Santoral

29 d'agost

El martiri de sant Joan Baptista

AAllò que agost madura, setembre assegura.
Dita popular

El martiri de sant Joan Baptista

Fet decapitar per Herodes Antipes (Mc 6,17-29), Joan segellà amb el seu martiri el valent testimoniatge que havia donat amb la seva predicació: «Fou batejat amb la seva pròpia sang aquell a qui abans fou concedit de batejar el Redemptor del món» (St. Beda el Venerable, Homilia 23). «És la Creu, sempre la Creu amb Crist, la que garanteix la fecunditat de la nostra missió» (Papa Francesc).

  1. Memòria del martiri de sant Joan Baptista, a qui Herodes Antipes va retenir empresonat a la fortalesa de Machærus i a qui, el dia del seu aniversari, va manar decapitar a petició de la filla d’Heròdies. D'aquesta sort, el Precursor del Senyor, com una torxa encesa i resplendent, tant en la mort com en la vida va donar testimoni de la veritat (s. I).
  2. Santa Basília. A Sírmium, de Pannònia (s. III/IV).
  3. Commemoració de santa Sabina. La seva església titular construïda a l’Aventí porta el seu nom, digne de veneració. A Roma (422-432).
  4. Sant Adelf, bisbe. A Metz, de la Gàl·lia Belga (s. V).
  5. Sant Víctor, solitari. Va viure reclòs en un petit oratori, construït per ell mateix al costat de Bonchamp. A la regió de Nantes, a la Bretanya Menor (~ s. VII).
  6. Commemoració de sant Sebus, rei dels saxons orientals. Molt devot del Senyor, va deixar el regnat i va voler morir amb l’hàbit monacal, que havia desitjat durant molt temps. A Londres, Anglaterra (~ 693).
  7. Sant Mederic, prevere i abat d'Autun. Va viure en un lloc retirat, prop de la ciutat. A París, Nèustria (~ 700).
  8. Beats màrtirs Joan de Perusa, prevere, i Pere de Sassoferrato, religiós, tots dos de l’orde dels Germans Menors, màrtirs. Per predicar la fe entre els musulmans de València, van ser decapitats per ordre del rei a la plaça pública i van aconseguir així la palma del martiri. A València (1231). A València ho celebren l’endemà: 30 d’agost.
  9. Beata Bronislava de Kamien, verge de l’orde dels Premonstratencs. Va voler portar una vida humil i amagada. Destruït el seu monestir pels tàrtars, va romandre en una barraca on va viure a soles amb Déu. Prop de Cracòvia, a Polònia (1259).
  10. Beat Ricard Herst, màrtir, pare de família i pagès. Acusat falsament d'un crim d'homicidi, per la seva fe en Crist va ser condemnat a morir a la forca en temps del rei Jaume 1. A Lancaster, Anglaterra (1618).
  11. Beat Lluís Vulfilocio Huppy, prevere i màrtir. Retingut d'una manera inhumana, per ser sacerdot, en una vella nau durant la Revolució Francesa, va morir víctima de malaltia. Al litoral davant de Rochefort, a França (1794).
  12. Beat Edmond Ignasi Rice, religiós. Ple d’entusiasme i perseverança es va lliurar a la formació dels infants i dels joves, en difícils condicions. Per a l'auge d'aquesta obra va fundar la Congregació dels Germans Cristians i la dels Germans de la Presentació. A Waterford, Irlanda (1844).
  13. Beata Maria de la Creu (Joana) Jugan, verge. Va fundar la Congregació de les Germanetes dels Pobres per demanar almoina per Déu per als pobres. Expulsada injustament de la direcció de l'institut, va passar la resta de la seva vida en la pregària i en la humilitat. A Renes, França (1879).
  14. Beat Constantí Fernàndez Àlvarez, prevere de l’orde dels Predicadors i màrtir. En el temps de la persecució, va dur a terme la seva prova per la fe. A València (1936).
  15. Beat Francesc Monzón Romeo, prevere de l’orde dels Predicadors i màrtir. Durant la mateixa persecució, va confirmar amb la pròpia sang la seva fidelitat envers el Senyor. Al poble d’Híjar, prop de Terol (1936).
  16. Beat Domènec Jedrzejewski, prevere i màrtir. En el furor de la guerra, expulsat de Polònia i detingut en una presó estrangera, per Crist va morir torturat. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, Baviera, a Alemanya (1942).
  17. Beata Sança (Joanina) Szymkowiak, verge, de la Congregació de les Filles de la Benaurada Mare de Déu dels Dolors. Enmig de les dificultats de la guerra, es va ocupar amb gran entrega dels detinguts a les presons. A Poznan, ciutat de Polònia (1942).
  18. Beata Teresa Bracco, verge i màrtir. En temps de guerra, mentre treballava al camp, va morir a causa de les ferides que li van causar els cops d'uns soldats quan defensava valentament la seva castedat. Al petit poble de Santa Giulia, al Piemont, Itàlia (1944).

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Només que tinguéssiu fe res no us seria impossible.

(Mt 17,14-20)