Sant Lluís Maria Grignion de Montfort, prevere

Lluís Maria nasqué a Montfort-sur-Meu (Bretanya) el 1673. Després d’estudiar a Rennes i París, s’ordena de prevere el 1700 i comença fent de capellà a l’hospital de Poitiers. Parlant amb el papa Climent XI el nomenà Missioner Apostòlic, dedicant-se a les Missions Populars. La seva predicació estava amarada de la misericòrdia de Déu, a través de la Mare del Salvador: (“Tractat de la veritable devoció a la Santíssima Verge Maria”). Fundà les religioses Filles de la Saviesa, els Pares de la Companyia de Maria i els Germans Gabrielistes. Va morir el 1716.

1. Sant Pere Chanel, prevere de la Societat de Maria i màrtir. Va dedicar el seu ministeri a atendre camperols i nens. Després va ser enviat amb alguns companys a evangelitzar l’Oceania occidental i va arribar a l’illa de Futuna, on encara no hi havia cristians. Tot i les moltes dificultats que hi va trobar, amb la seva singular mansuetud va convertir-ne alguns, entre els quals hi havia el fill del rei de la localitat, que, furiós, el va fer matar i així es va convertir en el primer màrtir d’Oceania (1716).
2. Sant Lluís Maria Grignion de Montfort, prevere. Va evangelitzar les regions occidentals de França, va anunciar el misteri de la Saviesa Eterna i va fundar dues congregacions. Va predicar i escriure sobre la Creu de Crist i la veritable devoció cap a la Santíssima Mare de Déu. Després d’haver convertit a molta gent, va descansar del seu pelegrinatge terrenal al petit poble de Saint-Laurent-sur-Sèvre (1841).
3. Sant Afrodisi, considerat com el primer bisbe de la ciutat de Besiers. A Besiers, Gàl·lia Narbonesa (data incerta).
4. Sants Eusebi, Catalamp i companys, màrtirs. A Nicomèdia (data incerta).
5. Commemoració de sant Vidal. Tal dia com avui, segons la tradició, va ser dedicada a Déu la celebèrrima basílica de Ravenna, en la qual es venera aquest sant des de temps immemorial, juntament amb els sants màrtirs Valèria, Gervasi, Protasi i Ursicí, per haver defensat tenaçment la fe. A Ravenna, a la província de Flamínia, Itàlia (data incerta).
6. Sant Àgapi, bisbe i màrtir. A Cirta, Numídia (~ 259).
7. Sants Màxim, Dades i Quintilià, màrtirs en la persecució desencadenada per l’emperador Dioclecià. A Dorostorum, Mèsia (ara Romania) (~ s. IV).
8. Sant Prudenci, bisbe. A Tarassona, Hispània Tarraconense (861).
9. Sepultura de sant Pàmfil, bisbe de Corfinio. A Sulmona, als Abruços (~ 700).
10. Beat Luquesi, seglar. Era mercader i quan es va convertir va vestir l’hàbit del Tercer Orde de Penitents de Sant Francesc. Va vendre tots els seus béns i els va repartir entre els pobres. Va servir a Déu i al proïsme amb esperit evangèlic, humilitat i pobresa. A Poggibonsi, a la Toscana (1260).
11. Beata Maria Lluïsa de Jesús Trichet, religiosa. Va vestir l’hàbit religiós com a primer membre de la Congregació de les Filles de la Saviesa, la qual va dirigir amb molta prudència. Al petit poble de Saint-Laurent-sur-Sèvre, País del Loria, oest de França (1759).
12. Sants màrtirs Pau Pham Khac Khoan, prevere, Joan Baptista Dinh Van Thanh i Pere Nguyen Van Hieu, catequistes. Després de passar tres anys empresonats i torturats perquè reneguessin de la fe cristiana, finalment, sota l’emperador Minh Mang, van ser degollats i així van consumar el seu martiri. A la ciutat de Ninh Binh, Tonquín (1840).
13. Beat Josep Cebula, prevere de la Congregació dels Missioners Oblats de Maria Immaculada i màrtir. Essent de nacionalitat polonesa, va ser empresonat per odi a la fe i sotmès a cruels turments fins a la mort. Al camp de concentració de Mauthausen, Àustria (1941).
14. Beata Joana Molla, mare de família. Esperava un fill i no va dubtar a anteposar amb amor la vida de la criatura a la seva pròpia. A Magenta, prop de Milà, Itàlia (1962).