1. Commemoració dels sants Julià i Eüm, màrtirs. En temps de l’emperador Deci, Julià, impossibilitat per la seva malaltia de gota, que no li permetia caminar ni estar dret, va fer que dos dels seus criats el portessin en una cadira de mà per presentar-se davant del jutge. Un dels criats va renegar de la seva fe, mentre que l’altre, Eüm, va romandre constant en la seva confessió de Crist juntament amb el seu amo, i conduïts per tota la ciutat muntats en camells, en presència del poble van ser fuetejats fins a la mort. A Alexandria, Egipte (s. III).
2. Sant Besa, màrtir, que, essent soldat, va intentar contenir els que insultaven els màrtirs abans esmentats, per la qual cosa va ser denunciat davant del jutge i, per perseverar en la fe, va ser degollat. A Alexandria (s. III).

3*. Santa Honorina, verge i màrtir. A la regió de Rouen, a la Gàl·lia (data incerta).

4. Sant Baldomer, sotsdiaca, home dedicat a Déu. A Lió, a la Gàl·lia (c. 660).
5. Sants Basili i Procopi Decapolita, monjos, que en temps de l’emperador Lleó III Isàuric van lluitar decididament en favor del culte a les santes imatges. A Constantinoble (741).

6*. Sant Hipòlit, abat i bisbe. A la muntanya de Jura, a la regió lionesa de la Gàl·lia (c. 770).

7. Sant Gregori, monjo, doctor dels armenis, il·lustre per la seva doctrina, els seus escrits i la seva saviesa mística. Al monestir de Nerek, Armènia (1005).

8*. Sant Lluc, abat del monestir del Santíssim Salvador, que seguia les normes dels monjos orientals. A Messina, Sicília (1149).

9. Santa Anna Line, vídua i màrtir, la qual, un cop mort el seu marit, desterrat per ser catòlic, va oferir casa seva per acollir sacerdots i, per aquesta raó, sota el regnat d’Elisabet I va ser penjada a Tyburn. Amb ella van patir els preveres i màrtirs Marc Barkworth, de l’orde de sant Benet, i Roger Filcock, de la Companyia de Jesús, que van ser esquarterats abans de morir. A Londres, Anglaterra (1601).

10*. Beat Guillem Richardson, prevere i màrtir, que, ordenat a la ciutat de Sevilla, Espanya, va ser penjat a Tyburn i va ser l’últim màrtir sota el regnat d’Elisabet I. A Londres, Anglaterra (1603).

11*. Beata Francesca Anna (Franciaina) de la Mare de Déu dels Dolor Cirer Carbonell, verge, que, sense saber llegir ni escriure, però moguda pel zel diví, es va lliurar a obres d’apostolat i de caritat, i va fundar la comunitat de les Germanes de la Caritat. A Sencelles, lloc de l’illa de Mallorca (1855).

12. Sant Gabriel de la Dolorosa (Francesc) Possenti, acòlit, que va renunciar a la vanitat del món i va ingressar, essent encara adolescent, a la Congregació de la Passió i en breu temps va consumar la seva vida. A Isola, als Abruços italians (1862).

13*. Beata Maria de Jesús Deluil Martiny, verge, que va fundar la Congregació de les Filles del Cor de Jesús i, ferida de mort per un sediciós, va concloure la seva vida vessant la seva sang en íntima unió amb la Passió de Crist. A Marsella, França (1884).

14*. Beata Maria de la Caritat de l’Esperit Sant (Carolina) Brader, verge, que va saber conjugar admirablement la vida contemplativa amb l’activitat missionera i, per promoure la formació cristiana, va fundar les Germanes Franciscanes de Maria Immaculada. A la ciutat de Pasto, Colòmbia (1943).

► “El febrer curt amb vint-i-vuit se’n surt”.