28 DE DESEMBRE

Els Sants innocents, màrtirs

SANTS INNOCENTS, MÀRTIRS

Totes les esglésies cristianes celebren aquesta festa en els dies posteriors a Nadal. Els textos litúrgics segueixen el relat de Mt 2,13-18, el qual cita l’acompliment d’una profecia de Jeremies (31,15): «Raquel plora els seus fills». «Sense saber-ho, aquests pàrvuls moren ja per Crist; Crist converteix en testimonis escaients d’ell els infants que encara no parlen. Els seus membres encara no poden sostenir un combat, i ja porten la palma de la victòria» (Sant Quodvultdeus, Sermó 2). Els Sants Innocents es veneren a la girola de la seu barcelonina.

HISTÒRIA

  • Segle IV, finals: Ja el poeta Prudenci canta la festa dels Sants Innocents: «Us saludem, oh flors dels màrtirs. / En el llindar mateix de la llum / us ha arrancat el perseguidor de Crist / com la tempesta arrenca la poncella de les roses».
  • ~ 450: La festa, celebrada en totes les esglésies en els dies posteriors al Nadal és testificada a Occident per primera vegada per sant Pere Crisòleg.
  • 505: Apareix en el calendari de Cartago (“Els sants infants que Herodes matà”) i en el Martirologi Jeronimià (“A Betlem, el naixement dels sants infants i lactants que van patir per Crist en temps d’Herodes”).
  • Segles XI-XIV: La celebració es converteix en la “festa dels bojos” (‘festum stultorum’), que derivà en veritables profanacions. En algunes catedrals es transformà en festa per als escolans: se’ls permetia realitzar en el temple algunes funcions normalment reservades als clergues.
  • Segle XII: Ja té una octava pròpia.
  • 1568: Com a festa solemne, és celebrada com a doble de segona classe.

  1. Festa dels sants Innocents màrtirs, nens que van ser executats a Betlem de Judea per l’impiu rei Herodes, perquè morís amb ells el nen Jesús, a qui havien adorat els Mags, i que van ser honrats com a màrtirs des dels primers segles de l’Església, primícia de tots els que vessarien la seva sang per Déu i l’Anyell.
  2. Sant Teonàs, bisbe, que va ser el mestre i predecessor de sant Pere, màrtir. A Alexandria, Egipte (300).
  3. Commemoració de sant Antoni, monjo, el qual va portar vida solitària i, essent ja ancià, es va recloure al monestir de Lerins, Provença, on, amable i docte, va morir piadosament (~ 520).
  4. Beata Matthia de Nazareis, abadessa de l’orde de les Clarisses. A Matelica, del Picè, Itàlia (1326).
  5. Mort de sant Francesc de Sales, bisbe de Ginebra, la memòria del qual se celebra el vint-i-quatre de gener, dia de la seva sepultura a Annecy. Lió, França (1622).
  6. Sant Gaspar del Bufalo, prevere, el qual va lluitar aferrissadament per la llibertat de l’Església i, empresonat, no va parar de conduir els pecadors pel camí recte, principalment amb la devoció a la preciosíssima sang de Crist, en honor de la qual va fundar les Congregacions de Missioners i de Germanes. A Roma (1837).
  7. Beata Caterina Volpicelli, verge, que, lliurada a l’assistència dels pobres i malalts, va fundar l’Institut d’Esclaves del Sagrat Cor, perquè sempre manifestés una caritat activa, adaptada a les necessitats dels temps. A Nàpols, Itàlia (1894).
  8. Beat Gregori Khomysyn, bisbe d’Stanislaviv i màrtir, el qual, en temps de persecució de la fe, va merèixer seure al convit celestial de l’Anyell. A Kíev, Ucraïna (1945).

  • Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).
  • Ritu Hispanomossàrab: Sant Jaume parent del Senyor, apòstol.

 

El mes de Nadal, o al llit o al fumeral.

El mes de Nadal, o al llit o al fumeral.