Beat Bonaventura de Potenza, prevere

Beat Bonaventura de Potenza, prevere. Carles Antoni Lavagna va néixer a Potenza (sud d’Itàlia) el 1651. Als quinze anys entrà a l’Orde dels Franciscans Conventuals a Nocera dei Pagani (Campània italiana), on, al professar, canvià el seu nom pel de Bonaventura. Acabats els estudis i ordenat de prevere, ocupà càrrecs com els de mestre de novicis, director d’estudiants i director espiritual de religioses. Destacà en tots els càrrecs i, ja en vida, va créixer la seva fama de santedat. Va morir a Ravello (Campània) el 26 d’octubre de 1711. Beatificat el 1775.

1. Sants Llucià i Marcià, màrtirs. En temps de l'emperador Deci, per ordre del prefecte Sabí, van ser cremats vius. A Nicomèdia, Bitínia (~ 250).

2. Commemoració de sant Rogacià, prevere. Durant la persecució de l'emperador Deci, el seu bisbe, sant Cebrià, li va confiar l'administració de l'Església de Cartago, i juntament amb sant Felicíssim va patir tortures i presons pel nom de Crist. A Cartago (s. III).

3. Sant Amand, considerat primer bisbe d'Argentorate. A Argentorate (ara Estrasburg), de Germània (s. IV).

4. Sant Rústic, bisbe. Desitjós de deposar la seva funció per retirar-se a una vida de silenci, va ser convençut pel papa sant Lleó I el Magne per mantenir la perseverança. Confortat així, va romandre en el càrrec i en el treball que se li havia confiat. A Narbona, al sud de la Gàl·lia (~ 461).

5. Sant Aptoni, bisbe. A Angulema, ciutat d’Aquitània (~ 567).

6. Sant Ceda, germà de sant Ceada, ordenat bisbe dels saxons orientals per sant Finà. Va assentar els fonaments d'aquesta nova Església. A Lastingham, de la Northúmbria, Nord-Est d’Anglaterra (664).

7. Sant Eata, bisbe, home dolç i simple. Va regir alhora diversos cenobis i esglésies, fins que, en tornar a Hexham, va ser escollit bisbe i abat. No va deixar de portar una vida ascètica. A Hexham, també a Northúmbria (~ 616).

8. Sant Sigebald, bisbe, fundador de diversos monestirs. A Metz, ciutat d’Austràsia (741).

9. Sepultura de sant Witta o Albí, primer bisbe de Bürberg. Oriünd d’Anglaterra, va ser cridat per sant Bonifaci i va rebre l'encàrrec de sembrar la llavor de la Paraula de Déu a la regió de Hesse. Al monestir d’Hersfeld, Germania (~ 786).

10. Commemoració dels sants Valentí i Engràcia, màrtirs. A la regió de Segòvia, a Hispània (s. VIII).

11. Sant Bean, bisbe de Mortlach. A Escòcia (~ 1032).

12. Sant Fulc, bisbe. D'origen escocès, va ser home pacífic, insigne per la seva feina i la seva caritat. A Pavia, de la Llombardia (1229).

13. Beat Damià Furcheri, prevere, de l’orde dels Predicadors, egregi proclamador de l'Evangeli. A la ciutat de Reggio, a l'Emília (1484).
14. Beat Bonaventura de Potenza, prevere de l’orde dels Germans Menors Conventuals. Es va distingir per la seva obediència i caritat. A Ravello, prop d'Amalfí, a la Campània (1711).