Sant Pelai, màrtir

Sant Pelai, màrtir

Pelai (911-925) és el màrtir de la castedat al llindar de la joventut. Nascut a Galícia, fou endut a la presó de Còrdova amb el seu oncle Hermoigi, bisbe de Tui. Com que no volgué accedir als desitjos sexuals del califa, fou martiritzat a l’edat de 14 anys: «Susciteu en tots nosaltres un renovat desig de santedat: que en el nostre cos i en el nostre cor hi habitin la puresa i la castedat, que en la nostra vida s’hi faci present tota la bellesa de l’Evangeli» (Papa Francesc, pregària a la Immaculada).

A Espanya és recomanable llegir en primer lloc, per tenir el grau de Memòria al Calendari espanyol, la commemoració de sant Pelai, màrtir, que en aquest dia figura al número 7.

1. Sant Pelai (Pelagi), màrtir, que als tretze anys, per voler conservar la seva fe en Crist i la seva castedat davant els costums deshonestos d’Abd-ar-Rahman III, califa dels musulmans, va consumar el seu martiri gloriós en ser trossejat amb tenalles. A Còrdova, a la regió hispànica d’Andalusia (925).
2. Commemoració dels sants Joan i Pau, als quals es va dedicar una basílica al mont Celi, al Clivo Scauri, durant els temps del senador Pammaqui. A Roma (s. IV).
3. Sant Vigili, bisbe, que va rebre de sant Ambrós de Milà les institutionis insignia, juntament amb una instrucció pastoral, dedicant-se a evangelitzar la regió encomanada i tractant d'extirpar el que quedava de la idolatria. S’assegura que va consumar el seu martiri pel nom de Crist, colpejat per homes cruels. A Trento, a la regió de Venècia (405).
4. Sant Deodat, bisbe, que va succeir a sant Paulí. A Nola, de la Campània (405).
5. Sant Maxenci, abat, insigne per la seva virtut. A la regió de Poitiers, a l’Aquitània (~ 515).
6. Sant David, eremita, que va passar gairebé vuitanta anys reclòs en una cel·la, fora dels murs de la ciutat. A Tessalònica, de Macedònia (~ 540).
7. Sants Salvius, bisbe, i el seu deixeble, que van arribar a aquesta regió procedents d’Alvèrnia, i que van ser assassinats sota el regnat de Winegard, senyor de la localitat. A Valenciennes, a Austràsia (s. VIII).
8. Sant Anselm (o Antelm), bisbe, monjo de la Gran Cartoixa, que va restaurar els edificis destruïts per una gran nevada. Elegit prior, va convocar el capítol general, i designat bisbe, es va distingir per la seva aplicació ferma i decidida en la correcció dels clergues i en la reforma dels costums. A Belley, a Savoia (1177).
9. Beat Raimon Petiniaud de Jumhac, prevere i màrtir, arxidiaca de Llemotges, que en temps de la Revolució Francesa, per raó de ser sacerdot, va ser empresonat en condicions pèssimes i, víctima de les malalties, va consumar el seu martiri. En una nau ancorada davant el port de Rochefort, a França (1794).
10. Beates Magdalena Fontaine, Francesca Lanel, Teresa Fantou i Joana Gérard, verges i màrtirs, que sent Filles de la Caritat, durant la Revolució Francesa van ser condemnades a mort i dutes al suplici coronades amb el rosari. A Cambrai, a França (1794).
11. Sant Josep Maria Taishun, màrtir, el qual, essent metge i catequista, tot i que durant la persecució duta a terme per la secta els Yihetuan tots els membres de la seva família abandonessin la fe, ell va preferir donar testimoni de Crist vessant la seva sang. Al petit poble de Qianshengzhuang, prop de la ciutat de Liushuitao, a la província de Hebei, a la Xina (1900).
12. Sant Josep Maria Robles, prevere i màrtir, que va ser penjat d’un arbre durant la persecució contra l’Església en temps de la Revolució Mexicana. A Jalisco, al territori de Guadalajara, Mèxic (1927).
13. Beat Andreu Jacint Longhin, bisbe, que en les dificultats de la guerra va acudir generós a les necessitats dels pròfugs i captius i, enmig de l'agitació del seu temps, amb singular sol·licitud va defensar els drets dels obrers, dels agricultors i de tots els necessitats. A Treviso, a Itàlia (1936).
14. Beats Nicolau Konrad, prevere, i Vladímir Pryjma, que, sota un règim contrari a Déu, van donar testimoni de l'esperança en la resurrecció de Crist sense cap por de la mort. Als boscos de Birok, prop de la ciutat de Stradch, a la regió de Lviv, a Ucraïna (1941).
15. Beat Andreu Iscak, prevere i màrtir, que en la mateixa persecució va ser afusellat per la seva fe en Crist. Al petit poble de Sykhiv, també a la regió de Lviv (1941).
16. Sant Josep Maria Escrivà de Balaguer, prevere, fundador de l’Opus Dei i de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu. A Roma (1975).