Sant Sadurní de Cartago, màrtir

Sant Sadurní de Cartago, màrtir

«A Tolosa, a la Gàl·lia Narbonesa, actual França, com­memoració de sant Sadurní, bisbe i màrtir, que, segons la tradició, en temps del mateix Deci va ser detingut pels pagans al capitoli d'aquesta ciutat, i arrossegat per les escales des de dalt de l'edifici, fins que, destrossats el cap i el cos, va lliurar la seva ànima a Crist» Amb aquestes paraules anuncia el Martirologi Romà actual el record del cartaginès sant Sadurní (del deu ‘Saturn’), venerat com el primer bisbe de Tolosa de Llenguadoc, que va ser martiritzat, segons la tradició, un 29 de novembre al voltant de l'any 250. El seu cos fou sepultat a la Via Salària en el cementiri de Trasó. El sant esdevingué molt popular a Catalunya i a tot el nord de la península ibèrica.

Després de l'Hora menor (Nona) s'acaba el Temps de durant l'any i amb les Primeres Vespres comença el Temps d’Advent.

1. Sant Sadurní de Cartago, màrtir, que, segons diu el papa sant Damas, sota l’emperador Deci, per confessar a Crist, a la seva mateixa pàtria va ser turmentat al poltre i, expatriat a Roma, després de superar altres atroços turments, va convertir a la fe el tirà Gracià i va aconseguir, decapitat, la corona del martiri. A Roma, al cementiri de Trasó, a la via Salària Nova (257).
2. Commemoració de sant Sadurní, bisbe i màrtir que, segons la tradició, en temps del mateix Deci va ser detingut pels pagans al Capitoli d’aquesta ciutat i arrossegat per les escales des de dalt de l’edifici, fins que, amb el cap i el cos destrossats, va lliurar la seva ànima a Crist. A Tolosa, Gàl·lia narbonesa (~ 250).
3. Sant Filomè, màrtir, que en la persecució sota l’emperador Aurelià, i essent prefecte Fèlix, després de llançar-lo al foc li van clavar claus a les mans, peus i cap i així va consumar el seu martiri, segons s’explica. A Ancira, Galàcia (s. III).
4. Santa Il·luminada, verge. A Todi, l’Úmbria (320).
5. Sant Jaume, bisbe, que va il·luminar amb la seva fe puríssima aquesta Església amb els seus sermons, homilies i traduccions, i és reconegut pels sirians com a doctor i columna de l’Església, juntament amb sant Efrem. A Sarug de Batnan, Osroene, a Mesopotàmia (521).
6. Translació de sant Radbod. bisbe d’Utrecht, pastor docte i prudent, que va morir visitant els camperols. A Daventer, Frísia (918).
7. Beat Eduard Burden, prevere i màrtir, que, havent estudiat al Col·legi dels Anglesos a Reims, ja ordenat prevere, per tornar als dominis de la reina Elisabet I, va ser condemnat al patíbul davant d'una multitud enfurismada. A York, Anglaterra (1588).
8. Beats Jordi Errington, Guillem Gigson i Guillem Knight, màrtirs i sacerdots, que, vigilats com a proscrits pel sol fet de ser preveres, van ser martiritzats cruelment. A York, Anglaterra, vuit anys més tard (1596).
9. Beats màrtirs Dionís de la Nativitat (Pere) Berthelot, prevere, i Redempt de la Creu (Tomàs) Rodríguez, religiosos de l’orde dels Carmelites Descalços, a qui els mahometans van sotmetre a esclavitud i, finalment, van portar a la vora del mar per acabar assagetant-los i decapitant-los. A l’illa de Sumatra anomenada Atjeh (1638).
10. Sant Francesc Antoni Fasani, prevere de l’orde dels Germans Menors Conventuals, home d’exquisida doctrina, summament fonamentat en l’escola de la predicació i de la penitència, el qual va servir fins a tal punt els pobres i necessitats, que mai no va dubtar a treure’s fins i tot els seus vestits per cobrir el captaire, oferint a tothom ajuda cristiana. A Lucèria, Pulla (1742).
11. Beat Alfred Simó Colomina, prevere, de la Companyia de Jesús i màrtir, que, a la persecució contra l'Església, va confirmar amb la seva sang la seva fidelitat al Senyor. Al lloc anomenat El Saler, sud de la ciutat de València (1936).