Sant Agustí, bisbe i doctor de l'Església

Sant Agustí, bisbe i doctor de l'Església

Nascut el 354 a Tagaste (ara Argèlia), Agustí es va formar a Madaura i Cartago. La frivolitat de la seva vida amagava una turmentada recerca interior. Seguint les indicacions de la seva mare Mònica, ensopegà amb Sant Ambròs, el bisbe de Milà. Aquest l’acollí i l’inicià en la vivència de l’Evangeli fins esdevenir-se comentarista ardent. Batejat la Pasqua del 387, quan visità Hipona l’aclamació popular l’escollí per bisbe seu (395). Actuà amb encert pastoral fins la seva mort, el 430. Ardent, profund, humà, aclarí punts fonamentals dels cristianisme i en refutà plantejaments esbiaixats. Marcà el pensament de l’Església i és considerat un dels quatre grans doctors llatins.

1. Memòria de sant Agustí, bisbe i doctor eximi de l'Església. Després d'una adolescència inquieta per qüestions doctrinals i lliures costums, es va convertir a la fe catòlica i va ser batejat per sant Ambròs de Milà. Tornat a la seva pàtria, va portar amb alguns amics una vida ascètica i lliurada a l'estudi de les Sagrades Escriptures. Aviat va ser elegit bisbe d'Hipona, a l'Àfrica. Va ser model del seu ramat i el va instruir amb abundants sermons i escrits, amb els quals també va combatre valentament contra els errors del seu temps i va il·luminar amb saviesa la recta fe (430).
2. Sant Hermetes (Hermes), màrtir. El papa sant Damas diu que: «Grècia el va enviar i Roma el va retenir després de patir pel sant nom». A Roma, al cementiri de Basília, a la via Salaria Antiga (s. III).
3. Commemoració de sant Pelagi, màrtir. A Constança, Suàbia (~ s. III).
4. Sant Julià, màrtir. La tradició diu que, en temps de persecució, va anar a aquell territori per consell de sant Ferriol i que va aconseguir-hi la palma del martiri. A Brivet, al territori dels alvemesos, a Aquitània (~ s. III).
5. Sant Alexandre, bisbe. Les seves apostòliques súpliques, segons escriu sant Gregori Nacianzè, van aconseguir vèncer el cap de l'heretgia arriana. A Constantinoble (~ 336).
6. Sant Restitut, bisbe. En la festivitat del qual sant Agustí va pronunciar un sermó al poble parlant d'ell. A Cartago (~ 360).
7. Sant Vici, primer bisbe de la ciutat de Sarsina. A Sarsina, de la Romanya (s. IV/V).
8. Sant Vivià, bisbe. A Saintes, a la Gàl·lia (s. V).
9. Sant Moisès l’etíop, monjo. Després d'haver estat un conegut lladre, es va fer anacoreta, va convertir-ne molts dels seus i els va portar amb ell al monestir. A Egipte (~ 400).
10. Santa Florentina, verge. Pel seu gran coneixement de les disciplines eclesiàstiques, els seus germans Isidor i Leandre li van dedicar tractats d'alta doctrina. A Sevilla, a la regió hispànica d'Andalusia (s. VII).
11. Beats màrtirs Guillem Dean, prevere, i els seus set companys [1]. Durant el regnat d’Elisabet I, al mateix dia, encara que en llocs diferents o propers de la ciutat, van consumar a la forca el seu martiri. A Londres, Anglaterra (1588).
12. Sant Edmond Arrowsmith, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir, oriünd del mateix ducat. Després de passar molts anys lliurat a la cura pastoral a la seva pàtria, per ser sacerdot i haver-ne portat molts a la fe catòlica, amb l'oposició dels mateixos protestants de la localitat, va morir a la forca durant el regnat de Carles I. A Lancaster, Anglaterra (1628).
13. Beat Juníper (Miquel) Serra, prevere de l’orde dels Germans Menors. Va passar per moltes dificultats i penes predicant l'Evangeli entre les tribus encara paganes d'aquella regió, en la seva pròpia llengua, i va defensar amb gran valentia els drets dels pobres i dels humils. A Monterrey, Califòrnia (1784).
14. Beat Carles Arnaldo Hanus, prevere i màrtir. Tancat en una nau atrotinada en temps de la Revolució Francesa per ser sacerdot, feble de forces i atacat promptament per una malaltia, va consumar el martiri. Prop de la costa davant de Rochefort, al litoral francès (1794).
15. Santa Joaquima de Vedruna, religiosa. Mare de família, va educar piadosament els seus nou fills i, quan va enviduar, va fundar l'institut de les Carmelites de la Caritat. Va suportar amb tranquil·litat d'ànim tota mena de sofriments fins a la seva mort, que va ocórrer per contagi del còlera. A Barcelona (1854).
16. Beats màrtirs Joan Baptista Faubel Cano i Artur Ros Montalt, pares de família. Durant la persecució contra l'Església, van rebre la mort per part dels homes, però la vida eterna per part de Déu. A la regió de València (1936).
17. Beat Aureli (Josep) Ample Alcaide, prevere de l’orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir. Durant la mateixa persecució, va donar un fruit de glòria a través de la prova de la seva fe. Prop de la localitat de Vinalesa, comarca de l’Horta Nord (1936).
18. Beat Alfons Maria Mazurek, prevere i màrtir. Durant la guerra, per la seva confessió cristiana, va rebre la mort a mans dels invasors de la seva pàtria. A la ciutat de Nawojowa Góra, a Polònia (1944).

[1] Els seus noms són: beats Guillem Gunter, Robert Morton, Tomàs Holford i Jaume Claxton, preveres; Tomàs Felton, clergue de l’orde dels Germans Menors; Enric Webley i Hug More, seglars.