Sant Pere Nolasc, religiós

Sant Pere Nolasc, religiós

Nascut segurament a Mas Santas Puèlas (a Occitània), el comer­ciant Pere Nolasc, colpit per la situació dels esclaus cristians en terres sarraïnes decidí dedicar els seus béns i la seva vida a rescatar-los, amb l’ajut d’un orde religiós sota l’advocació de la Mare de Déu. El 10 d'agost de 1218, a la catedral de Barcelona, es posà la primera pedra de l'Orde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius (els mercedaris). Va morir, probablement a Bar­celona, el dia de Nadal de 1258. El seu culte fou confirmat el 1664 per Roma, i el papa Alexandre VII (1664), l'estengué a l'església universal. Memòria especial a l’arquebisbat de Barcelona i als bisbats de Sant Feliu de Llobregat i Terrassa.

► A l’arquebisbat: Sant Pere Nolasc té una estàtua a la girola de la catedral de Barcelona; i a la plaça Castella hi ha l’església de Sant Pere Nolasc, parròquia regentada pels mercedaris des del 1969.

1. Sants màrtirs Sarbeli, prevere, i Barbea, la seva germana, màrtirs, els quals, batejats pel sant bisbe Barsimeu, van patir el martiri per Crist. A la ciutat d’Edessa, a Osroene (Turquia) (~ 250).
2. Sants màrtirs Papies i Maur, soldats. A Roma, al cementiri Major de la via Nomentana (~ s. III).
3. Sant Constanci, bisbe. A la ciutat de Perusa, a l'Úmbria (Itàlia) (~ s. III).
4. Sants Juventí i Maximí, màrtirs, que van ser coronats amb el martiri en temps de l'emperador Julià l'Apòstata. A Antioquia de Síria (Turquia) (363).
5. Sant Valeri, segon bisbe que va governar la seu de Trèveris. A Trèveris, ciutat de la Gàl·lia Belga (Luxemburg) (s. III ex.).
6. Sant Afraates, anacoreta, que, nascut i format entre els perses, seguint les petjades dels Reis d’Orient es va convertir al Senyor a Betlem i es va retirar a Edessa, on va viure en una petita casa fora de les muralles. Més tard, amb la seva predicació i els seus escrits va defensar la fe catòlica contra els arrians. Prop d'Antioquia de Síria (Turquia) (~ 378).
7. Sant Gildosi, anomenat “Savi”, abat, que va escriure sobre la ruïna de Bretanya, plorant les calamitats del seu poble i increpant a la maldat de prínceps i clergues. Va fundar el monestir de Rhuys, al costat del mar, i va morir a l'illa d'Houat. A la Bretanya Menor (França) (570).
8. Sant Sulpici Sever, bisbe, de família de senadors de les Gàl·lies. Sant Gregori de Tours el va alabar per la saviesa, el ministeri pastoral i l'afany per restaurar la disciplina. A la ciutat de Bourges, Aquitània (França) (591).
9. Sant Pere Nolasc, prevere, qui amb Sant Ramon de Penyafort va fundar l’orde de la Benaurada Maria de la Mercè, per a la redempció dels captius. Es va lliurar ardentment amb treball i esforç a procurar la pau i a alliberar del jou de l’esclavitud els cristians (1258).
10. Beata Villana delle Botti, mare de família, la qual, després d'abandonar la vida mundana que portava, va vestir l'hàbit de les Germanes de la Penitència de Sant Domènec i es va distingir per la seva assídua meditació de Crist crucificat, per l'austeritat de vida i per demanar almoina pels carrers en favor dels pobres. A Florència, ciutat de la Toscana (Itàlia) (1361).
11. Beata Boleslava Maria Lament, verge, que, en un període de canvis polítics, va fundar la Congregació de les Germanes Missioneres de la Sagrada Família per fomentar la unió dels cristians, ajudar els marginats i educar cristianament les joves. A la ciutat de Bialystok, Polònia (1946).
12. Commemoració de sant Serrà (Serà), bisbe, que des del segle XI està sepultat a la catedral d'Oviedo (data incerta).