28 DE MARÇ

DIJOUS SANT: Beat Dedë Maçaj, màrtir

DIJOUS SANT: Beat Dedë Maçaj, màrtir

Acabada la Segona Bogeria Mundial, la persecució religiosa a Albània va ser molt cruenta, amb un règim comunista propi, no tutelat per la URSS. I va afectar indiscriminadament tant a la religió de l’Islam com a del cristianisme ortodox i del catòlic. En aquest últim, el jove Dedë en va ser una víctima. Nascut el 1920 en una família catòlica compromesa, va entrar al seminari, va completar estudis de teologia a Roma i ja a les acaballes de la guerra (1944) va tornar a Albània per ordenar-se de prevere. Destinat a unes parròquies al sud de país, el nou règim polític va convertir el seu ministeri en un autèntic calvari: acusat de ser espia del Vaticà va ser torturat amb d’altres capellans, religiosos i bisbes. El 28 de març de 1947 finalment va ser executat a Përmet. El papa Francesc el va beatificar amb altres màrtirs albanesos el 5 novembre de 2016: dos bisbes, 21 sacerdots diocesans, 10 religiosos (7 franciscans i 3 jesuïtes), un seminarista i quatre laics.

  1. Sant Càstor, màrtir. A Tars, de Cilícia (data incerta).
  2. Commemoració dels sants màrtirs Prisc, Malcus i Alexandre, els quals, durant la persecució de l’emperador Valerià, vivien en una granja prop de Cesarea, Palestina. Quan van saber que a la ciutat se’ls oferien celestials corones de martiri, inflamats de l’ardor diví de la fe, es van presentar espontàniament davant del jutge i li van retreure que s’acarnissés tant amb la sang dels sants. Ell, immediatament, els va lliurar a les feres perquè fossin devorats (260).
  3. Sant Ciril, diaca i màrtir, que en temps de l’emperador Julià Apòstata va patir un cruel martiri. A Heliòpolis, Fenícia (~ 362).
  4. Sant Proteri, bisbe, que el Dijous Sant, en un tumult popular, va ser cruelment assassinat pels monofisites, seguidors del seu predecessor Diòscor. A Alexandria, Egipte (454).
  5. Sepultura de sant Guntram, rei dels francs, que va destinar els seus tresors a les esglésies i als pobres. A Chalon-sur-Saòne, de Burgúndia, França (593).
  6. Sant Hilarió, hegumen del monestir de Pelecete, que va lluitar valerosament pel culte de les santes imatges. Al mont Olimp, Bitínia (s. VIII).
  7. Sant Esteve Harding, abat, que juntament amb altres monjos va venir de Molesmes i, posteriorment, va presidir aquest cèlebre cenobi, on va instituir els germans conversos, va rebre sant Bernat amb trenta companys i va fundar 12 monestirs, que va unir amb el vincle de la Carta de Caritat, perquè no hi hagués cap discòrdia entre ells i els monjos hi actuessin amb unitat d’amor, de Regla i amb costums similars. Al monestir de Cister, Borgonya (ara França) (1134).
  8. Beat Conó, monjo, que quan va tornar d’una peregrinació als Sants Llocs va trobar morts els seus pares i, després de distribuir la seva hisenda familiar entre els indigents, va abraçar la vida d’anacoreta seguint la disciplina dels monjos orientals. A Naso, prop de Messina, Sicília (1236).
  9. Beat Antoni Patrizi, prevere de l’orde d’Ermitans de Sant Agustí, que va ser un veritable amador dels germans i del proïsme. A Monticiano, prop de Siena, a la Toscana (~  1311).
  10. Beata Joana Maria de Maillé, vídua. que, en morir el seu espòs a la guerra, va quedar reduïda a la misèria i, expulsada de casa pels seus parents, va viure abandonada per tothom en una cel·la com una reclusa, al costat del convent dels Menors, pidolant el pa, abandonada totalment en Déu. A Tours, França (1414).
  11. Beat Cristòfol Wharton, prevere i màrtir en temps de la reina Elisabet I, ajusticiat per ser sacerdot. A York, Anglaterra (1600).
  12. Beata Renata Maria Feillatreau, màrtir, que, estant casada, durant la Revolució Francesa va ser decapitada per la seva fidelitat cap a l’Església catòlica. A Anjou, França (1794).
  13. Beat Josep Sebastià Pelczar, bisbe, fundador de la Congregació d’Esclaves del Sagrat Cor i mestre eximi de la vida espiritual. A Przemysl, Polònia (1924).
  • Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).
  • Beat Dedë Maçaj, prevere de l’arxidiòcesi de Shkodrë-Pult i màrtir. A Përmet, Albània (1945). Beatificat pel papa Francesc (2016).

 

FFins que el març sia passat no donis parer del teu sembrat

FFins que el març sia passat no donis parer del teu sembrat