Sants màrtirs Sarbeli, prevere, i Barbea, la seva germana, els quals, batejats pel sant bisbe Barsimeu, van patir el martiri per Crist. A la ciutat d’Edessa, a Osroene (ara Turquia) (c. 250).

Sants màrtirs Papies i Maur, soldats. A Roma, al cementiri Major de la via Nomentana (c. s. III).

Sant Constanci, bisbe. A la ciutat de Perusa, a l’Úmbria (ara Itàlia) (c. s. III).

Sants Juventí i Maximí, màrtirs, que van ser coronats amb el martiri en temps de l’emperador Julià l’Apòstata. A Antioquia de Síria (ara Turquia) (363).

Sant Valeri, segon bisbe que va governar aquesta seu. A Trèveris, ciutat de la Gàl·lia Belga (ara Luxemburg) (s. III ex.).

Sant Afraates, anacoreta, que, nascut i format entre els perses, seguint les petjades dels mags es va convertir al Senyor a Betlem i es va retirar a Edessa, on va viure en una petita casa fora de les muralles. Més tard, amb la seva predicació i els seus escrits va defensar la fe catòlica contra els arrians. Prop d’Antioquia de Síria (ara Turquia) (c. 378).

Sant Gildosi, anomenat “Savi”, abat, que va escriure sobre la ruïna de Bretanya, plorant les calamitats del seu poble i increpant a la maldat de prínceps i clergues. Va fundar el monestir de Rhuys, al costat del mar, i va morir a l’illa d’Houat. A la Bretanya Menor (ara França) (570).

Sant Sulpici Sever, bisbe, de família de senadors de les Gàl·lies. Sant Gregori de Tours el va alabar per la saviesa, el ministeri pastoral i l’afany per restaurar la disciplina. A la ciutat de Bourges, Aquitània (ara França) (591).

Sant Pere Nolasc, prevere, qui amb Sant Ramon de Penyafort va fundar l’orde de la Benaurada Maria de la Mercè, per a la redempció dels captius. Es va lliurar ardentment amb treball i esforç a procurar la pau i a alliberar del jou de l’esclavitud els cristians (1258).

Beata Villana delle Botti, mare de família, la qual, després d’abandonar la vida mundana que portava, va vestir l’hàbit de les Germanes de la Penitència de Sant Domènec i es va distingir per la seva assídua meditació de Crist crucificat, per l’austeritat de vida i per demanar almoina pels carrers en favor dels pobres. A Florència, ciutat de la Toscana (ara Itàlia) (1361).

Beata Boleslava Maria Lament, verge, que, en un període de canvis polítics, va fundar la Congregació de les Germanes Missioneres de la Sagrada Família per fomentar la unió dels cristians, ajudar els marginats i educar cristianament les joves. A la ciutat de Bialystok, Polònia (1946).

Commemoració de sant Serrà (Serà), bisbe, que des del segle XI està sepultat a la catedral d’Oviedo (s. inc.).

El vent de gener porta l’oliva a l’oliver.