ens diu que sembrava faves vora el camí que venia de Barcelona. Aquell matí hi va reconèixer el fugitiu bisbe Sever que li va pregar que si els perseguidors li demanaven res que els respongués amb la veritat. Quan el bisbe se n’hagué anat, les faves van brotar i florir de cop. Al cap d’una estona, uns soldats van preguntar-li pel bisbe i el pagès digué que havia passat per allí quan sembrava les faves. Els soldats, que no estaven d’humor, van executar Medir a l’actual Sant Cugat.

La festa: L’any 1828 el forner Josep Vidal i Granés, del carrer Gran de Gràcia, va fer la promesa a Sant Medir que si es curava d’una greu malaltia, cada any peregrinaria a l’ermita del sant el dia de la seva festa. En pocs anys aquella peregrinació va esdevenir un romiatge en què participaven moltes colles del barri i més tard s’hi van afegir colles de Sarrià, de Sants i de Sant Gervasi. Té un vitrall sobre la primera capella al costat de l’Evangeli de la catedral de Barcelona.

► “Per sant Sever [6 de novembre] faves a fer sembra, i per sant Medir faves a collir”.