Dia 28 de maig, DIUMENGE DE PENTECOSTA

► Amb el diumenge de Pentecosta (“dia cinquantè”) s’acaba el temps de Pasqua que ha durat 50 dies i ho hem celebrat com “un sol dia”.

• «Fa deu dies va ascendir la naturalesa humana al tron de Déu i avui ha baixat l’Esperit Sant en ella. Perquè ningú dubti i es pregunti què ha fet Crist quan ha pujat al cel? Potser no ens ha reconciliat amb el Pare? Potser no ho ha fet per reconciliar-nos? Volent demostrar-nos que ha reconciliat el gènere humà, immediatament ens ha enviat el regal de la nostra reconciliació, el do i la gràcia de l’Esperit Sant. Nosaltres hem lliurat la fe i hem rebut del cel dons, hem professat l’obediència de la fe i se’ns ha lliurat el do de la justificació rebut justícia» (St. Joan Crisòstom, Homilia 1 sobre Pentecosta).
• «Només l’Esperit pot suscitar la diversitat, la pluralitat, la multiplicitat i, al mateix temps, realitzar la unitat» (Papa Francesc, Pentecosta 2013).

L’Església també ha pujat al podi de la santedat a lladres… convertits. És el cas del vietnamita Pau Hanh, nascut el 1826 en una família cristiana. Sota l’aparença de comerciant, pertanyia a una banda de lladres. Un dia que van saquejar la casa d’una dona pobra, en Pau se’n va compadir i va demanar als seus companys de malifetes que li retornessin tot.

Acusat de ser còmplice dels francesos, ell ho negà, però confessà el seu cristianisme, cosa que li va suposar la decapitació el 28 de maig del 1859. Fou canonitzat el 19 de juny de 1988. Ja ho veiem… els (que han estat) lladres et precediran en el Regne… L’important és adonar-se’n i rectificar i ser-ne coherent… fins al final.

► Dia de l’Acció Catòlica i de l’Apostolat Seglar: vol conscienciar del paper dels laics en l’evangelització.

1. Santa Helicònides, màrtir. En temps de l’emperador Gordià, sota el governador Perenne i després sota el seu successor Justí, va ser provada amb molts turments, i finalment va consumar el martiri amb la decapitació. A Corint, Acaia (s. III).

2. Sant Caraun, màrtir. A Chartres, a la Gàl·lia Celta (s. V).

3. Sant Just, bisbe. Va exposar de manera al·legòrica el Càntic dels Càntics i va prendre part en els concilis hispans. Al bisbat d’Urgell, a la Hispània Tarraconense (s. VI).

4. Sant Germà, bisbe. Havia estat abat de Sant Simforià d’Autun abans que el cridessin a la seu de París, on va mantenir l’estil de vida monàstic i va exercir una fructuosa cura d’ànimes. A París, a la Gàl·lia (576).

5. Sant Guillem, monjo. Havia estat un personatge molt brillant a la cort imperial, i després es va unir amb veritable afecte d’amor a sant Benet d’Aniana i va vestir l’hàbit monàstic amb gran honestedat de costums. Al monestir de Gel·lona, a la Gàl·lia Narbonesa (812).

6. Beat Lanfranc, bisbe. Com a monjo de Bec, a Normandia, va fundar una cèlebre escola i va disputar contra Berenguer sobre la veritat del Cos i la Sang de Crist en el sagrament de l’Eucaristia. Més endavant va ser promogut a la seu de Canterbury, on es va afanyar a reformar la disciplina de l’Església a Anglaterra. A Canterbury, Anglaterra (1089).

7. Santa Ubaldesca, verge. Durant cinquanta anys, des dels setze fins a la seva mort, va realitzar de forma constant i perfecta obres de misericòrdia a l’hospital de la seva ciutat. A Pisa, a la Toscana (1206).

8. Beat Herculà de Piegaro, prevere de l’orde dels Germans Menors. Predicador eximi per la seva austeritat de vida, va resplendir per la seva constant abstinència i la fama dels seus miracles. A Castelnuovo di Garfagnana, a la Toscana (1451).

9. Beata Margarida Pole, mare de família i màrtir. Essent comtessa de Salisbury i mare del cardenal Reginald, sota el rei Enric VIII, el divorci del qual havia reprovat, va descansar en la pau de Crist quan va ser decapitada a la presó de la Torre de Londres. A Londres, Anglaterra (1541).

10. Beata Maria Bartolomea Bagnesi, verge, germana de la Penitència de Sant Domènec, que va suportar molts i molt durs dolors durant gairebé quaranta anys. A Florència, a la Toscana (1577).

11. Beats Tomàs Ford, Joan Shert i Robert Johnson, preveres i màrtirs. Els van acusar falsament de conjuració davant la reina Elisabet I, i van ser condemnats a mort i penjats al mateix temps al patíbul de Tybum. A Londres, Anglaterra (1582).

12. Sant Pau Hanh, màrtir. Havia oblidat els costums cristians i dirigia una banda de lladres, però quan va ser capturat en temps de l’emperador Tu-Duc, va confessar que era cristià. Com que no es va apartar de la seva fe per afalacs, assots, ni per laceracions amb tenalles, va culminar el seu gloriós martiri amb la decapitació. A la localitat de Cho Quan, a la Conxinxina (1859).

13. Beat Ladislau Demski, màrtir. Polonès de naixement, va ser internat al camp de concentració i cruelment torturat per defensar la seva fe davant els sectaris de les doctrines que negaven tota la dignitat humana i cristiana. A Sachsenhausen, Alemanya (1940).

14. Beat Antoni Julià Nowowiejski, bisbe de Plock. Havia estat reclòs en un camp de concentració durant la guerra, i va emigrar a rebre el Senyor consumit per la fam i les cruels vexacions. A la ciutat de Dzialdowo, Polònia (1941).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

Lleida: Dedicació de la catedral.

Festa del Roser: Boldú (Urgell); Camós (Pla de l’Estany); Canet d’Adri (Gironès); les Preses (Garrotxa).

Mare de Déu de la Creu: Montmaneu (Anoia).

Mare de Déu de la Font: el Bruc (Anoia).

Mare de Déu d’Esplà: Baén (Pallars Sobirà).

Mare de Déu de Fabregada: Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà).

Mare de Déu dels Munts: Sant Agustí de Lluçanès (Osona).

Mare de Déu de Paretdelgada: La Selva del Camp (Baix Camp).

Verge del Pedró: Santa Maria de Corcó (Osona).

Mare de Déu de la Quar: La Quar (Berguedà).

Mare de Déu del Remei: Cardona (Bages); Ametlla de Montsec (Noguera).

Mare de Déu del Roser: Duesaigües (Baix Camp).

Mare de Déu de la Salut: Terrades (Alt Empordà).

Mare de Déu del Soler: Clariana de Cardener (Solsonès).

Mare de Déu de Togores: Sabadell (Vallès Occidental).

► “No diguis blat fins que el maig no hagi passat”