3 DE MAIG

Sant Felip i Sant Jaume, apòstols

SANT FELIP I SANT JAUME, APÒSTOLS

Es commemora avui la consagració de la Basílica que els Apòstols Felip i Jaume tenen dedicada a Roma (~560). Cridat per Jesús, l’evangeli de Joan fa de Felip un home pragmàtic que queda definit en aquell «Vine i veuràs» (Jn 1,46). Segons la tradició hauria evangelitzat Escítia (Turquia). Jaume el Menor, fill d’Alfeu i de la família de Jesús, gaudí de gran autoritat a la comunitat de Jerusalem. Morí lapidat prop del Temple.

Avui, la Catedral de Barcelona, que conserva el títol de la Santa Creu (des del segon concili de Barcelona, 599), i les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu, en celebren la festa. La tradició assegura que fou en aquest dia, de l’any 326, quan Santa Helena, la mare de Constantí, en va descobrir les restes: «Com que les tres creus havien estat enterrades en el mateix lloc, vam reconèixer a la del Salvador primer, ja que estava al mig, també per la tauleta inscrita, car les creus dels lladres no la tenien» (Sant Joan Crisòstom, Sermó LXXXIV). El 1960, la festa de la “Invenció de la Santa Creu”, que a Roma sempre s’havia celebrat el 3 de maig, s’unifica amb la del 14 de setembre, per evitar duplicitats.

  1. Festa dels sants Felip i Jaume, apòstols. Felip, com Pere i Andreu, havia nascut a Betsaida, era deixeble de Joan Baptista i va ser cridat pel Senyor perquè el seguís. Jaume, per la seva banda, era fill d’Alfeu, de sobrenom “Just”, considerat a Occident com el parent del Senyor. Va ser el primer que va regir l’Església de Jerusalem i, quan va sorgir la controvèrsia sobre la circumcisió, va fer costat al parer de Pere, perquè no fos imposat als deixebles vinguts de la gentilitat aquell antic jou. Molt aviat va coronar el seu apostolat amb el martiri (s. I).
  2. Sants Timoteu i Maura, màrtirs. A Antinòupolis, de Tebaida, Egipte (286).
  3. Sants Evenci, Alexandre i Teòdul. A la via Nomentana, a set mil·liaris de la ciutat de Roma (ss. III/IV).
  4. Sant Juvenal, venerat com el primer bisbe de la diòcesi de Nami. A Nami, Úmbria (segle IV).
  5. Sant Conlet, bisbe, que va compartir amb santa Brígida l’assistència espiritual del monestir que ella dirigia, així com d’altres que en depenien, i a causa de la seva autoritat va tenir un gran ascendent sobre els prelats del seu país. A Kildare, Irlanda (~ 520).
  6. Sant Pere, bisbe, que va mostrar una immensa caritat vers als pobres i va treballar incansable per posar pau als litigis per bé de les ànimes. A Argo, Grècia (~ 922).
  7. Sant Ansfrid, bisbe d’Utrecht. En quedar afectat per la ceguesa, es va retirar a aquest lloc, on va morir. Al monestir de Fohorst, a Flandes (~ 1008).
  8. Sant Teodosi, abat. Segons la tradició, va fundar el monestir conegut amb el nom de les Grutes i hi va instituir la vida cenobítica. A Kíiv, Rússia (ara Ucraïna) (1074).
  9. Beata Emília Bicchieri, verge de l’orde dels Predicadors. Tot i haver exercit sovint el càrrec de priora, realitzava molt contenta els serveis més humils de la casa a la vida de comunitat. A Vercelli, del Piemont, Itàlia (1314).
  10. Beat Estanislau, prevere i canonge regular. Impulsat per la seva caritat pastoral, va ser ministre diligent de la paraula de Déu, mestre de la vida espiritual i confessor molt sol·licitat. A Kazimierz, Polònia (1489).
  11. Beat Eduard Josep Rosaz, bisbe. Durant vint-i-cinc anys va assistir pastoralment la diòcesi de Susa que li havia estat confiada, amb una dedicació especial als pobres. Va fundar la Congregació de Germanes del Tercer Orde de Sant Francesc de Susa. A Susa, del Piemont, Itàlia (1903).
  12. Beata Maria Leònia (Elòdia) Paradis, verge. Va fundar la Congregació de Petites Germanes de la Sagrada Família, dedicades al servei domèstic dels sacerdots. A la ciutat de Sherbrooke, a la província del Quebec, Canadà (1912).

PPer la Santa Creu el berenar baixa del cel.

PPer la Santa Creu el berenar baixa del cel.