Sant Cosme i Sant Damià, màrtirs

Sant Cosme i Sant Damià, màrtirs

Cosme i Damià van patir martiri a Cir (Síria), segurament en la persecució de Dioclecià (304). Segons la tradició, eren metges molt valorats per la seva ciència i habilitat, i que curaven desinteressadament a qui no podia pagar. El seu culte es va estendre ràpidament per tot el Mediterrani, i a Roma els fou dedicada al segle VI una basílica. A Catalunya es coneixen com ‘Els Sants Metges’.

1. Sants Cosme i Damià, màrtirs. Segons la tradició, van exercir la medicina a Cirus, Augusta Eufratensis (ara Síria). Mai no van demanar cap recompensa i van guarir molts malalts amb els seus serveis gratuïts (c. s. III).

2. Commemoració de sant Gedeó, de la tribu de Manassès, jutge a Israel (Jt 6, 37). Va rebre del Senyor el senyal de la rosada, que baixava a un velló de llana, com fortalesa de Déu, i va alliberar el poble d'Israel dels seus enemics, després de destruir l'altar de Baal (s. XII-XI aC.).

3. Sant Senador, màrtir. A Albano, del Laci, Itàlia (s. III/IV).

4. Commemoració de sant Eusebi, bisbe, defensor amb sant Ambròs de la fe catòlica contra els arrians i gran promotor de la virginitat entre les joves. A Bolonya, a la regió d’Emília, Itàlia (s. IV).

5. Sant Esteve de Rossano, monjo, company de sant Nil el Jove. A Gaeta, del Laci (1001).

6. Sant Nil el Jove, abat, oriünd de Grècia, conversador espiritual, conreador de la vida d'abstinència, humilitat i pelegrinatge, i il·lustre en do de profecia i sàvia doctrina. Va fundar un cèlebre monestir a Grottaferrata i el va dotar de la reglamentació dels Pares Orientals. Allà, nonagenari, mentre pregava, va entregar el seu esperit a Déu. Al territori de Túsculum (ara Frascati) (1004/1005).

7. Beata Llúcia de Caltagirone, verge del Tercer Orde Regular de Sant Francesc. A Salem, de la Campània, Itàlia (1400).

8. Passió dels sants Sebastià Nam I-gwan i vuit companys [1] màrtirs, degollats per la seva fe cristiana després de patir cruels turments. Es commemoren també les santes màrtirs Llúcia Kim, Caterina Yi, vídua, i la seva filla Magdalena Cho, verge. Empresonades per la seva fe en Crist, van morir també a causa de cruels suplicis en un dia incert d'aquest mes. A Seül, de Corea (1839).

9. Santa Teresa (Maria Victòria) Couderc, verge, fundadora, no sense grans tribulacions, però amb ànim serè, de la Companyia de Nostra Senyora del Recés del Cenacle a la localitat de La Louvesc, al costat del sepulcre de sant Joan Francesc de Regis. A Lió, França (1885).

10. Beat Gaspar Stanggassinger, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, dedicat a l'educació dels joves. Va ser per a ells model de caritat alegre i assídua pregària. A Gars, prop de Munic, a Baviera, Alemanya (1899).

11. Beat Lluís Tezza, prevere de l’orde de Clergues Regulars Ministres dels Malalts. Per servir Déu al costat dels malalts, va fundar la Congregació de les Filles de Sant Camil, les quals va dirigir per dur a terme moltes obres de caritat. A la ciutat de Los Reyes, al Perú (1923).

12. Beates Maria del Refugi (Teresa) Rosat Balasch i Maria del Calvari (Josepa) Romero Clariana, verges de la Congregació de la Doctrina Cristiana i màrtirs durant la persecució religiosa per la seva fidelitat a Crist Espòs, després de patir penalitats de presó. A la ciutat de València (1636).

13. Beat Rafael Pardo Molina, religiós de l’orde dels Predicadors, i màrtir de la seva fe durant la mateixa persecució religiosa. Amb ell es commemora igualment el beat màrtir Josep Maria Vidal Segú, prevere del mateix orde, que va passar a la glòria després de mostrar a Barcelona un infrangible testimoni de fe en Crist. A València (1936).

14. Beata Crescència Valls Espí, verge i màrtir per Crist a l'esmentada persecució religiosa. A Port de Canals, comarca valenciana de la Costera (1936).

15. Beata Maria de l'Oblit Noguera Albelda, verge, i també màrtir de la seva fe en aquesta persecució. A Benifairó de la Valldigna, comarca valenciana de la Safor (1936).

16. Beat Bonaventura (Juli) Esteve Flors, prevere de l’orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir. Per la violència dels enemics de la fe, va emigrar cap al Senyor durant la persecució religiosa. A Gilet, comarca valenciana de Camp de Morvedre (1936).

17. Beata Maria Jordà Botella, verge i màrtir. Va disputar el bon combat de Crist en l'esmentada persecució. A Benifallim, comarca de l’Alcoià (1936).
18. Beat Lleó (Manel) Legua Martí, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir. Va obtenir gloriosa corona durant aquesta persecució. A Madrid (1936).

[1] Els seus noms són: els sants Ignasi Kim Che-jun, Carles Cho Shin-ch’ol; Columba Kim Hyoim, verge; Magdalena Pak Pong-son i Perpètua Hong Kum-ju, vídues; Julita Kim, Àgata Chon Kyong-hyob i Magdalena Ho Kye-im.