El martiri de sant Joan Baptista

El martiri de sant Joan Baptista

Fet decapitar per Herodes Antipes (Mc 6,17-29), Joan segellà amb el seu martiri el valent testimoniatge que havia donat amb la seva predicació: «Fou batejat amb la seva pròpia sang aquell a qui abans fou concedit de batejar el Redemptor del món» (St. Beda el Venerable, Homilia 23). «És la Creu, sempre la Creu amb Crist, la que garanteix la fecunditat de la nostra missió» (Papa Francesc).

1. Memòria del martiri de sant Joan Baptista, a qui Herodes Antipes va retenir empresonat a la fortalesa de Machærus i a qui, el dia del seu aniversari, va manar decapitar a petició de la filla d’Heròdies. D'aquesta sort, el Precursor del Senyor, com una torxa encesa i resplendent, tant en la mort com en la vida va donar testimoni de la veritat (s. I).
2. Santa Basília. A Sírmium, de Pannònia (s. III/IV).
3. Commemoració de santa Sabina. La seva església titular construïda a l’Aventí porta el seu nom, digne de veneració. A Roma (422-432).
4. Sant Adelf, bisbe. A Metz, de la Gàl·lia Belga (s. V).
5. Sant Víctor, solitari. Va viure reclòs en un petit oratori, construït per ell mateix al costat de Bonchamp. A la regió de Nantes, a la Bretanya Menor (~ s. VII).
6. Commemoració de sant Sebus, rei dels saxons orientals. Molt devot del Senyor, va deixar el regnat i va voler morir amb l’hàbit monacal, que havia desitjat durant molt temps. A Londres, Anglaterra (~ 693).
7. Sant Mederic, prevere i abat d'Autun. Va viure en un lloc retirat, prop de la ciutat. A París, Nèustria (~ 700).
8. Beats màrtirs Joan de Perusa, prevere, i Pere de Sassoferrato, religiós, tots dos de l’orde dels Germans Menors, màrtirs. Per predicar la fe entre els musulmans de València, van ser decapitats per ordre del rei a la plaça pública i van aconseguir així la palma del martiri. A València (1231). A València ho celebren l’endemà: 30 d’agost.
9. Beata Bronislava de Kamien, verge de l’orde dels Premonstratencs. Va voler portar una vida humil i amagada. Destruït el seu monestir pels tàrtars, va romandre en una barraca on va viure a soles amb Déu. Prop de Cracòvia, a Polònia (1259).
10. Beat Ricard Herst, màrtir, pare de família i pagès. Acusat falsament d'un crim d'homicidi, per la seva fe en Crist va ser condemnat a morir a la forca en temps del rei Jaume 1. A Lancaster, Anglaterra (1618).
11. Beat Lluís Vulfilocio Huppy, prevere i màrtir. Retingut d'una manera inhumana, per ser sacerdot, en una vella nau durant la Revolució Francesa, va morir víctima de malaltia. Al litoral davant de Rochefort, a França (1794).
12. Beat Edmond Ignasi Rice, religiós. Ple d’entusiasme i perseverança es va lliurar a la formació dels infants i dels joves, en difícils condicions. Per a l'auge d'aquesta obra va fundar la Congregació dels Germans Cristians i la dels Germans de la Presentació. A Waterford, Irlanda (1844).
13. Beata Maria de la Creu (Joana) Jugan, verge. Va fundar la Congregació de les Germanetes dels Pobres per demanar almoina per Déu per als pobres. Expulsada injustament de la direcció de l'institut, va passar la resta de la seva vida en la pregària i en la humilitat. A Renes, França (1879).
14. Beat Constantí Fernàndez Àlvarez, prevere de l’orde dels Predicadors i màrtir. En el temps de la persecució, va dur a terme la seva prova per la fe. A València (1936).
15. Beat Francesc Monzón Romeo, prevere de l’orde dels Predicadors i màrtir. Durant la mateixa persecució, va confirmar amb la pròpia sang la seva fidelitat envers el Senyor. Al poble d’Híjar, prop de Terol (1936).
16. Beat Domènec Jedrzejewski, prevere i màrtir. En el furor de la guerra, expulsat de Polònia i detingut en una presó estrangera, per Crist va morir torturat. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, Baviera, a Alemanya (1942).
17. Beata Sança (Joanina) Szymkowiak, verge, de la Congregació de les Filles de la Benaurada Mare de Déu dels Dolors. Enmig de les dificultats de la guerra, es va ocupar amb gran entrega dels detinguts a les presons. A Poznan, ciutat de Polònia (1942).
18. Beata Teresa Bracco, verge i màrtir. En temps de guerra, mentre treballava al camp, va morir a causa de les ferides que li van causar els cops d'uns soldats quan defensava valentament la seva castedat. Al petit poble de Santa Giulia, al Piemont, Itàlia (1944).