► 1. Sant Blai, bisbe i màrtir, que, per ser cristià, va patir en temps de l’emperador Licini a la ciutat de Sebaste, a Armènia (c. 320).

► 2. Sant Oscar Anscari, bisbe d’Hamburg i després també de Bremen, Saxònia, el qual, essent monjo del monestir de Corbie, va ser designat pel papa Gregori IV com a llegat per a totes les terres del nord d’Europa, anunciant l’Evangeli a grans multituds de Dinamarca i Suècia i consolidant-hi l’Església de Crist. Després de superar amb ànim invicte moltes dificultats, desgastat pels seus treballs va morir a Bremen (865).

3. Commemoració dels sants Simeó, ancià just i pietós, i Anna, vídua i profetessa, que van merèixer saludar l’infant Jesús com el Messies i Salvador, esperança i redempció d’Israel, en el moment en el qual, segons la llei, va ser presentat al Temple. A Jerusalem.
4. Sant Celerí, lector i màrtir, que va confessar amb valentia Crist a la presó, entre assots, cadenes i altres suplicis, seguint les petjades de la seva àvia Celerina, anteriorment coronada pel martiri, i dels seus oncles Llorenç, patern, i Ignasi, matern, els quals, després de servir en campaments militars, van arribar a ser soldats de Déu, obtenint del Senyor palmes i corones amb la seva gloriosa passió. A Cartago, ciutat d’Àfrica (s. III).

5* Sant Leoni, prevere, que va ser deixeble de sant Hilari. A Poitiers, Aquitània (s. IV).

6. Sants Teridi i Remei, bisbes. A Gap, de la Provença, a la Gàl·lia (s. IV/V).
7. Sant Lupicí, bisbe, que va viure en l’època de la persecució dels vàndals. A Lió, a la Gàl·lia (s. V ex.).

8*. Sant Adelí, prevere i abat. Al monestir de Celle, Hanonia (c. 696).

9*. Santa Werburga, abadessa d’Ely, que va fundar diversos monestirs. A Chester, a la regió de Mèrcia, Anglaterra (c. 700).

10*. Santa Berlinda, verge, que es va distingir en aquesta ciutat per la seva vida religiosa de pobresa i caritat. A Meerbeke, Brabant (s. IX-X).

11*. Beat Hélinand, monjo, el qual, després d’haver viscut com a trobador itinerant, va abraçar la vida humil i amagada al claustre. Al monestir cistercenc de Froidmont, a la regió de Beauvais, França (post 1230).

12*. Beat Joan Nelson, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir, que per haver negat la suprema potestat de la reina Elisabet I pel que fa a la vida de l’esperit, va ser condemnat a mort i penjat a Tyburn. A Londres, Anglaterra (1578).

13. Santa Maria de Sant Ignasi (Claudina) Thévenet, verge, que, moguda per la caritat i amb ànim esforçat, va fundar la Congregació de les Germanes de Jesús i Maria (RJM), per a la formació espiritual de les joves, especialment les de condició humil. A Lió, França (1837).

14*. Beata Maria Anna Rivier, verge, la qual, durant la Revolució Francesa, que va suprimir tots els ordes i congregacions religiosos, va instituir la Congregació de les Germanes de la Presentació de Maria, per educar en la fe el poble cristià. A Bourg-Saint-Andéol, a la regió de Viviers, França (1838).

15*. Beata Maria Helena Stollenwek, verge, que va col·laborar amb el beat Amold Janssen en la fundació de la Congregació de les Missioneres Serventes de l’Esperit Sant i, després d’abandonar la funció de superiora, es va lliurar a l’adoració. A la població de Steyl, als Països Baixos (1900).

16*. Beata Josefina Nicoli, verge. Religiosa Filla de la Caritat, i, efectivament, la caritat fou la regla de la seva vida. A Cagliari (1924).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

• Sant Blai: Bisbe d’Esmirna, protector del mal de gola. Popularment avui es beneeixen aliments (oli, galetes, fruita, etc).
• Orde Premonstratenc: Difunts de l’Orde, familiars i benefactors.
• Servites: Beat Joaquim de Siena, religiós (dia propi: 16 d’abril).

► “Com farà el dia tres, farà tot el mes”.