Santa Marta, Maria i Llàtzer

SANTA MARTA, MARIA I LLÀTZER, amics del Senyor

Segons l’evangeli de Lluc, Marta amb la seva germana Maria solien hostatjar Jesús a Betània. Marta es distingia pel servei i la seva capacitat de treball. (Lc 10,38-42). L’evangeli de Joan ens relata com Marta va ser la primera que va sortir a l’encontre de Jesús per comunicar-li la mort del seu germà Llàtzer. I va ser ella qui millor va saber expressar la fe en el Crist: “Jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món” (Jn 11,1-45).

1. Memòria de santa Marta, Maria i Llàtzer, germans. El 26 de gener de 2021, la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, per decret sobre la celebració de les Santes Marta, Maria i Llàtzer, ha unificat la celebració dels tres germans en aquest dia. «Per això, tenint en compte l'important testimoni evangèlic que van oferir en acollir el Senyor Jesús a casa seva, en escoltar-lo cordialment, en creure que ell és la resurrecció i la vida, acceptant la proposta d'aquest Dicasteri, el Summe Pontífex Francesc ha ordenat que el 29 Juliol la memòria dels sants Marta, Maria i Llàtzer apareix al calendari romà general».
2. Sant Cal·línic, màrtir. A Gangra, Papflagònia (s. II/III).
3. Sant Fèlix, màrtir. A Roma, al tercer mil diari de la via Portuense, al cementiri dedicat al seu nom (s. III/IV).
4. Sants Simplici, Faustí, Beatriu i Rufo, màrtirs. A Roma, al cementiri de Generosa (s. III/IV).
5. Sant Llop, bisbe, que amb sant Germà d’Auxerre va anar a Bretanya per lluitar contra l'heretgia dels pelagians, va defensar després amb la pregària a la seva ciutat del furor d’Àtila i, havent exercit de manera admirable el sacerdoci durant cinquanta anys, va descansar en pau. A Troyes, ciutat de la Gàl·lia Celta (~ 478).
6. Sant Pròsper, bisbe. A Orleans, ciutat de la Gàl·lia Celta (s. V).
7. Sant Olaf (o també Olau), màrtir, que essent rei del seu poble, el va alliberar de la idolatria i va propagar amb gran diligència la fe cristiana que havia conegut a Anglaterra, però finalment, atacat pels seus enemics, va morir assassinat. A Nidaros (ara Trondheim), ciutat de Noruega (1030).
8. Beat Urbà II, papa, que va defensar la llibertat de l'Església de les intromissions dels laics, va lluitar contra els clergues simoníacs i indignes i, en el Concili de Clermont, va exhortar els soldats cristians al fet que, amb el signe de la creu, alliberessin als seus germans cristians de l’opressió dels infidels i recuperessin el sepulcre del Senyor, que estava al seu poder. A Roma, a la basílica de Sant Pere (1099).
9. Sant Guillem Pinchon, bisbe, que es va preocupar que es construís l'església catedral i va brillar per la seva benignitat i senzillesa, havent de patir moltes vexacions i el desterrament per defensar amb decisió i fortalesa les seves ovelles i els drets de l'Església. A la ciutat de Sant Brioc, a la Bretanya Menor (1234).
10. Beats màrtirs Lluís Bertran, prevere de l’orde dels Predicadors, Manci de la Santa Creu i Pere de Santa Maria, religiosos del mateix orde que, per la seva fe en Crist van ser cremats vius. A Ómura, regió del Japó (1627).
11. Beat Carles Nicolau Antoni Ancel, prevere de la Societat de Jesús i de Maria, màrtir, que durant la Revolució Francesa, per ser sacerdot, va ser empresonat en condicions inhumanes en un vaixell convertit en presó, on va morir com a autèntic màrtir, víctima d'una malaltia contagiosa. A la costa de França, davant la ciutat de Rochefort (1794).
12. Sants màrtirs Josep Zhang Wenlan, Pau Chen Changpin, seminaristes, Joan Baptista Lou Tingyin, administrador del seminari, i Marta Wang Louzhi, vídua, que, tancats en una cova calorosa i humida, van patir atroços vexacions, essent finalment decapitats. A la ciutat de Quigyan, a la província xinesa de Guizhou (1861).
13. Beat Joan Baptista Egozcuezàbal Aldaz, religiós de l’orde de Sant Joan de Déu, que durant la persecució contra la fe desfermada en la regió va ser assassinat per odi a l’Església. A la població d'Esplugues de Llobregat (1936).
14. Beats Lluci Martínez Mancebo, prevere de l’orde dels Predicadors, i companys [1], màrtirs, que, recolzant-se en la fortalesa de Crist, van donar la seva vida durant aquesta persecució. A Calanda, població propera a Terol (1936).
15. Beat Josep de Calassanç Marquès, prevere de la Societat Salesiana i màrtir, que va vessar la seva sang per Crist en aquesta mateixa persecució. A València (1936).

[1] Els seus noms són: Antoni López Couceiro, Felicíssim Díez Gonzàlez, Saturi Rei Robles, Tirs Manrique Melero, preveres; Gumersind Soto Barros i Lambert de Navascués i de Joan, religiosos, de l’orde dels Predicadors; i Manel Albert Ginés, prevere.