Santa Caterina de Siena, verge i doctora de l’Església

Santa Caterina de Siena, verge i doctora de l’Església

Nascuda a Siena el 1347, la Caterina es va fer terciària dominica de molt jove. Treballà molt per la pau a Itàlia i emprengué la reforma de l'Església, dividida pel cisma de l'antipapa Climent VII, i corrompuda per la simonia i el luxe. Va morir el 1380 i fou canonitzada el 1461. El 1939, amb Sant Francesc d’Assís, fou declarada patrona d'Itàlia i el 1970 el Papa Pau VI la proclamà Doctora de l'Església per la profunditat dels seus escrits: «La vostra autoritat s'estén a tot; però la vostra vista és limitada, com la de tothom» (Carta a Urbà VI).

1. Memòria de santa Caterina de Siena, verge i doctora de l’Església. Havent entrat a les Germanes de la Penitència de Sant Domènec, desitjosa de conèixer Déu en si mateixa i a si mateixa en Déu, es va esforçar a assemblar-se a Crist crucificat i va treballar també enèrgicament i incansablement per la pau, perquè el Pontífex Romà tornés a l’Urbs i per la unitat de l’Església. Va deixar uns esplèndids documents plens de doctrina espiritual (1380).
2. Commemoració de sant Tíquic, deixeble de l’apòstol sant Pau, al qual, en les seves epístoles, anomena germà caríssim, ministre fidel i servent en el Senyor (s. I).
3. Sant Torpetes, màrtir. A Pisa, a la Toscana (data incerta).
4. Sant Sever, bisbe, al qual sant Ambròs va estimar com a un germà i la seva Església com a un pare. A Nàpols, de la Campània (~ 409).
5. Sant Huc, abat. Va governar santament el seu cenobi durant seixanta-un anys, on es va mostrar lliurat a les almoines i a la pregària, mantenidor i promotor de la disciplina monàstica, atent a les necessitats de l’Església i eximi propagador d’aquesta. Al monestir de Cluny, a la Borgonya (ara França) (1109).
6. Sant Acard, bisbe d’Avranches. Mentre era abat de Sant Víctor de París, va escriure diversos tractats de vida espiritual per conduir l’ànima cristiana a la perfecció. Va morir i va ser enterrat en aquesta abadia de l’orde Premonstratenc, que visitava sovint. Al monestir de Lucema, a Normandia (1172).
7. Sant Antoni Kim Song-u, màrtir. Solia reunir a casa seva a diversos fidels fins que, tancat a la presó, va ser estrangulat. A Seül, Corea (1841).