Sant Pau VI, papa

Sant Pau VI, papa

Pau VI va passar per ser un papa més aviat seriós. Però és bo de saber què diu un nebot seu: «Es treia sense compliments la sotana, deixava el birret i jugava» (Giorgio). I, al final de la vida, després de dir que «el cristianisme no és pas fàcil, però fa feliç», va escriure sobre l’alegria: «L'alegria pacificadora de la natura i del silenci; del deure acomplert; de la puresa, del servei; l'alegria exigent del sacrifici». El papa 262 de l’Església ho va ser del 21 de juny de 1963 al 6 d’agost de 1978.

1. Sant Hesiqui Palatino, màrtir. Durant la persecució en temps de l’emperador Dioclecià, quan va escoltar l’ordre que qui no sacrifiqués els ídols s’havia de desprendre de les seves insígnies militars, es va treure les seves i per aquest motiu va ser llançat al riu Orontes amb una gran pedra lligada a la seva mà dreta. A Antioquia, Síria (~ 303).
2. Sant Maximí, bisbe. Com a valent defensor de la integritat de la fe enfront dels arrians, va acollir fraternalment a sant Atanasi d’Alexandria i a altres bisbes desterrats. Expulsat de la seva seu pels seus enemics, va morir a Poitiers, la seva terra natal. A Trèveris, a la Gàl·lia Belga (~ 346).
3. Sants màrtirs Sisini, diaca, Màrtir, lector, i Alexandre, ostiari, capadocis d’origen. Un cop establerta l’Església, van introduir en aquella regió els cants de la lloança divina i van ser assassinats pels pagans que oferien els sacrificis lustrals. A la Vall de Non, a la regió de Trento (397).
4. Sant Exuperanci, bisbe. Va governar prudentment aquesta Església en l’època en que el rei Odoacre es va apoderar d’Itàlia i de la ciutat. A Ravenna, de la Flamínia (430/476-477).
5. Sant Senador, bisbe, a qui el papa sant Lleó el Gran havia enviat com a llegat a Constantinoble quan encara era prevere. A Milà, a la província de Ligúria (~ 480).
6. Sant Gerard. Primer va ser monjo i després va ser triat bisbe de Mâcon. Més endavant es va retirar a portar una vida solitària en un bosc. A Mâcon, a la Borgonya (~ 940).
7. Santa Bona, verge. Va pelegrinar piadosament i repetidament a Terra Santa, Roma i Compostel·la. A Pisa, a la Toscana (1207).
8. Beats Guillem Arnaud i els seus deu companys [1]. Units en la tasca de contrarestar el dany causat pels càtars, els van capturar mitjançant engany per la seva fe en Crist i la seva obediència a l’Església Romana. Van ser morts amb una espasa la nit de l’Ascensió del Senyor, mentre cantaven a una veu el Te Deum. A Avinhonet, prop de Tolosa, França (1242).
9. Beata Gerardesca, vídua. Va passar la seva vida dedicada a les lloances i al tracte amb el Senyor en una cel·la, prop del monestir camaldulenc de Sant Sabí. A Pisa, a la Toscana (~ 1269).
10. Beat Ricard Thirkeld, prevere i màrtir. El van condemnar a mort en temps de la reina Elisabet I per ser sacerdot i perquè havia reconciliat a moltes persones amb l’Església Catòlica. Va ser portat al patíbul per ser torturat. A York, Anglaterra (1583).
11. Beat Josep Gerard, prevere dels Oblats de Maria Immaculada. Primer va anunciar a Crist a la província de Natal, i després, de manera principal i infatigable, entre el poble dels besotho. Al lloc anomenat Roma, a Sutholàndia, Àfrica del Sud (1914).
12. Beata Ursula (Júlia) Ledóchowska, verge. Va fundar l’institut de Germanes Ursulines del Cor de Jesús Agonitzant, va emprendre fatigosos viatges per Polònia, Escandinàvia, Finlàndia i Rússia, i va morir finalment a Roma. A Roma (1939).
13. Sant Pau VI, papa. El papa 262 de l’Església ho va ser del 21 de juny de 1963 al 6 d’agost de 1978. A Roma (1978).

[1] Els seus noms són els següents: els beats Bernat de Rocafort, Garcia d’Aure, Esteve de Saint-Thierry; Raimon de Cortisan, de sobrenom Escrivà, canonge; Bernat; Pere d’Amaud, Fortaneri i Ademar, clergues; i el Prior d’Avinhonet, el nom del qual s’ignora.