Sant Tomàs Becket, bisbe i màrtir

Sant Tomàs Becket, bisbe i màrtir

Nascut al Londres del 1118, Tomàs fou amic del rei Enric II, el qual el nomenà canceller del regne i fins i tot el promogué a la mitra primacial d’Anglaterra, com a Arquebisbe de Canterbury. Defensant enèrgicament els drets i les llibertats de l’Església, li valgué un exili de sis anys a França. El desembre de 1170 va retornar a Londres, després d’acceptar la convocatòria d’un concili per debatre els desacords amb el rei. Però aviat va tornar a enfrontar-se a Enric, que, esgotat, segons es diu, va exclamar: “Qui em deslliurarà d’aquest capellà?”. Al final Enric va tirar pel dret: el 29 de desembre, quatre cavallers van entrar a la catedral de Canterbury i, mentre Becket resava, el van assassinar. Canonitzat tres anys després.

1. Sant Tomàs Becket, bisbe i màrtir, que per defensar la justícia i l’Església va ser obligat a exiliar-se de la seu de Canterbury i de la mateixa Anglaterra, tornant al cap de sis anys a la seva pàtria, on va patir molt fins que va ser assassinat a la catedral pels sicaris del rei Enric emigrant a Crist (1170).
2. Commemoració de sant David, rei i profeta, fill de Jessè betlemita, qui va trobar gràcia davant de Déu i va ser ungit amb el sant oli pel profeta Samuel per regir el poble d’Israel. Va traslladar a la ciutat de Jerusalem l’arca del Senyor, i el Senyor li va jurar que la seva descendència romandria per sempre, perquè d’ell naixeria Jesucrist segons la carn.
3. Sant Tròfim, considerat com el primer bisbe de la ciutat d’Arle. A Arle, Provença, a la Gàl·lia (s. III).
4. Sant Libós, bisbe de Vaga i màrtir, que en el concili de Cartago va afirmar sobre el baptisme dels heretges: Crist va dir a l'Evangeli: “Jo sóc la veritat”, i no va dir: “Jo sóc el costum”. A Cartago (~ 258).
5. Sant Martinià, bisbe. A Milà, Ligúria (~ 431).
6. Sant Marcel, abat del monestir dels Acemetes al Bòsfor, on dia i nit, sense parar, es cantaven salms. A Constantinoble (~ 480).
7. Sant Ebrulf, abat del monestir de Saint-Fuscien, en temps del rei Xildebert. A Oroer, Nèustria (~ 596).
8. Beat Gerard Cagnoli, religiós de l’orde dels Germans Menors, que durant molt temps va fer vida eremítica. A Palerm, Sicília (1342).
9. Beat Guillem Howard, màrtir, que, essent vescomte de Stafford, va professar la fe catòlica i per això va ser acusat de conspiració contra el rei Carles II. Va morir degollat per Crist. A Londres, Anglaterra (1680).
10. Sants Beneta Ion Kyong-nyon, vídua i catequista, i sis companys [1], màrtirs, tots ells van patir molts suplicis a causa del nom de cristià, i van acabar degollats. A Seül, Corea (1839).
11. Beat Josep Aparicio Sanz, prevere i màrtir, que va vessar la seva sang per Crist quan creixia la persecució contra la fe. A la ciutat de Paterna, comarca valenciana de l’Horta Nord (1936).
12. Beats màrtirs Enric Joan Requena, prevere, i Josep Perpiñà Nàcher, els quals van lluitar noblement per Crist. A la caserna valenciana de Picadero de Paterna (1936).
13. Beat Joan Baptista Ferreres Boluda, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir, que durant la persecució contra la fe, imitant la passió de Crist, va aconseguir la palma del martiri. A la localitat de Sant Miquel dels Reis, comarca valenciana de l’Horta Nord (1936).

[1] Els seus noms són: sant Pere Ch’oe Ch’ang-hub, catequista; Bàrbara Cho Chungi, vídua de sant Sebastià Nam I-gwam; Magdalena Han Yong-i, vídua; Elisabet Chong Chong-hye, verge, filla de santa Cecília Yu So-sa i germana de sant Pau Chong Hasang; Bàrbara Ko Sun-i, dona de sant Agustí Pak Chong-won; i Magdalena Yi Yongdog, verge, germana de santa Caterina Yi.