Sant Venceslau, màrtir

Sant Venceslau, màrtir

Essent duc de Bohèmia, una vida del temps de Venceslau ens explica que «feia almoina a tots els pobres, donava vestit als qui anaven nus i menjar als famolencs; acollia els pelegrins, estimava tots els homes: rics i pobres». Però això “d’anteposar el Regne celestial al regne d’aquest món” no fou ben vist pel seu germà que el va fer assassinar. Coses que passaven al segle X. L’exemple de Venceslau ens recorda que caldria “renunciar a situacions injustes i unir-nos a la justícia amb tot el cor” (Pregària Col·lecta de la missa).

1. Sant Venceslau, màrtir, duc de Bohèmia. Educat per la seva àvia santa Ludmila en saviesa divina i humana. Va ser sever amb ell mateix, pacífic en l'administració del regne i misericordiós envers els pobres. Va rescatar, perquè fossin batejats, esclaus pagans que estaven a Praga per ser venuts. Després de patir moltes dificultats en el govern dels seus súbdits i formar-los en la fe, traït pel seu germà Boleslau va ser assassinat per sicaris a l'església de Stara Boleslav, a Bohèmia (929/935).
2. Sants Llorenç de Manila Ruiz i quinze companys [1] màrtirs, tant preveres com religiosos i seglars, sembradors de la fe cristiana a les Filipines, Formosa i a altres illes japoneses. Per la qual cosa, per decret del suprem cap del Japó, Tokugawa Yemitsu, en diferents dies van consumar a Nagasaki el seu martiri per amor a Crist. Són celebrats amb una sola commemoració (1633-1637).

3. Sants germans Alfeu, Alexandre i Zósim, màrtirs. A Calidone, de Pisídia (ara Turquia) (s. IV).

4. Sant Caritó, abat. Perseverava en la pregària i el dejuni. Va ser fundador de moltes laures al desert de Judea. A l'Antiga Laura (actualment wadi Chareitun), prop de Betlem, a Palestina (~ 350).

5. Sant Zama. Es creu que va ser el primer bisbe de Bolonya. A Bolonya, de la regió de l’Emília, Itàlia (~ s. IV).

6. Sant Exuperi, bisbe. Va dedicar una basílica en honor de sant Sadurní i va ser acèrrim defensor de la seva ciutat davant la invasió dels bàrbars. Segons explica Jeroni, va ser tan auster amb ell mateix com generós amb els altres. A Tolosa, d'Aquitània (actualment França) (després de 411).

7. Commemoració de santa Eustoqui, verge. Amb la seva mare santa Paula, va passar de Roma a Betlem per no privar-se del consell del mestre sant Jeroni. Allà, plena d’il·lustres mèrits, va volar al cel. A Betlem de Judea (~ 419).

8. Sant Saloni, bisbe, i abans monjo a l'illa de Lerins. Durant el seu bisbat va afirmar la doctrina del papa sant Lleó el Gran i va explicar en sentit místic les Sagrades Escriptures. A Ginebra, entre els helvecis (ara Suïssa) (posterior al 450).

9. Sant Faust, bisbe i abans abat de Lerins. Contra els arrians, va escriure sobre el Verb Encarnat i l'Esperit Sant consubstancial al Pare i al Fill i coetern amb ells, va ser exiliat pel rei Euric. A Riés, de la Provença, a la Gàl·lia (després de 485).

10. Sant Anemund, bisbe i màrtir. A Lió, de la Gàl·lia (~ 658).

11. Sants Cuniald i Gisilari, preveres, col·laboradors pastorals del bisbe sant Rupert. A Salzburg, Baviera (ara Àustria) (s. VIII).

12. Santa Lioba, verge. El seu parent sant Bonifaci la va cridar perquè deixés Anglaterra i anés a Germània. Va presidir el monestir del costat del Tauber, on amb la paraula i el testimoni va conduir les serventes de Déu pel camí de la perfecció. A Magúncia, de la Renània, Austràsia (ara Alemanya) (~ 782).

13. Beat Bernardí de Feltre (Martí) Tomitano, prevere de l’orde dels Germans Menors. Va obtenir bons fruits en la seva funció de predicador, va fundar contra la usura i per a l'estalvi l'anomenat Mont de pietat i, com a home de pau, va ser delegat del papa Sixt IV per arreglar discòrdies civils. A Pavia, de la regió de la Llombardia, a Itàlia (1494).

14. Sant Simó de Rojas, prevere de l’orde de la Santíssima Trinitat, dedicada a la redempció de captius. Formava part del seguici de la reina d’Espanya, però mai no va viatjar en carrossa ni va rebre cap sou, sinó més aviat, entre regis fausts, sempre es va mostrar humil, pobre, misericordiós envers els necessitats i fervorosament devot envers Déu. A Madrid (1624).

15. Beats Joan Shozaburo, catequista, Manci Ichizayemon, Miquel Taiemon Kinoshi, Llorenç Hachizo, Pere Terai Kuhioye i Tomàs Terai Kahioye, màrtirs, degollats tots ells per la seva fe en Crist. A Nagasaki, Japó (1630).

16. Beat Francesc Xavier Ponsa Casallarch, religiós de l’orde de Sant Joan de Déu i màrtir. Va arribar a la gloriosa palma del martiri per Crist i l'Església en la cruel persecució religiosa. A la localitat de Sant Feliu de Codines, comarca del Vallès Oriental (1936).

17. Beata Amàlia Abad Casasempere, màrtir i mare de família. Va coronar la seva fe donant testimoni de Crist en la persecució religiosa. A Benillup, comarca alacantina del Comtat (1936).

18. Beat Josep Tarrats Comaposada, religiós de la Companyia de Jesús i màrtir. Va arribar a la glòria de Crist durant l’esmentada persecució. A València (1936).
19. Beat Nicetes Budka, primer bisbe al Canadà al capdavant de fidels catòlics de ritu bizantí. En temps de règim hostil a Déu, va ser deportat a un camp de concentració, on va perseverar en la fe afrontant, per amor a Crist, la mort amb fortalesa d'ànim davant totes les adversitats. A la ciutat de Karadzar, prop de Kharagandí, al Kazakhstan (1949).

[1] Els seus noms són: els sants Domènec Ibàñez de Erquicia, Jaume Kyuhei Gorobioye Tomonaga, Antoni Gonzàlez, Miquel de Aozaraza, Guillem Courtet, Vicenç Shiwozuka, Lluc Alfons Gorda, Jordà (Jacint) Ansalone i Tomàs Hioji Rokuzayemon Nishi, preveres de l’orde dominicà; Francesc Shoyemon, Miquel Kurobioye i Mateu Kohioye, religiosos del mateix orde; Magdalena de Nagasaki, verge del tercer orde de Sant Agustí; Marina de Ómura, verge del tercer orde dominicà; Llàtzer de Kyoto, seglar.